El concert sí, però també la indústria
El manteniment del pes industrial ha fet reforçar l'economia basca en l'última dècada, mentre que a Catalunya s'hi ha produït una terciarització amb activitats de menys valor
Aquesta setmana el govern català ha donat a conèixer les balances fiscals en què es torna a posar de manifest la discriminació de Catalunya en el repartiment dels recursos. El dèficit fiscal que recullen aquestes balances, de 16.000 milions d'euros, és un bon argument per reclamar d'una vegada per totes el concert econòmic, perquè, posats a comparar, resulta evident que el País Basc no només pot gaudir d'uns comptes més sanejats perquè manté les seves polítiques socials (vegeu la pàgina 4) sinó que també disposa de més marge per afrontar la reactivació de l'economia. Ara bé, no tot el que separa el País Basc de Catalunya és només concert econòmic.
Les economies catalana i basca sempre han estat objecte d'anàlisis comparades perquè totes dues han estat un motor econòmic dins l'Estat espanyol però també dins d'Europa. Ara bé, si ara per ara fem la fotografia de les dues realitats, els catalans poden tenir més motius per a deprimir-se. En l'última dècada, fins i tot durant els anys de boom econòmic, Catalunya ha perdut lideratge i les principals magnituds macroeconòmiques es decanten més pel cantó basc. Un exemple clar és la diferent taxa d'atur dels dos territoris. Hi haurà qui digui que Catalunya està molt millor que la mitjana espanyola -un 19,3% sobre un 21,6%- però el cert és que el País Basc, amb una taxa del 10,8% és l'únic territori que pot mirar Europa en condició d'igualtat. El perquè l'economia basca suporta un atur molt més baix en el fons és el resum del que s'ha fet malament a Catalunya en l'última dècada.
“Al País Basc el 45% del PIB i prop del 40% de l'ocupació està concentrada en la indústria i els serveis relacionats amb la indústria”, diu el director del departament econòmic de la patronal basca Confebask, Eduardo Aréchaga. I aquesta és la clau. Si ens fixem en el pes sectorial de la indústria pura a Catalunya aquesta només representava un 17% el 2010 -segurament avui encara una mica menys-, per sota de la mitjana europea (18,4%) i allunyada del pes al País Basc (26,5%). El problema és que l'any 2000 la indústria representava el 25,2% del PIB català, i això vol dir que en aquest temps hi ha hagut una terciarització important de l'economia. “Entre el 2000 i el 2007 l'ocupació industrial al País Basc es va mantenir i només va caure un 0,8%, mentre que a Catalunya es va reduir un 10%”, explica l'economista del CTESC, Pere Castell.
Durant aquest mateix període, al País Basc s'hi ha mantingut una base econòmica fonamentada en pimes industrials, i això, segons diu Aréchaga, ha tingut molt a veure en el manteniment de l'ocupació “perquè ha propiciat els acords a dins de cada empresa per buscar mecanismes de flexibilitat, de manera que aquí els ERO d'extinció han estat els menys freqüents”. Diuen els bascos que han seguit un model molt a l'alemanya, prioritzant per sobre de tot el manteniment dels llocs de treball a canvi de jornades més reduïdes.“Hem aplicat el que la reforma laboral estendrà a partir d'ara a la resta de territoris”, hi afegeix el responsable del departament econòmic de Confebask.
A més, el sector industrial basc se sustenta en bona part en activitats de valor afegit i amb un alt component d'innovació, gràcies en part al bon funcionament dels ponts de transferència entre pimes i centres tecnològics i universitats. Per això, la productivitat també s'ha mantingut més alta al País Basc. “I si es té en compte que els salaris nominals són molt semblants a tots dos territori això vol dir que a Catalunya els costos laborals són més alts i, per tant, les nostres empreses són menys competitives”, hi afegeix Castell.
Aquest patró de creixement més basat en la indústria que en els serveis i concentrat especialment en activitats qualificades també explica per què la pressió demogràfica ha estat molt diferent al País Basc que a Catalunya. Així mentre aquí els serveis i especialment també la construcció van portar milers d'immigrants en busca de feines poc qualificades, al País Basc aquest efecte de crida no es va replicar. De fet, com explica Castell, fins i tot en els anys de més creixement del PIB la població basca s'ha mantingut força estancada, també en part per l'efecte negatiu del terrorisme d'ETA.
Al mateix temps, aquest creixement residual de la població no va exercir una pressió sobre la demanda d'habitatges i això encara es nota avui pel fet que al País Basc hi ha menys estocs de pisos sense vendre (vegeu el gràfic). Eduardo Aréchaga afegeix en aquest punt que l'activitat del sector immobiliari al País Basc, fins i tot en època del boom, es va centrar sobretot en primera residència. “Aquí no vam inflar la bombolla perquè les segones residències ens les vam anar a comprar al sud d'Espanya o fins i tot a la costa catalana”. Una orografia i un clima més aviat complicats van fer la resta per mantenir el boom immobiliari fora de les fronteres basques.
Per a l'investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica de la UAB (vinculat al CSIC), Ángel de la Fuente, hi ha un altre element clau a l'hora d'explicar les evolucions dispars de la taxa d'atur al País Basc i a Catalunya, i és l'educació. “Catalunya mai no ha destacat pels seus nivells educatius en l'Estat espanyol i en canvi al País Basc hi ha hagut una aposta molt clara per la formació”, destaca. Aquest element ha contribuït a no sostenir part del creixement econòmic en activitats intensives en mà d'obra poc qualificada durant els anys de bonança.
Així les coses, al País Basc tenen clar que projectes com l'Eurovegas no tindrien gaire cabuda al seu territori -reclams turístics a banda- perquè senzillament no quadra en aquest patró de creixement que busca, per sobre de tot, inversions en fàbriques.“El que ens ha d'ajudar a sortir de la crisi són les exportacions, i per a això cal una indústria forta”, destaca Aréchaga. El responsable de la patronal basca no amaga que el concert econòmic també hi ajudarà “com ho ha fet abans en la sortida d'altres crisis”, però també llança un missatge al govern basc. “Hem de ser capaços d'invertir aquests diners i no fer-los servir només per tapar els forats dels comptes públics”, diu.
A Catalunya fins i tot si es tapen els forats és complicat a causa de l'enorme dèficit fiscal que arrossega, però recuperar el pes industrial sí que està més al nostre abast. No es farà d'un dia per l'altra però l'important, diuen els experts, és anar fent camí.
“Al País Basc som fabricants i a més ens agrada ser-ho”
b.r
El president de la Cambra de Comerç de Guipúscoa té clar que l'economia basca disposa de prou fortalesa per afrontar la sortida de la crisi però també alerta que les previsions per al 2012 no són bones i requeriran un creixement negatiu del PIB. Per afrontar aquest escenari, Pedro Esnaola planteja un objectiu que també tenim molt present a Catalunya: ser capaços de vendre a països en fase de creixement i, per tant, fugir de la dependència exportadora cap a Europa.
A l'hora de definir les virtuts principals de l'economia basca Esnaola té clar que una part fonamental és la mentalitat d'un poble “acostumat a reinvertir el que genera”, destaca Esnaola.
Si comparem els quadres macroeconòmics de Catalunya i el País Basc, una de les primeres realitats que destaca són els diferents índexs d'atur. Vostès poden presumir de xifres més europees...
Això és en part perquè el teixit empresarial al País Basc està format bàsicament per pimes que han tingut més capacitat per aguantar l'ocupació, també gràcies al fet que partien d'un nivell d'endeutament molt baix abans de la crisi. Un altre factor pot ser que la nostra economia està molt centrada dins Europa a Alemanya i a l'Estat francès, que fins ara han sabut aguantar millor la crisi.
La base industrial ha estat un factor important per a la fortalesa de l'economia basca?
Ha estat un factor clau. De fet, ara molts països però especialment el Regne Unit i els EUA estan redreçant estratègies i després de 20 anys d'apostar per la no-fabricació ara intenten recuperar la indústria a marxes forçades. Crec que a Catalunya, on ara la indústria és de prop del 16% en el PIB, s'hauria de fer una aposta claríssima en aquesta direcció.
Catalunya ha perdut pes industrial però també l'han perdut altres regions capdavanteres a Europa. Per què creu que al País Basc això no ha estat així?
Perquè som fabricants i ens agrada ser-ho. Però és que, a més, mai no ens han preocupat les dimensions de les nostres empreses, no hem tingut obsessió per fer-les més grans com a ha passat a altres llocs on, al final, aquestes empreses les han comprades multinacionals amb el centre de decisió a països llunyans. I a més, aquí hem fet una aposta molt clara pels clústers i pels centres tecnològics, cosa que ha permès innovar a les nostres pimes per ser competitives.
L'èxit en aquesta transferència tecnològica també ha estat clau?
Sens dubte, com que som fabricants i ens agrada ser-ho tenim moltes facultats d'enginyeria, i tant els estudiants universitaris en la seva entrada a l'empresa com per altra banda la generació de centres tecnològics -en tenim dos de grans, l'IK4, que depèn del grup Mondragón, i Tecnalia- permeten dotar d'innovació la nostra indústria.
Ajudarà a sortir abans de la crisi l'alt pes industrial i el grau d'obertura a l'exterior?
És que sempre ha estat així, ja en les crisis anteriors aquests elements van ser determinants. Aquesta crisi sense dubte és molt complicada, i ens demana obrir mercats nous, no podem dependre dels mercats domèstics, l'espanyol i l'europeu perquè aquests no tenen perspectives de créixer.
També el sector financer basc mostra la seva fortalesa. BBVA s'acaba de quedar Unnim i la Kutxa potser adquireix Catalunya Caixa...
El president de la Kutxa ha dit en més d'una ocasió que el balanç d'un banc és la suma dels balanços dels seus clients i que si aquests clients són sensats i estan poc endeutats aleshores aquest balanç serà més solvent. Comptar amb un banc tan solvent és motiu d'orgull i de seguretat i estic convençut que la Kutxa serà un jugador actiu en el procés de reorganització financera.
El concert econòmic també ha ajudat a enfortir l'economia basca?
Això segur, fonamentalment ha permès conèixer d'avançat els ingressos i, a partir d'aquí, s'han pogut ajustar les despeses, això no passa en el sistema de finançament autonòmic i, per això, és molt fàcil acabar generant dèficit. Per tant, la mida de moltes autonomies a l'Estat espanyol ha vingut més determinada pel seu volum de despesa que no pas pels seus ingressos. Però jo hi afegiria el caràcter basc de no gastar més enllà del que tens.
Algun valor de l'economia catalana que envegi?
Catalunya és una economia molt potent, històricament, han estat un exemple i de la mateixa manera que des de Catalunya es miren determinats elements positius del País Basc, des d'aquí també admirem els vostres coneixements en comercialització, disseny, activitats molt lligades a la indústria. I és que jo crec que no només Catalunya sinó el món en general ha descobert que, si no es fabrica, difícilment es genera valor afegit i, per tant, difícilment es genera riquesa.
