El PP pidola als defraudadors
Els assessors fiscals demanen que també es puguin acollir a l'amnistia els contribuents que estan sent investigats
És un greuge comparatiu per als que han complert amb les seves obligacions
El govern del PP va anunciar fa dos divendres que prepara un altre pla per lluitar contra el frau fiscal, cosa que poc deu espantar els evasors d'impostos quan el mateix dia s'aprovava el reial decret de mesures de reducció del deute públic que estableix que quedarà net qui fins al 30 de novembre pagui un 10% de les rendes no declarades per IRPF i impost sobre societats abans del 2011. Que Hisenda renunciï a reclamar fins a 33 punts en l'impost sobre la renda, a les sancions i a denunciar els infractors per delicte fiscal, és senyal que no confia gaire a enxarpar-los. És l'opinió dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), que consideren que la regularització fiscal “netejarà” la comissió de delictes fiscals “a un preu de saldo”, amb el reconeixement implícit de la incapacitat de l'Agència Tributària per lluitar contra una economia submergida que genera un impagament anual d'impostos d'uns 90.000 milions d'euros.
Com Gestha, l'Organització Professional d'Inspectors d'Hidensa (IHE) considera inconstitucional i “èticament impresentable” aquesta amnistia, amb la qual el govern espanyol espera fer aflorar uns 25.000 milions d'euros i recaptar 2.500 milions. Uns càlculs fets a partir dels resultats de l'amnistia que el 2010 es va fer a Itàlia, on es van ingressar 5.600 milions cobrant el 5% dels capitals declarats fora de termini. A Alemanya es va fer una cosa similar entre el 2004 i el 2005, però només van recollir 1.000 milions perquè el cost de la regularització era d'entre el 25% i el 35%.
El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, que el 2009 va proposar una amnistia fiscal per fer aflorar diner ocult, ha aplaudit la decisió del PP, “ja que és una via més per intentar sortir de la crisi, encara que té un caràcter discriminatori que només es justifica per la situació extraordinària que estem patint”, segons Jordi Altayó, ponent de la Comissió Econòmica, Financera i Tributària.
Els gestors només troben una pega al decret: la tributació al 10% de rendes no declarades “bé s'hauria pogut estendre, per raons pràctiques i per ampliar el volum de diners aflorat i ingressat per Hisenda, als supòsits que ja estan sent investigats per l'administració”. En la mateixa línia es pronuncia Pilar Arxé, presidenta de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB), que qualifica l'amnistia de “mesura valenta i possiblement necessària” que facilitarà regularitzar voluntàriament capitals per rendes no declarades. “Suposa tanmateix –manté Arxé– aflorar diners que s'havien generat durant la bombolla immobiliària, tot i que representa un clar greuge comparatiu per a aquelles persones físiques i jurídiques que han complert amb les seves obligacions tributàries, així com per a aquelles regularitzacions pendents per inspeccions i comprovacions de fets imposables dels quals es poden derivar interessos de demora i sancions d'acord amb la llei general tributària.”
La presidenta de l'Apttcb considera que l'amnistia fiscal pot evitar una pujada de l'IVA que afectaria tots els ciutadans i que no té en compte la seva capacitat econòmica i que pot ser un estímul per a la inversió en el sector privat, amb una injecció de liquidat en un sistema econòmic amb mancances de crèdit. Afegeix que aquesta mesura “no evita que ens hàgim de replantejar l'efectivitat del nostre sistema tributari, les pròpies mesures propiciades en la llei 36/2006 de prevenció contra el frau fiscal, i replantejar clarament una reforma substancial: revisant els trams progressius de l'IRPF, la pròpia tributació de l'impost sobre societats on determinats incentius de les pimes estan totalment desfasats, així com l'aclariment definitiu en la qualificació tributària dels socis i administradors que s'ha convertit amb una inseguretat jurídica manifesta”, propiciant un sistema fiscal més equilibrat.
Menys deduccions en societats
A les pujades aprovades el desembre en l'IRPF i l'IBI, el decret d'amnistia hi afegeix la de l'impost sobre societats. No s'apuja el tipus, però augmenta la quota que s'ha de pagar per la via de la disminució de desgravacions, amb mesures com ara la reducció del 5% a l'1 % del màxim deduïble per adquisició d'entitats i reestructuracions empresarials durant els anys 2012 i 2013.
També durant dos anys s'elimina la llibertat d'amortització, que es mantindrà només per a les pimes i sempre que vagi vinculada a la creació d'ocupació, i s'amplia el pagament fraccionat a totes les empreses el resultat comptable de les quals superi els 20 milions d'euros. Així mateix, es redueix el límit de deduccions del 35% al 25%, inclosa la bonificació per reinversió de beneficis extraordinaris. En el cas de les activitats d'R+D, la deducció baixa del 60 al 50%. Tampoc seran deduïbles les despeses financeres que excedeixin el 30% del resultat brut d'explotació, encara que en tot cas serà deduïble un milió d'euros. Aquesta mesura tindrà caràcter indefinit.
Finalment, es fixa un gravamen del 8% per als dividends o participacions de font estrangera que es repatriïn abans del 31 de desembre del 2012.
Les 2,5 amnisties del PSOE
El 1984, quan Miguel Boyer ocupava el càrrec de ministre d'Economia i Hisenda, el govern socialista va anunciar un enduriment de la legislació contra els evasors i va concedir una amnistia fiscal en permetre que els defraudadors compressin pagarés del Tresor sense cap tipus de penalització fiscal i guardant l'anonimat.
El 1991, el ministre d'Economia era Carlos Solchaga, que va captar 4.500 milions d'euros oferint als investigats comprar deute públic especial a baix interès i captiu durant 6 anys, a canvi del perdó de les sancions.
Fa dos anys, Hisenda va ser informada pel govern francès de l'existència de centenars de comptes opacs d'espanyols en el banc HSBC a Suïssa. En comptes d'obrir expedients, es va avisar els defraudadors perquè presentessin una declaració complementària que evitava sancions.