La inversió en ciència ha de ser una aposta de país. Des de les institucions s'ha dit de totes les maneres possibles que l'R+D és l'element clau per al canvi de model productiu, però la realitat no pot estar més allunyada de les bones paraules. Dimarts el govern espanyol va fer públics els pressupostos generals de l'Estat per al 2012, que inclouen una retallada ferotge del 25% en la inversió pública en polítiques de recerca, desenvolupament i innovació. La partida en R+D civil s'ha reduït fins als 5.633,2 milions d'euros, gairebé 2.000 milions menys que el 2011, any en què el pressupost ja va tenir una davallada del 6%. Aquesta tisorada dràstica és, segons els analistes, un gran error amb vista al futur.

“Mentre altres països com ara el Regne Unit realitzen mesures per garantir la inversió –compromís de destinar 4.600 milions de lliures anuals a la ciència–, Espanya redueix aquesta partida”, lamenta Silvia Ondategui-Parra, sòcia responsable del Sector Life Science d'Ernst & Young. “La investigació és un procediment llarg, i renunciar ara a donar-li suport no només significa perdre una trajectòria que ha costat molt d'establir, sinó que provoca que l'Estat espanyol sigui sempre menys competitiu a escala internacional”, continua Ondategui-Parra. Un argument avalat pel catedràtic d'economia de la UPF Guillem López i Casasnovas, membre del Consell Català de la Recerca, que considera que la ciència “necessita un programa plurianual que li doni estabilitat, sigui quina sigui la inversió que l'Estat li dediqui”. “S'ha de buscar el màxim consens polític, el stop and go aquí no funciona”, hi afegeix López i Casasnovas. Un consens polític que podria aconseguir-se en el tràmit parlamentari de la llei de pressupostos, encara que són poques les esperances dipositades en canvis substancials en les partides.

Les primeres dades del govern espanyol apuntaven un 9,6% de retallada en R+D, fet que ja va provocar que la comunitat científica enviés una carta oberta a Mariano Rajoy –que contenia 45.000 signatures– per demanar una “una excepció” per a la ciència. Però la tisorada ha estat molt pitjor i la ciència afronta un futur incert. “La inversió discontínua en recerca és letal. Els projectes científics són a tres o quatre anys vista i si no hi ha renovació dels projectes la gent que treballa amb tu desapareix, i això fa perdre pistonada com a país”, opina la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, també presidenta del Consell Europeu de Bioregions (CEBR).

A Catalunya també s'ha reduït la partida destinada a R+D, però amb menor proporció i preservant la investigació d'excel·lència. Enguany el pressupost de la direcció general de Recerca és de 168,7 milions d'euros, un 1,8% menys en comparació amb el 2011 i un 11,8% menys respecte de fa dos anys. Un pressupost que ha mantingut l'assignació per a la recerca de qualitat i ha fet la reducció a través de disminuir o deixar de finançar aquelles institucions que no feien R+D. Una de les apostes del govern són les grans instal·lacions científiques, com ara el sincrotró Alba, que té assegurada la inversió fins al 2022 amb acords plurianuals que garanteixen la continuïtat de les seves set línies de recerca. “El govern ha complert les inversions pressupostàries acordades”, afirma Ramon Pascual, president de la comissió executiva del sincrotró Alba, que malgrat afirmar que la crisi creu que no els afectarà, accepta que ha causat la paralització de dues noves línies d'investigació que volien posar en marxa l'any passat. “Si d'aquí al 2022 no podem obrir cap nova línia seria molt trist”, destaca Pascual. “Venim de molt avall. Hem fet un gran esforç i hem de tirar endavant”, hi afegeix. On sí que s'ha notat la retallada de fons públics ha estat als centres tecnològics, comenta el director de la Unitat d'Innovació Empresarial d'ACC1Ó, Xavier Ferràs, però s'ha compensat amb la internacionalització dels centres i l'aposta pel producte propi.

El govern ha mantingut el pressupost per a personal de recerca, mobilitat i captació de talent, així com per mantenir els centres de recerca CERCA. Però si bé la política de la Generalitat permet finançar centres de recerca i contractar investigadors, les subvencions per als projectes d'investigació vénen majoritàriament del Plan Nacional espanyol, el pressupost del qual enguany quedarà reduït, així com també minvarà la partida per a les beques Ramón y Cajal de contractació de joves investigadors.