Sobre l'amnistia fiscal
Estem davant d' una amnistia fiscal un tant peculiar, que no fa que hi hagi penitència sancionadora per als contribuents de l' IRPF, impost sobre societats i l'impost sobre la renda de no residents, i que permet la regularització extraordinària de capitals, amb el pagament previ d'aquest gravamen que s'estableix en el 10% de l' import dels béns i drets aflorats, i que no exigeix ni sancions, ni interessos de retard ni tampoc recàrrecs
Del raïm al ram: de l'aprovació del gravamen complementari de l'IRPF (aprovat el 31 de desembre del 2011-Cap d'Any) a l'amnistia fiscal per rendes no declarades i determinades modificacions en l'impost sobre societats (aprovada la vigília del Diumenge de Rams).
Hi ha noves mesures tributàries temporals i extraordinàries. El reial decret 12/2012 introdueix diverses mesures en l'àmbit de l'impost sobre societats per obtenir més recaptació, al marge de l'amnistia fiscal que s'ha aprovat, i a què més endavant em referiré.
Hi ha tot un seguit de mesures temporals, per als períodes iniciats el 2012 i 2013, que limiten deduccions, despeses financeres, amortitzacions lliures i apugen l'import mínim dels pagaments a compte,i altres mesures amb caràcter indefinit:
-Es limita la deducció del fons de comerç i el límit anual màxim deduïble és de l'1%.
-Es redueix el límit general actual del 35% al 25% de la quota íntegra per a les deduccions que incentiven determinades activitats, tot i que s'amplien els terminis per l'aplicació en períodes futurs (casos generals, de 10 a 15 anys i deduccions R+D+I, de 15 a 18 anys). I es redueix el límit del 60% al 50% si supera el 10% de la quota.
-Quan el volum de negocis sigui, almenys, de 20.000.000 d'euros en l'exercici anterior als anys 2012 i 2013, s'estableix un import mínim del pagament fraccionat del 8% del compte de pèrdues i guanys, minorat en les b. i. negatives pendents de compensar, i del 4%, si almenys el 85% dels ingressos, els és d'aplicació l'exempció prevista en els articles 21 i 22 o la deducció de l' art. 30.2 del TRLIS.
-Amb caràcter indefinit, s'estableix una limitació de les despeses financeres: no es considerarà despesa fiscalment deduïble les despeses financeres netes que excedeixin del 30% del benefici operatiu de l'exercici. Serà deduïble, en tot cas, l'import d'1.000.000 d'euros. Amb un període màxim de 18 anys d'aplicació per a les no deduïbles en l'exercici, a part d'establir limitacions amb entitats del grup. Es castiga en més mesura les empreses amb un palanquejament molt alt destinat a la inversió en actius no líquids.
-També amb caràcter indefinit i amb efectes de 31 del març del 2012, s'elimina la llibertat d'amortització en els elements nous de l'actiu material fix i inversions immobiliàries, i s'estableixen limitacions per a les empreses que no compleixin el requisit del volum de negocis d'empreses de petites dimensions (10.000.000 d'euros). La limitació serà del 40% o del 20% en funció del requisit de manteniment de la plantilla.
-S'estableix un gravamen especial del 8% (exclusiu per a l' any 2012) sobre les rendes de font estrangeres per repatriació de dividends o plusvàlues de participacions d'entitats que, tot i que fan activitats empresarials a l'estranger, es localitzen en territoris de tributació nul·la o en paradisos fiscals, circumstància que impedeix l'aplicació del règim d'exempció.
un altre gravamen.
És realista i eficaç aquesta amnistia fiscal? És del tot reprovable si la contraposem amb els contribuents que han complert les seves obligacions fiscals i que ho han fet a uns tipus progressius en funció de la seva capacitat econòmica. Contribueix a una regularització de tot el diner negre? Pel redactat del decret i la informació a facilitar, sembla que només es podrà fer aflorar actius i diners que ja estan en comptes corrents de paradisos fiscals, en definitiva, que siguin titulars de béns o drets que no es corresponguin amb les rendes declarades i sempre que fossin titulars d'aquests béns o drets, i que s'haguessin generat entre el 2007 i el 2010. Hi ha dubtes raonables respecte del diner negre en metàl·lic que no es podria regularitzar perquè impediria certificar quan es van generar els diners. Els delictes de frau fiscal prescriuen al cap de 5 anys penalment, i al cap de 4 administrativament. Tanmateix, si s'acredita que es tenien els diners des de fa més de 4 anys, només es tributaria per la rendibilitat i els guanys patrimonials, aplicant una regularització voluntària que permet la norma tributària.
Amb la necessitat d'augmentar els ingressos per la via impositiva i amb les dificultats del sector privat d'aconseguir crèdits, es pot entendre que s'aprovi una amnistia fiscal que facilita repatriar capitals dels paradisos fiscals (mesura pragmàtica ben vista per la OCDE), però ens preguntem si no hauria estat també encertat poder canalitzar diner negre en l'adquisició de deute públic especial en moments de dificultats de finançament de l'Estat en els mercats internacionals. Encara cal veure el realisme econòmic de la mesura i la seva eficàcia recaptatòria.
societat moderna.
És un sistema fiscal amb obligacions formals i d' informació creixents. Cal citar els últims criteris de l'AEAT en la qualificació tributària de les retribucions dels socis professionals i socis d'entitats mercantils, poc aclaridors i que reflecteixen una inseguretat jurídica manifesta. Contraposar el sistema fiscal actual amb l'amnistia fiscal que s'ha aprovat és una veritable comèdia, o, realment, una tragicomèdia tributària.