Pallassos que curen
L'ONG Pallapupas busca compensar la reducció dels fons públics convencent el sector empresarial dels beneficis de l'RSC
Quan una empresa hi col·labora amb una donació obté imatge, identitat i compromís
No els cal lluir braços hipermusculats ni tòraxs inflats, no es posen els calçotets per damunt dels pantalons i, en lloc d'un antifaç, a la cara hi porten un nas rodó de color vermell. Lluny dels estereotips, els Pallapupas són uns veritables superherois que cada dia aconsegueixen la més difícil de les missions: fer riure els pacients que estan rebent tractament en un hospital. Per si això no fos prou repte, aquesta ONG catalana que des de fa més de deu anys treballa en centres de la xarxa hospitalària del país i en centres de salut mental per millorar la qualitat de vida de les persones que hi reben atenció, es planteja ara -en plena crisi econòmica i amb l'escapçament de part de les partides pressupostàries destinades a sanitat- triplicar la seva activitat en els propers tres anys.
Actualment l'associació atén una mica més de 50.000 pacients en una quinzena d'hospitals catalans i l'objectiu per al 2015 és arribar a actuar en 28 hospitals i fer riure 250.000 pacients l'any (fins i tot estenent el seu radi d'acció fora de Catalunya, ja que, per exemple, han rebut peticions de la zona nord de la Península).
Per fer possible el salt, Pallapupas treballa buscant fonts de finançament que siguin substitutives dels recursos públics, uns recursos que han suposat vora el 75% dels ingressos de què bevia l'associació.
TRES POTES.
En el camí per buscar l'equilibri entre les tres potes del pressupost, Pallapupas admet que és complicat guanyar quota de socis (en té 215) perquè l'associació no pot destinar els recursos que té a fer campanyes de captació. En canvi, sí que està tenint bona sintonia amb operadors del sector privat que senten inquietuds per fer accions en matèria de responsabilitat social corporativa (RSC).
BENEFICIS PER A L'EMPRESA.
Igualment, apunta que la manera de fer d'aquests pallassos sovint és un exemple a imitar pel món empresarial: “En el nostre món no hi ha sous milionaris però sí que hi ha molta passió. I aquesta motivació i compromís que tenim a l'hora de treballar moltes vegades és útil que ho vegi gent de fora per dinamitzar i motivar equips de treball.”
Per la seva part, Pallapupas afronta maldecaps propis d'una empresa convencional i ha de fer quadrar els números. En aquest sentit, a l'ONG intenten buscar la fórmula per, a partir de les aportacions que reben, saber jugar bé les cartes i fer accions que serveixin per anar atraient més socis i col·laboradors amb la finalitat de multiplicar els recursos: “Si ens ofereixen 10, hem de saber aprofitar-los per acabar gestionant 50 o 100.” Més enllà de fer riure un pacient (Pallapupas atén nens, gent gran, malalts mentals, i té un pla pilot per atendre també gent adulta), l'associació es reconforta amb el reconeixement dels professionals de la medicina. La col·laboració entre medicina i riure dóna bons resultats i és per això que, per evitar perdre aquests pallassos sanadors per falta de finançament, hi ha hagut casos en què el col·lectiu mèdic s'ha mobilitzat per aconseguir recursos.
És el cas, per exemple, de Sant Joan de Déu, l'Hospital de Manresa o l'Hospital del Mar, llocs on han impulsat tallers, mercats i diferents iniciatives per recollir fons per als pallassos. Miquel Antonijuan diu: “Els professionals creuen en la humanització de la salut i, a més, els facilitem la feina. A un nen que fa un tractament, el segon dia que l'has de punxar ja no l'enganyes. Si hi ha el Pallapupas el metge triga només 5 minuts a relaxar-lo i es pensa que l'ha picat un mosquit.”