Eines

Pallassos que curen

L'ONG Pallapupas busca compensar la reducció dels fons públics convencent el sector empresarial dels beneficis de l'RSC

Quan una empresa hi col·labora amb una donació obté imatge, identitat i compromís

No els cal lluir braços hipermusculats ni tòraxs inflats, no es posen els calçotets per damunt dels pantalons i, en lloc d'un antifaç, a la cara hi porten un nas rodó de color vermell. Lluny dels estereotips, els Pallapupas són uns veritables superherois que cada dia aconsegueixen la més difícil de les missions: fer riure els pacients que estan rebent tractament en un hospital. Per si això no fos prou repte, aquesta ONG catalana que des de fa més de deu anys treballa en centres de la xarxa hospitalària del país i en centres de salut mental per millorar la qualitat de vida de les persones que hi reben atenció, es planteja ara -en plena crisi econòmica i amb l'escapçament de part de les partides pressupostàries destinades a sanitat- triplicar la seva activitat en els propers tres anys.

Actualment l'associació atén una mica més de 50.000 pacients en una quinzena d'hospitals catalans i l'objectiu per al 2015 és arribar a actuar en 28 hospitals i fer riure 250.000 pacients l'any (fins i tot estenent el seu radi d'acció fora de Catalunya, ja que, per exemple, han rebut peticions de la zona nord de la Península).

Per fer possible el salt, Pallapupas treballa buscant fonts de finançament que siguin substitutives dels recursos públics, uns recursos que han suposat vora el 75% dels ingressos de què bevia l'associació.

TRES POTES.

Miquel Antonijuan, el cap de comunicació i d'aliances estratègiques de l'ONG, detalla: “Teníem una gran part de finançament públic però hem canviat la línia estratègica i la intenció és obtenir un finançament equilibrat, amb un 33% de capital públic, un 33% del sector privat i un 33% sortit de les quotes dels nostres socis.” El pressupost anual no arriba als 600.000 euros i serveix per tenir en plantilla un equip de 18 pallassos i dinamitzadors culturals (aquests operen en els centres de salut mental, un entorn amb necessitats diferents de les que poden requerir els pacients d'un hospital) que han rebut una formació artística i mèdica específica que els permet desenvolupar la seva tasca dintre de l'àmbit hospitalari.

En el camí per buscar l'equilibri entre les tres potes del pressupost, Pallapupas admet que és complicat guanyar quota de socis (en té 215) perquè l'associació no pot destinar els recursos que té a fer campanyes de captació. En canvi, sí que està tenint bona sintonia amb operadors del sector privat que senten inquietuds per fer accions en matèria de responsabilitat social corporativa (RSC).

BENEFICIS PER A L'EMPRESA.

La pàgina web de Pallapupas informa de manera específica el sector empresarial deixant clar que “la seva empresa podrà desgravar els seus donatius i aportacions periòdiques a la declaració de l'impost de societats en un 35% sobre la base de la deducció”, però Miquel Antonijuan posa de manifest que, més enllà de beneficis fiscals, es tracta d'oferir un plus a les empreses col·laboradores a fi i efecte d'establir una complicitat: “La relació que busquem és una relació en el temps, que puguem fer un recorregut conjunt a mitjà termini.” Així, explica: “Les empreses en treuen identitat corporativa, bona imatge i la sensació que s'està contribuint a una tasca que té sentit. Imagina una empresa que té la seva clientela en un determinat territori. Segurament està interessada a donar cobertura a una entitat que treballa en l'hospital d'aquella zona perquè això li suposa retornar alguna cosa a la societat d'aquell territori.”

Igualment, apunta que la manera de fer d'aquests pallassos sovint és un exemple a imitar pel món empresarial: “En el nostre món no hi ha sous milionaris però sí que hi ha molta passió. I aquesta motivació i compromís que tenim a l'hora de treballar moltes vegades és útil que ho vegi gent de fora per dinamitzar i motivar equips de treball.”

Per la seva part, Pallapupas afronta maldecaps propis d'una empresa convencional i ha de fer quadrar els números. En aquest sentit, a l'ONG intenten buscar la fórmula per, a partir de les aportacions que reben, saber jugar bé les cartes i fer accions que serveixin per anar atraient més socis i col·laboradors amb la finalitat de multiplicar els recursos: “Si ens ofereixen 10, hem de saber aprofitar-los per acabar gestionant 50 o 100.” Més enllà de fer riure un pacient (Pallapupas atén nens, gent gran, malalts mentals, i té un pla pilot per atendre també gent adulta), l'associació es reconforta amb el reconeixement dels professionals de la medicina. La col·laboració entre medicina i riure dóna bons resultats i és per això que, per evitar perdre aquests pallassos sanadors per falta de finançament, hi ha hagut casos en què el col·lectiu mèdic s'ha mobilitzat per aconseguir recursos.

És el cas, per exemple, de Sant Joan de Déu, l'Hospital de Manresa o l'Hospital del Mar, llocs on han impulsat tallers, mercats i diferents iniciatives per recollir fons per als pallassos. Miquel Antonijuan diu: “Els professionals creuen en la humanització de la salut i, a més, els facilitem la feina. A un nen que fa un tractament, el segon dia que l'has de punxar ja no l'enganyes. Si hi ha el Pallapupas el metge triga només 5 minuts a relaxar-lo i es pensa que l'ha picat un mosquit.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.