Reinventar l'emprenedoria social del futur
Els centres especials de treball, que asseguren feina a les persones amb discapacitat, tenen problemes de capitalització per la crisi i han de buscar fórmules noves per seguir donant-los una sortida laboral
El sector del treball protegit viu moments complicats. Amb la crisi, enguany el govern espanyol ha retallat el pressupost per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat i, tot i que la Generalitat compensarà la retallada amb diners d'altres partides del pressupost de polítiques actives d'ocupació per poder garantir la cobertura del 50% del salari mínim interprofessional i les unitats de suport, les subvencions per a la contractació de nou personal queden congelades fins a nou avís. Amb aquest panorama, els centres especials de treball (CET) finalistes, que donen feina a persones amb trastorn mental i discapacitat psíquica i física, s'afronten a la necessitat de buscar fórmules noves per donar una sortida laboral a les persones que d'una altra manera seria difícil que trobessin feina. Els CET finalistes són els més vinculats a l'emprenedoria social -empreses que tenen com a finalitat un impacte social- i que històricament s'han especialitzat en el sector dels manipulats o en serveis com la neteja i la jardineria. Per Jaume Oller, soci de Tandem Social, consultoria per a projectes i empreses socials, avui dia molts CET -a Catalunya n'hi ha 211 que donen feina a 12.264 persones- tenen tres problemes clau: “Manca de finançament, poca especialització en coneixements empresarials i dificultats a l'hora de comercialitzar els seus productes o serveis”. Com que hi ha falta de finançament públic i a Catalunya hi ha pocs inversors que apostin per empreses socials, els centres especials de treball se les han d'enginyar per trobar noves línies de negoci -moltes lligades al territori- i “teixir aliances entre ells”, explica Oller. Qui té clar que en el futur els cal col·laboració i aliances és l'Associació Alba, que a través del seu CET dóna feina a 75 persones amb discapacitat mental i intel·lectual a Lleida. “L'objectiu és establir una xarxa amb el Parc Tecnològic per estudiar nous mercats i potenciar la col·laboració amb les empreses de la comarca”, explica la gerent d'Alba, Maite Trepat.
Així, per tal de buscar fórmules noves, moltes entitats estan derivant la seva activitat a l'agricultura ecològica per donar una sortida professional a les persones amb discapacitat. L'experiència demostra que l'horticultura és beneficiosa per a la salut de les persones amb trastorn mental, per exemple, l'única discapacitat que creix en els últims anys i que segons els experts anirà a més. “Els CET són emprenedors”, indica Oller, que considera que la crisi ofereix l'oportunitat de fer economia “d'una altra manera” i que la gent cada cop és més receptiva a aquest tipus de projectes.
Però els canvis productius de qualsevol empresa o CET requereixen una inversió, i a Catalunya hi ha algunes fundacions o entitats que tenen mecanismes de finançament per a projectes d'emprenedoria social. Un d'aquests és el programa Momentum Project, impulsat per Esade i BBVA, que enguany, en la segona edició, ha seleccionat deu projectes que es beneficiaran de préstecs bonificats amb interessos baixos, a més de rebre formació, assessorament i mecenatge amb directius. Entre aquests projectes que rebran finançament hi ha els CET Apunts i Bolet Ben Fet (vegeu els requadres destacats), que volen créixer per augmentar el seu benefici i poder reinvertir-lo per obtenir més impacte social. “Molts dels projectes que rebem provenen del sector social, més que de l'empresarial, i estan molt centrats en el producte però no tenen interioritzada la part comercial”, explica el coordinador a Esade de Momentum Project, Guillermo Casasnovas, que hi afegeix que l'objectiu del programa “és que el sector es faci més gran”.
UNA LLEI OBSOLETA.
A més, la normativa estatal obliga l'administració a subvencionar la meitat del salari dels treballadors amb discapacitat per compensar la seva baixa productivitat, però el problema que es genera, i que fa anys que les entitats del sector denuncien, és que se subvenciona el mateix per a tothom i que no es tenen en compte els diversos graus de discapacitat. “No pot ser que es pagui a tothom el 50% del sou mínim interprofessional sense tenir en compte la baixada de productivitat real que genera cada tipus i grau de discapacitat”, explica Oller, que igual que les entitats del sector, aposta per diverses formes de protecció del treball segons els graus de discapacitat. Davant aquesta llei ineficient sorgeix la necessitat de dissenyar un nou marc normatiu, i tant el govern com l'executiu espanyol estudien fer una llei nova que substitueixi la Lismi i serveixi, al mateix temps, per dotar d'entitat jurídica l'emprenedoria social.
Per Francesc Vila, director sociosanitari de Cuina Justa, CET de la Fundació Cassià Just, el nou marc legal hauria d'anar articulat progressivament amb accions formatives adequades que ajudin a “habilitar i capacitar” els treballadors amb discapacitat per a ocupacions de més qualitat. En aquest sentit, la consultoria Tandem Social ha fet un informe que estudia la xarxa d'economia social francesa i n'extreu un element clau: la necessitat d'identificar les necessitats pròpies de cada territori i donar-los una resposta empresarial. Tal com han fet alguns CET catalans (vegeu els requadres).
Fomenten una comunitat productora de bolets exòtics
Carles Díaz i la cooperativa TEB Verd es van trobar de casualitat. Díaz venia del sector agrícola i volia muntar un negoci de cultiu de bolets exòtics, i TEB posseïa una granja en desús a Sant Antoni de Vilamajor. “TEB Verd em va plantejar fer un projecte social i em va semblar perfecte perquè buscava gent que tingués ganes i il·lusió per treballar”, explica Díaz, gerent de l'empresa social Bolet Ben Fet. Així, el 2008 TEB Verd va dur a terme un procés de formació i capacitació de persones amb trastorn mental per orientar-les cap al cultiu del xiitake, un bolet originari de l'est d'Àsia. “Costa trobar un cultiu agrícola que sigui rendible però aquesta espècie té un valor afegit molt alt”, explica Díaz. Aprofitant el seu coneixement, ara Bolet Ben Fet vol exportar el seu model a altres centres especials de treball per “esdevenir una comunitat productora i exportadora de xiitake i altres varietats semblants, com el maitake”, hi afegeix Díaz, que veu “moltes possibilitats” en aquesta possibilitat. A Bolet Ben fet hi treballen sis persones -quatre amb trastorn mental- i factura uns 140.000 euros l'any.
Nou projecte de biomassa aprofitant la poda dels ceps
La cooperativa Nou Verd és un centre especial de treball (CET) que, juntament amb l'associació d'empreses amb finalitat social Entrem-hi, ultimen la posada en marxa d'un projecte d'energies renovables per donar una sortida laboral a persones amb trastorn mental sever. L'objectiu és reciclar les restes de la poda que cada any es fa de les vinyes de l'Alt Penedès per fer-ne biomassa per a usos tèrmics, un combustible més econòmic que el gasoil. La Fundació Catalunya Caixa els està ajudant tècnicament i econòmica per tirar endavant una iniciativa social que dóna una solució mediambientalment sostenible als pagesos i que disposa de la complicitat dels agents de la comarca (clients i proveïdors). “La intenció és contractar entre 9 i 10 persones en la primera fase”, indica el gerent de Nou Verd, Juli Silvestre, que hi afegeix que l'objectiu és crear un producte “que es generi i consumeixi al territori”. És una idea nova de negoci per generar energia neta de la terra que ajudarà aquest CET a diversificar l'activitat.
Horta ecològica amb usos terapèutics i botiga al mercat
La fundació Drissa va posar en marxa el seu CET per a persones amb trastorn mental el 2001. Al principi van començar oferint serveis de jardineria, neteja i pintura, però aviat van veure que volien posar en marxa alguna activitat per tenir un producte amb valor afegit que els diferenciés. Així és com va néixer, fa cinc anys, el projecte d'horta ecològica, que ha donat una sortida laboral a 15 persones amb trastorn mental que amb aquesta activitat obtenen beneficis terapèutics. Aquesta línia nova de negoci els funciona, venen a grans distribuïdors i comerços minoristes, i l'any passat van decidir obrir una botiga al mercat del lleó de Girona. “Estem obtenint bons resultats tant en facturació com en impacte social”, explica la gerent de Drissa, Núria Martínez. També per tirar endavant i professionalitzar-se, el 2009 la fundació es va unir amb el CET Ramon Noguera i Ecosol, l'empresa d'inserció de Càritas Girona, per crear el Grup Èxit, a través del qual estan duent a terme sinergies i col·laboracions que els permeten abastar més projectes i clients. “L'objectiu és no perdre cap oportunitat de feina i crear llocs de treball”, assegura Martínez.
Amplien la xarxa de punts de venda de servei de reprografia
El CET Apunts, de l'associació Joia, fa quatre anys va decidir posar a la gerència una persona amb un perfil empresarial per obrir al mercat el centre d'inserció laboral de persones amb trastorns mentals. Així és com Julio Castillo es va posar al capdavant d'Apunts i va obrir noves línies de negoci. Avui dia aquest CET ofereix serveis de copisteria, reprografia, missatgeria, enquadernacions i serveis integrals d'impremta i la idea és augmentar la seva xarxa de botigues; actualment en tenen una al carrer Josep Terradelles de Barcelona i en volen obrir dues més a la capital catalana.“És molt important despertar la potencialitat de les persones amb trastorn mental perquè el col·lectiu deixi d'estar estigmatitzat”, diu Castillo, i hi afegeix que tot i ser un moment “complicat”, les empreses d'economia social tenen potencial perquè es poden situar en el mercat “amb valors ètics”. Apunts dóna feina a 69 persones -52 d'elles amb trastorns mentals severs-, orienta altres CET per replicar el seu model i factura 1,02 milions d'euros.
Una cooperativa símbol d'èxit
La cooperativa La Fageda, de la comarca de la Garrotxa, és un referent d'èxit dins de l'emprenedoria social. És un negoci rendible de fabricació de iogurts i gelats que dóna feina a 160 persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever. La cooperativa actua com un CET i té una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d'elaboració de làctics, una secció de jardineria, un viver forestal i un taller de manualitats. La Fageda factura 10,7 milions d'euros l'any.