Empreses

Dijous paella, però feta a casa

Valira, l'empresa catalana fabricant d'estris de cuina, ha superat un concurs de creditors i busca créixer amb la línia de carmanyoles

L'empresa va fer un pla per descobrir necessitats del mercat de transport d'aliments

Truita de pata­tes, ama­nida de pasta i carn arre­bos­sada -mol­tes vega­des més arre­bos­sada de sorra que no pas de pa rat­llat-; el menú que tan­tes vega­des ha ser­vit per ali­men­tar dies de platja, excur­si­ons i acam­pa­des ha estat tra­di­ci­o­nal­ment enqui­bit dins uns reci­pi­ents de plàstic de fun­ci­o­na­li­tat màxima però d'estètica i por­ta­bi­li­tat dub­tosa. Valira, la firma cata­lana que des dels anys sei­xanta del segle pas­sat fabrica olles, pae­lles i estris de cuina a la seva planta de Reus, va con­si­de­rar que en les car­ma­nyo­les per trans­por­tar ali­ments hi havia una pos­si­bi­li­tat de negoci que podia ser­vir per aju­dar a dei­xar enrere el sotrac per què pas­sava l'empresa (una mala ratxa que va desem­bo­car en un con­curs de cre­di­tors, de què fa un any que ja ha sor­tit). A hores d'ara, la línia de car­ma­nyo­les suposa un 20% de la fac­tu­ració total de la firma.

Joan Marc Pas­cual, direc­tor comer­cial de Valira, mani­festa que fa deu anys, a la com­pa­nyia van detec­tar una pos­si­ble veta de mer­cat en con­si­de­rar que els reci­pi­ents que hi havia per trans­por­tar men­jar “podien ser vàlids en un con­text d'oci o per al paleta que està dalt d'una bas­tida bevent una xibeca” però que, a parer seu, difícil­ment podien ser aptes “per a un entorn urbà i labo­ral”. Amb aquesta con­cepció de les coses, Valira fa un estudi de mer­cat des­ti­nat a “des­co­brir quin era el futur del trans­port dels ali­ments”.

NUTRICIÓ.

Pas­cual, que és direc­tor comer­cial però que quan s'explica no estal­via con­sells pro­pis d'un nutri­ci­o­nista, des­grana que “una de les claus és que els ali­ments no per­din la seves qua­li­tats orga­nolèpti­ques”, objec­tiu més pri­o­ri­tari que no pas ofe­rir un estri que sigui capaç de man­te­nir l'ali­ment a tem­pe­ra­tura cons­tant -s'ha gene­ra­lit­zat la ins­tal·lació de neve­res i forns micro­o­nes als cen­tres de tre­ball.

A par­tir d'aquí, la marca tre­ba­lla amb uns reci­pi­ents com­ple­ta­ment hermètics i que no dei­xen cap ras­tre ni regust en el men­jar que trans­por­ten i que, igual­ment, són fàcils de nete­jar. A més, com que a Valira con­si­de­ren “l'acte de men­jar com una qüestió íntima i per­so­nal” desen­vo­lu­pen una solució que garan­teixi “dis­creció” a qui els usi.

Per això, en un prin­cipi, les car­ma­nyo­les Valira (que es comer­ci­a­lit­zen a un preu que voreja els 30 euros) “tenen una base com­pacta i neu­tra”, molt sem­blants al que podria ser una bossa per trans­por­tar una càmera de foto­gra­fiar.

PERS­PEC­TIVA CREI­XENT.

Dels 14 mili­ons d'euros que fac­tura la com­pa­nyia, una cin­quena part prové de la gamma d'arti­cles per trans­por­tar men­jar però les pers­pec­ti­ves per créixer en aquest seg­ment de negoci són bones. Hi aju­den ini­ci­a­ti­ves com l'auto­rit­zació de la Gene­ra­li­tat, perquè els esco­lars puguin usar car­ma­nyo­les a les esco­les a par­tir del curs que ve. Tant és així que la marca comer­ci­a­litza dis­senys amb colors més vius i dibui­xos de temes infan­tils i, com que els infants no neces­si­ten men­jar tanta quan­ti­tat com un adult, les bos­ses són de mida més petita i tenen un preu més ajus­tat.

Joan Marc Pas­cual con­si­dera que el tipus de cli­ent poten­cial de les car­ma­nyo­les es va ampli­ant de mica en mica, sem­pre cenyint-se als tres paràmetres que supo­sen el ganxo prin­ci­pal del negoci. Per una banda, hi ha la volun­tat de tenir “un con­trol de la dieta”, gent que es vol apri­mar o que pateix de dia­be­tis o d'al·lèrgies a deter­mi­na­des men­ges o que, sim­ple­ment, està tipa de dinar de menú cada dia. En segon lloc, es tracta d'ofe­rir una alter­na­tiva a “la res­tricció de temps”. És un públic que no té marge per anar a dinar a casa o per sor­tir de la feina. Per últim, “i aquesta és la moti­vació número u des dels anys 2008 i 2009” hi ha la moti­vació econòmica, la que implica bus­car l'estalvi de diners por­tant-se el men­jar pre­pa­rat de casa i no haver de recórrer a ali­men­tar-se en cap res­tau­rant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dijous paella, però feta a casa

Publicat a