Opinió

I la llei d'emprenedors?

La con­jun­tura nega­tiva en què la nos­tra eco­no­mia està immersa no para de retro­a­li­men­tar-se. Quan un lle­geix les notícies d'eco­no­mia té la sen­sació que es bus­quen motius per jus­ti­fi­car les notícies nega­ti­ves cons­tants, és a dir, les bai­xes en les bor­ses i les alces en la prima de risc; que si l'efecte de la cimera del Euro­grup ja l'han des­comp­tat, que si el res­cat “tou” no és tan “tou” sinó amb con­di­ci­ons que el fan “dur”, que si altra vegada el temor de Grècia fa que la borsa s'enfonsi i que es dis­pari la prima de risc, i altre cop, tor­nar a començar. Una de les crítiques més repe­ti­des durant els últims temps ve lli­gada a això, és a dir, el dis­tan­ci­a­ment amb la eco­no­mia real, la tan­gi­ble, la que no deixa marge per a l'espe­cu­lació que mouen els mer­cats que apa­rei­xen a les notícies. Per tant, es crida a dei­xar de banda aquesta última i a tor­nar a apos­tar per les empre­ses que apor­ten quel­com al mer­cat de pro­duc­tes i ser­veis, bàsica­ment inno­vació, i una mos­tra són els empre­ne­dors.

És ara quan, més que mai, s'evi­den­cia la neces­si­tat que el govern de Mari­ano Rajoy aposti pels empre­ne­dors, pilars fona­men­tals per al crei­xe­ment i la inno­vació, i pro­mul­gui la llei dels empre­ne­dors que tant va anun­ciar durant la seva cam­pa­nya elec­to­ral. Les ini­ci­a­ti­ves que, en prin­cipi, s'han d'incloure en aquesta llei i que hem anat conei­xent amb comp­ta­go­tes, són llo­a­bles: reduir les tra­ves admi­nis­tra­ti­ves i burocràtiques a l'hora de cons­ti­tuir soci­e­tats i rela­ci­o­nar-se amb les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques; esta­blir meca­nis­mes ten­dents a faci­li­tar un millor accés al finançament i incen­tius fis­cals per als àngels inver­sors que finan­cen els empre­ne­dors i que posen al seu abast els seus conei­xe­ments i les seves xar­xes de con­tac­tes, la pro­moció dels pro­ces­sos de recap­tació de capi­tal a través del micro­me­ce­natge o la tan anun­ci­ada pos­si­bi­li­tat que els autònoms i les pimes liqui­din l'IVA per fac­tu­res cobra­des i no pas tri­mes­tral­ment, com s'ha fet sem­pre. No obs­tant això, aquesta última pro­posta ha estat un dels deto­nants perquè aquesta llei quedi al calaix, i més ara que la pujada del IVA ja és una rea­li­tat.

És un exem­ple clar de les polítiques con­tra­dictòries que es posen de mani­fest durant aquesta crisi; l'aposta pel crei­xe­ment aju­dant els empre­ne­dors s'ha apar­cat i ha pri­mat l'aposta per la con­tenció, i ha aug­men­tat la recap­tació impo­si­tiva i s'ha reta­llat des­pesa. No hi ha cap mena de dubte que, si es pro­mulga la llei dels empre­ne­dors tin­dria un impacte posi­tiu sobre les pimes i els autònoms, supo­sa­ria un pas enda­vant per a l'eco­no­mia real i una eina indis­pen­sa­ble per al crei­xe­ment econòmic. Tot i això, ara per ara només el govern del País Basc ha estat l'únic que ha apos­tat per apro­var una llei de suport als empre­ne­dors i peti­tes empre­ses, la resta de governs autonòmics i l'espa­nyol han estat massa ocu­pats cen­trats en l'aus­te­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.