La conjuntura negativa en què la nostra economia està immersa no para de retroalimentar-se. Quan un llegeix les notícies d'economia té la sensació que es busquen motius per justificar les notícies negatives constants, és a dir, les baixes en les borses i les alces en la prima de risc; que si l'efecte de la cimera del Eurogrup ja l'han descomptat, que si el rescat “tou” no és tan “tou” sinó amb condicions que el fan “dur”, que si altra vegada el temor de Grècia fa que la borsa s'enfonsi i que es dispari la prima de risc, i altre cop, tornar a començar. Una de les crítiques més repetides durant els últims temps ve lligada a això, és a dir, el distanciament amb la economia real, la tangible, la que no deixa marge per a l'especulació que mouen els mercats que apareixen a les notícies. Per tant, es crida a deixar de banda aquesta última i a tornar a apostar per les empreses que aporten quelcom al mercat de productes i serveis, bàsicament innovació, i una mostra són els emprenedors.

És ara quan, més que mai, s'evidencia la necessitat que el govern de Mariano Rajoy aposti pels emprenedors, pilars fonamentals per al creixement i la innovació, i promulgui la llei dels emprenedors que tant va anunciar durant la seva campanya electoral. Les iniciatives que, en principi, s'han d'incloure en aquesta llei i que hem anat coneixent amb comptagotes, són lloables: reduir les traves administratives i burocràtiques a l'hora de constituir societats i relacionar-se amb les administracions públiques; establir mecanismes tendents a facilitar un millor accés al finançament i incentius fiscals per als àngels inversors que financen els emprenedors i que posen al seu abast els seus coneixements i les seves xarxes de contactes, la promoció dels processos de recaptació de capital a través del micromecenatge o la tan anunciada possibilitat que els autònoms i les pimes liquidin l'IVA per factures cobrades i no pas trimestralment, com s'ha fet sempre. No obstant això, aquesta última proposta ha estat un dels detonants perquè aquesta llei quedi al calaix, i més ara que la pujada del IVA ja és una realitat.

És un exemple clar de les polítiques contradictòries que es posen de manifest durant aquesta crisi; l'aposta pel creixement ajudant els emprenedors s'ha aparcat i ha primat l'aposta per la contenció, i ha augmentat la recaptació impositiva i s'ha retallat despesa. No hi ha cap mena de dubte que, si es promulga la llei dels emprenedors tindria un impacte positiu sobre les pimes i els autònoms, suposaria un pas endavant per a l'economia real i una eina indispensable per al creixement econòmic. Tot i això, ara per ara només el govern del País Basc ha estat l'únic que ha apostat per aprovar una llei de suport als emprenedors i petites empreses, la resta de governs autonòmics i l'espanyol han estat massa ocupats centrats en l'austeritat.