Empreses

La centenària

Casa Riera Ordeix

Per la llonganissa els coneixereu

Un dels fabricants d'aquests embotits de Vic més antics que queden a la ciutat és Casa Riera Ordeix. Fa 160 anys que sedueix els paladars més sibarites conservant el procés d'assecatge natural.

Si l'assequéssim de forma artificial, ja no faríem llonganissa de Vic

Si poques empreses arriben a complir 160 anys, encara n'hi ha menys que ho aconsegueixin fabricant el mateix producte, des del mateix lloc on van començar i amb la mateixa família. Casa Riera Ordeix de Vic, dedicada a l'elaboració de llonganisses des del 1852, ara està dirigida per Joaquim Comella (el fill, s'hi ha d'afegir, de la sisena generació), però hi ha coses que no han canviat gens. La llonganissa de Vic que elaboren, amb indicació geogràfica protegida (IGP) des de 2002, es continua produint amb els mateixos ingredients: carn de pernil, cansalada viada, pebre, sal i budell de porc natural.

L'olor no enganya. Només d'obrir la porta de Casa Riera Ordeix la flaire de llonganissa és el primer que et surt a rebre. De fora estant ningú diria que allò és una empresa. Els quatre pisos que ocupa, al número 14 de la plaça dels Màrtirs de Vic, fan pensar a tothom que es tracta d'un edifici d'habitatges. “Amb molt bon criteri van construir una fàbrica urbana”, explica Joaquim Comella, el gerent, conscient que estan al rovell de l'ou de la ciutat: “Aquí no molestem a ningú. És una fàbrica que no fa soroll, no fa pudor i no generem residus. L'únic problema que tenim és la càrrega i descàrrega, que procurem que sigui ràpida.”

Si Casa Riera Ordeix té un dia exacte de naixement és gràcies a unes escriptures. Va ser el 25 de gener de 1852 que Josep Riera i Font, un comerciant de productes colonials establert a Barcelona però amb orígens vigatans, va comprar l'immoble. “Per estudis diversos que s'han fet, sabem que tots els fabricants de llonganissa que hi ha hagut a Vic (als anys trenta n'hi havia hagut una trentena) van començar com a comercials, comprant embotits als pagesos de la comarca i venent-los a botigues de tot Catalunya.” Josep Riera va ser un d'ells, però el que no s'ha pogut esbrinar és si va adquirir la fàbrica com a magatzem o ja per embotir-hi llonganisses.

Joaquim Comella explica que en aquest segle i mig llarg de vida no han tingut mai la temptació de desplaçar-se a un altre lloc per poder créixer. “Quan vam decidir que volíem fer altres productes a part de la llonganissa de Vic, vam dir que l'última cosa que faríem seria anar a un polígon industrial.” Per això fa 17 anys van optar per comprar una petita fàbrica a Sant Feliu Sasserra (Bages). Allà hi ha tres treballadors que es dediquen només a producció, concentrada en fuet i llonganissa de pagès (una varietat feta amb espatlla en lloc de pernil).

MERCAT EUROPEU I ASIÀTIC.

A la seu, on treballen quinze persones, només s'elabora llonganissa de Vic. La tradicional, la que s'asseca de forma natural i que, per tant, durant els mesos de juliol i agost (per culpa de la calor) es deixa de fabricar. “Si l'assequéssim de forma artificial, com ens ha suggerit algú, ja no faríem llonganissa de Vic, sinó un altre producte.” El secret de la llonganissa de Casa Riera Ordeix és que es deixa penjada als assecadors de fusta que hi ha als pisos superiors de l'edifici, a la mercè de la climatologia. “La variabilitat climàtica, que fa que avui tinguis tramuntana i demà passat boira, durant els quatre o cinc mesos que dura el procés de curació, és el que li dóna un bouquet diferent”, segons Comella.

La curació de la llonganissa de Casa Riera Ordeix no entén de presses. Es despengen un parell de vegades, es raspallen per treure'n el florit –necessari perquè no es facin malbé– i es tornen a penjar. Les finestres dels assecadors s'obren i es tanquen segons el temps, tant si és dia festiu com feiner, perquè per a la llonganissa “de vent no n'hi ha cap que vagi bé; s'ha d'assecar de dins cap a fora i no al revés”.

A Casa Riera Ordeix elaboren uns 100.000 quilos de llonganissa curada a l'any, que vol dir que gasten el doble de carn, perquè un cop embotida perd al voltant del 50% del seu pes. De llonganissa en fan de diferents pesos (cada vegada més petites), i tant la venen sencera com llescada i ensobrada. “La llonganissa té l'avantatge que es conserva bé i que és un producte que, menys als països àrabs, es consumeix a tot el món.”

En l'actualitat, Casa Riera Ordeix exporta un 20% de la seva producció, bàsicament a Europa (al Regne Unit des del 1992, a França i Alemanya) però també a la Xina, i estan en procés de negociació amb el Japó i Rússia. Del 80% restant de la producció de Casa Riera Ordeix, el 45% de les vendes es fan a Catalunya i el 35%, a l'Estat espanyol. “Tant a Madrid com a la meitat sud d'Espanya estem ben introduïts. En canvi, on sempre hem venut poc és cap al nord. Allà agraden més els ibèrics i els xoriços.” Casa Riera Ordeix actualment factura cap a 2 milions d'euros l'any. “Una empresa sempre ha de créixer, però amb mesura”, diu el gerent.

El legítim

“Legítimo salsichón de Vich” deia aquest cartell modernista de Casa Riera Ordeix de 1906. I es destacava: “Exportación a provincias ultramar i extranjero”.

UN TREBALL ARTESANAL

Antigament a Casa Riera Ordeix havien matat porc i el treball era tot artesanal, com mostra aquesta foto dels anys quaranta. Avui compren les peces de carn per fer la llonganissa. Carn de truja, més feta, consistent i saborosa.

L'assecador

A Casa Riera Ordeix han mantingut els assecadors naturals per curar la seva llonganissa. Aquí s'hi estan entre quatre i cinc mesos, segons el temps que faci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Per la llonganissa els coneixereu

Publicat a