Borsa

Un futur tèrbol

La crisi econòmica impacta en les xifres empresarials i augmenten les revisions de resultats a la baixa. La preocupació fa retrocedir l'Íbex 35 d'un 2% i l'allunya dels 8.000 punts.

Les provisions dels actius immobiliaris sacseja el benefici dels bancs. Santander i Caixabank guanyen un 66% i un 80% menys, respectivament.

El rum-rum del res­cat a Espa­nya ha pas­sat a segon pla dins els mer­cats bor­sa­ris inter­na­ci­o­nals. Ara, l'interès dels inver­sors se cen­tra en els resul­tats dels pri­mers nou mesos de l'exer­cici de les empre­ses cotit­za­des i, sobre­tot, en les pre­vi­si­ons per al con­junt de l'any. I aques­tes dades estan tom­bant l'ànim i les cotit­za­ci­ons, atès que, tot i que hi ha com­pa­nyies que estan esqui­vant prou bé la crisi econòmica, mol­tes altres veuen que ja els ha afec­tat –mos­tren unes xifres pit­jors de l'espe­rat pel mer­cat o una bai­xada del seu bene­fici fins al setem­bre– o bé que el tri­mes­tre que queda per tan­car l'any podria ser el pit­jor i més dur de 2012. I són aques­tes revi­si­ons a la baixa dels resul­tats (pro­fit war­nings) que han començat a envair els par­quets des de grans mul­ti­na­ci­o­nals de Wall Street les que han fet que els inver­sors extre­mes­sin la prudència en les dar­re­res ses­si­ons.

Aquests nous dub­tes han man­tin­gut l'acti­vi­tat dels par­quets en mínims, amb una ele­vada inde­fi­nició, i han arros­se­gat el prin­ci­pal índex de la borsa espa­nyola fins als 7.775,60 punts de diven­dres, nivell que repre­senta un des­cens de l'1,74% en cinc ses­si­ons i que situa la minusvàlua en el con­junt del 2012 en el -9,23%. Quan fal­ten només tres jor­na­des per tan­car el desè mes de l'exer­cici, la tendència alcista regis­trada durant els dos mesos pre­ce­dents s'ha fre­nat de cop i els guanys de l'octu­bre gai­rebé s'han esvaït del balanç men­sual (0,87%).

Durant la set­mana els inver­sors han hagut de pair el con­tun­dent des­cens dels bene­fi­cis dels grans bancs cotit­zats, fet que ha sac­se­jat la seva cotit­zació i s'ha reflec­tit en l'evo­lució bai­xista de l'Íbex 35. L'enti­tat que pre­si­deix Emi­lio Botín ha tin­gut una dava­llada del 66% dels guanys fins al setem­bre: ha obtin­gut uns bene­fi­cis de 1.804 mili­ons d'euros. Les pro­vi­si­ons dels actius immo­bi­li­a­ris han pena­lit­zat els comp­tes del San­tan­der, igual que els de Cai­xa­bank, que ha gua­nyat 173 mili­ons d'euros, gai­rebé un 80% menys que en el mateix període d'un any endar­rere. El Popu­lar, enmig d'una ampli­ació de capi­tal per sane­jar-se, també ha vist que bai­xa­ven els bene­fi­cis d'un 38%, i el Banc Saba­dell ha dece­but els ana­lis­tes en mos­trar uns guanys de 90,6 mili­ons quan s'espe­ra­ven 95,3 mili­ons: ha expe­ri­men­tat un des­cens del 56,3% res­pecte als comp­tes del mateix període del 2011.

A banda dels resul­tats empre­sa­ri­als, la part macro­e­conòmica tam­poc no ha aju­dat a aixe­car l'ànim. Tot i que l'exe­cu­tiu espa­nyol apunta que el 2013 serà el dar­rer any de recessió a l'Estat i manté les seves pre­vi­si­ons, la Fun­dació de les Cai­xes d'Estalvi (Fun­cas) –que coin­ci­deix amb el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI)– estima una con­tracció de l'eco­no­mia espa­nyola molt supe­rior a la del seu govern (d'un -1,5% enfront de la xifra ofi­cial de -0,5%).

ACCE­LE­RACIÓ.

Per con­tra, en l'última sessió de la set­mana es va saber que l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana s'havia acce­le­rat el dar­rer tri­mes­tre gràcies al fort con­sum i això va per­me­tre eixu­gar part de les pèrdues que regis­tra­ven els par­quets euro­peus el mateix diven­dres i reduir els números ver­mells del con­junt de set­mana. Tor­nant a la neces­si­tat o no de res­cat d'Espa­nya –ara que els comi­cis a Galícia i el País Basc han aca­bat– la set­mana als par­quets es va ence­tar amb una incògnita menys, i l'expec­ta­tiva d'una demanda que no havia de tri­gar a pro­duir-se. Però, lluny d'això, el silenci és l'únic que se sent a l'Estat al vol­tant del tema de l'ajut. Tan­ma­teix, Mario Draghi, pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), con­ti­nua la seva cro­ada sobre els bene­fi­cis de la com­pra de deute públic espa­nyol per fre­nar l'avenç de la crisi i això és el que va anar a defen­sar al Bun­des­tag (el par­la­ment ale­many). Draghi va garan­tir la inde­pendència del BCE i va insis­tir en la neces­si­tat de com­prar deute per poder rebai­xar la tensió, però els ale­manys no donen suport a la posició de Draghi i les coses con­ti­nuen tal com esta­ven, però amb la prima de risc con­tin­guda al vol­tant dels 410 punts –un nivell que per­met els mer­cats res­pi­rar tran­quils. Per a les ses­si­ons vinents s'espera que es man­tin­gui la prudència ja que con­ti­nua la pre­sen­tació dels resul­tats i encara fal­ten mol­tes empre­ses per mos­trar les seves dades –el BBVA les pre­sen­tarà dime­cres, i Telefónica, el dia 7 de novem­bre, entre altres–. A banda de la pre­o­cu­pació pels resul­tats i per la macro­e­co­no­mia –es conei­xe­ran l'IPC d'Ale­ma­nya i Espa­nya, i la con­fiança del con­su­mi­dor de la zona euro i els EUA–, els par­quets no volen moure fitxa fins que no s'acla­reixi la incògnita sobre el futur pre­si­dent dels EUA –el 6 de novem­bre se cele­bren les elec­ci­ons–. La cau­tela con­ti­nuarà ben pre­sent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.