Borsa

Un futur tèrbol

La crisi econòmica impacta en les xifres empresarials i augmenten les revisions de resultats a la baixa. La preocupació fa retrocedir l'Íbex 35 d'un 2% i l'allunya dels 8.000 punts.

Les provisions dels actius immobiliaris sacseja el benefici dels bancs. Santander i Caixabank guanyen un 66% i un 80% menys, respectivament.

El rum-rum del rescat a Espanya ha passat a segon pla dins els mercats borsaris internacionals. Ara, l'interès dels inversors se centra en els resultats dels primers nou mesos de l'exercici de les empreses cotitzades i, sobretot, en les previsions per al conjunt de l'any. I aquestes dades estan tombant l'ànim i les cotitzacions, atès que, tot i que hi ha companyies que estan esquivant prou bé la crisi econòmica, moltes altres veuen que ja els ha afectat –mostren unes xifres pitjors de l'esperat pel mercat o una baixada del seu benefici fins al setembre– o bé que el trimestre que queda per tancar l'any podria ser el pitjor i més dur de 2012. I són aquestes revisions a la baixa dels resultats (profit warnings) que han començat a envair els parquets des de grans multinacionals de Wall Street les que han fet que els inversors extremessin la prudència en les darreres sessions.

Aquests nous dubtes han mantingut l'activitat dels parquets en mínims, amb una elevada indefinició, i han arrossegat el principal índex de la borsa espanyola fins als 7.775,60 punts de divendres, nivell que representa un descens de l'1,74% en cinc sessions i que situa la minusvàlua en el conjunt del 2012 en el -9,23%. Quan falten només tres jornades per tancar el desè mes de l'exercici, la tendència alcista registrada durant els dos mesos precedents s'ha frenat de cop i els guanys de l'octubre gairebé s'han esvaït del balanç mensual (0,87%).

Durant la setmana els inversors han hagut de pair el contundent descens dels beneficis dels grans bancs cotitzats, fet que ha sacsejat la seva cotització i s'ha reflectit en l'evolució baixista de l'Íbex 35. L'entitat que presideix Emilio Botín ha tingut una davallada del 66% dels guanys fins al setembre: ha obtingut uns beneficis de 1.804 milions d'euros. Les provisions dels actius immobiliaris han penalitzat els comptes del Santander, igual que els de Caixabank, que ha guanyat 173 milions d'euros, gairebé un 80% menys que en el mateix període d'un any endarrere. El Popular, enmig d'una ampliació de capital per sanejar-se, també ha vist que baixaven els beneficis d'un 38%, i el Banc Sabadell ha decebut els analistes en mostrar uns guanys de 90,6 milions quan s'esperaven 95,3 milions: ha experimentat un descens del 56,3% respecte als comptes del mateix període del 2011.

A banda dels resultats empresarials, la part macroeconòmica tampoc no ha ajudat a aixecar l'ànim. Tot i que l'executiu espanyol apunta que el 2013 serà el darrer any de recessió a l'Estat i manté les seves previsions, la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) –que coincideix amb el Fons Monetari Internacional (FMI)– estima una contracció de l'economia espanyola molt superior a la del seu govern (d'un -1,5% enfront de la xifra oficial de -0,5%).

ACCELERACIÓ.

Per contra, en l'última sessió de la setmana es va saber que l'economia nord-americana s'havia accelerat el darrer trimestre gràcies al fort consum i això va permetre eixugar part de les pèrdues que registraven els parquets europeus el mateix divendres i reduir els números vermells del conjunt de setmana. Tornant a la necessitat o no de rescat d'Espanya –ara que els comicis a Galícia i el País Basc han acabat– la setmana als parquets es va encetar amb una incògnita menys, i l'expectativa d'una demanda que no havia de trigar a produir-se. Però, lluny d'això, el silenci és l'únic que se sent a l'Estat al voltant del tema de l'ajut. Tanmateix, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), continua la seva croada sobre els beneficis de la compra de deute públic espanyol per frenar l'avenç de la crisi i això és el que va anar a defensar al Bundestag (el parlament alemany). Draghi va garantir la independència del BCE i va insistir en la necessitat de comprar deute per poder rebaixar la tensió, però els alemanys no donen suport a la posició de Draghi i les coses continuen tal com estaven, però amb la prima de risc continguda al voltant dels 410 punts –un nivell que permet els mercats respirar tranquils. Per a les sessions vinents s'espera que es mantingui la prudència ja que continua la presentació dels resultats i encara falten moltes empreses per mostrar les seves dades –el BBVA les presentarà dimecres, i Telefónica, el dia 7 de novembre, entre altres–. A banda de la preocupació pels resultats i per la macroeconomia –es coneixeran l'IPC d'Alemanya i Espanya, i la confiança del consumidor de la zona euro i els EUA–, els parquets no volen moure fitxa fins que no s'aclareixi la incògnita sobre el futur president dels EUA –el 6 de novembre se celebren les eleccions–. La cautela continuarà ben present.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.