Eines

Zhu Kai

catedràtica a la universitat de Dalian

“A la Xina s'hi poden fer grans negocis però cal entendre la cultura local”

Sempre hi ha excepcions. En una nació tan gran i de tanta gent
hi ha malvats
Un xinès comú
i corrent no
sap distingir
el distintiu
català
Els xinesos moltes vegades no distingeixen el separatisme de l'independència
Abans d'entrar a Xina, llegiu sobre el nostre país. Xina no és Japó ni és Corea del Sud
És feina teva, vostra, de tots els catalans.
Feu-ne propaganda

És catedràtica de Llengua espanyola a la Universitat de Llengües Estrangeres de Dalian (Xina) i una experta en relacions interculturals. Zhu Kai va oferir recentment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona una conferència sobre la continuïtat en el temps de la cultura xinesa, des de les primeres èpoques històriques fins a l'actualitat.

Es parla molt de les possibilitats que donen la Xina i altres mercats emergents per anar a fer-hi negoci. Com valora aquesta teoria? Les diferències culturals que hi ha possibiliten l'entesa?
És un tema complicat. La cultura i el comerç no són el mateix. De vegades un negoci fracassa no per motius comercials o polítics sinó per motius culturals. A la Xina hi ha un munt de negocis estrangers però els que tenen més èxit no són els espanyols, són els alemanys, els japonesos o els americans. Els espanyols van entrar en els anys vuitanta i noranta però no van tenir èxit i jo crec que és degut a les causes culturals. A la Xina s'hi poden fer grans negocis però cal entendre la cultural local i, alerta, que a la Xina no només existeix una cultura sinó que cada província té les seves tradicions. Abans d'entrar a la Xina, llegiu sobre el nostre país. La Xina no és el Japó ni és Corea del Sud. És una societat molt jerarquitzada.
Demana als empresaris que abans d'anar a la Xina s'informin per saber quin territori trepitjaran. Aquesta reivindicació la coneixem a Catalunya. Quina visió tenen els xinesos de Catalunya?
Els primers empresaris espanyols que vaig conèixer eren catalans. Impressionen perquè son treballadors i entusiastes. Jo treballava al departament d'exportació de productes xinesos a l'estranger. El xinès, però, té un concepte quasi fix de l'espanyol.
Quina imatge?
Una imatge clàssica: toreros, flamenc, bevedors i productors de vi. Poca puntualitat, absència d'ordre i disciplina.
I en la mateixa etiqueta hi entra també un català?
Un xinès comú i corrent ha sentit a parlar de Miró i Gaudí però no sap distingir el distintiu català.
Potser també seria interessant per a un xinès informar-se que hi ha una regió al món que es diu Catalunya i que té diferències amb Saragossa, Màlaga o Múrcia.
Això és feina teva, vostra, de tots els catalans. Feu-ne propaganda. I, alerta, que els xinesos moltes vegades no distingeixen el separatisme de l'independentisme. Els xinesos poden entendre segons quines aspiracions però sobre el separatisme tibetà...
Digui, digui.
Una autonomia que des del segle XIII no existeix. Abans sí que existia però, a partir d'uns convenis signats per la dinastia Ming, i pel matrimoni entre la princesa xinesa i el rei tibetà les dues parts s'uneixen. Venir ara a demanar independència, no és just.
No estaria de més consultar als que hi viuen.
És una cosa relacionada amb la sobirania i la integritat territorial. Jo no sóc diplomàtica però crec que s'ha de respectar la sobirania que impera des del segle XIII. I, a més, abans del 1949 el sistema social que hi havia al Tibet era l'esclavatge. I això els occidentals no sé si ho teniu gaire ben entès. La majoria dels tibetans vivien sota el jou esclavista, no era una vida pastorívol de pau i harmonia que, de cop, els comunistes van destrossar. No, no era això. La majoria dels tibetans en aquella època no tenien ni un dret. Els comunistes van cometre faltes però van reformar democràticament el Tibet. S'ha de saber veure el benestar de la majoria. La gent d'ara té sanitat, hospitals, coses abans de luxe.
En la seva conferència ha apuntat que la societat xinesa es basa en uns principis que manen fer el bé al pròxim. Des del punt de vista econòmic és un ideal perquè se suposa que ningú no estafarà ningú. Però com casen aquests principis amb les notícies que, de tant en tant, apareixen parlant de “màfia xinesa”?
Sempre hi ha excepcions. En una nació tan gran i de tanta gent hi ha malvats. I la quantitat que hi ha pot equivaldre a la població total d'un país europeu. Amb 1.300 milions d'habitants, que hi hagi un percentatge que siguin estafadors i contrabandistes és normal. Sempre hi ha gent que no respecta les seves tradicions ni la seva filosofia. A més, no vull criticar ningú però després d'aplicar les lleis d'obertura i reforma els valors es perden. Els valors han perdut prestigi per a les noves generacions i algunes persones que vénen de ser pobres creuen que tot s'hi val per sortir de l'escassetat.
Però hi ha casos en què les pràctiques es produeixen no per sortir de pobres sinó per fer molts diners. Li'n poso un exemple: l'empresari que té gent treballant 15 hores al dia en situacions pèssimes?
Mira, segons el confucianisme les persones instruïdes estan al capdamunt de la piràmide social. Després venen els pagesos, després els artesans, els guerrers i militars i, per últim, els comerciants. Segons el confucianisme clàssic, si un comerciant s'ha d'enriquir usarà enganys i estafes perquè sense maniobres estranyes no es pot enriquir.
El confucianisme ja avisava dels perills del capitalisme?
No ho sé.
Finalment, vostè ha escrit un llibre sobre el rei Joan Carles I. Què n'opina?
Està escrit a final dels anys noranta, amb la revolució xinesa en auge. Volia posar el cas d'Espanya com a exemple. Sé que a Catalunya molts ciutadans no veuen amb bons ulls la figura del rei però jo crec que se li ha de reconèixer l'aportació que va fer al sistema.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.