Eines

Pedro Yúfera

President de l'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya

“L'obertura a l'exterior arrenca tard però avança ràpidament”

En el moment en què tot s'està expandint, no et pots limitar, si no, estàs condemnat
Els col·legis solen ser conservadors i viuen els canvis amb certa resistència
La barrera de l'idioma sol ser més psicològica que real, en el món dels negocis
Els professionals sempre han tingut un dèficit important en gestió empresarial

L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya va néixer el 28 d'abril del 2011 per reforçar el paper social d'aquestes institucions i impulsar projectes d'interessos comuns. La internacionalització dels professionals és un d'aquests interessos compartits i al seu entorn s'hi han celebrat les primeres sessions informatives (entre el 19 i el 21 de novembre) en què han participat més d'un centenar de col·legis, que representen 150.000 associats. La presidència de la Intercol·legial l'ostenta el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Pedro Yúfera.

En la fita col·lectiva de la internacionalització, de quina situació parteixen?

Podríem dir que estem començant però avancem molt ràpidament. La internacionalització és un fet, agradi o no agradi. Vivim en un món globalitzat, i a Europa hi tenim lliure circulació de persones, per tant, no poden continuar tenint una mentalitat exclusivament local. Els professionals oferim els nostres serveis a empreses per a les quals el mercat és el món i hi hem de ser capaços de donar resposta independentment del lloc on tinguem la seu, si no, prescindiran de nosaltres. Això de vegades pot significar estar connectat a xarxes internacionals de col·laboració entre professionals de diverses parts.
Els professionals estan seguint la petja dels seus clients?

En el moment en què tot s'està expandint, no et pots limitar. No fer-ho és condemnar-te.
La crisis està actuant com accelerant?

Lògicament, el tancament del mercat interior ha situat la internacionalització com l'única alternativa per a moltes empreses. I els professionals no en podem quedar al marge. Però internacionalitzar-se no vol dir fer una feina puntual a fora sinó que és una tasca continuada que implica adquirir coneixement sobre el que s'està fent en altres països, per portar idees aquí però també per saber què es pot exportar. Estic convençut que serà un factor positiu que ajudarà a millorar les professions.
El cert és que aquest procés està coincidint amb l'exportació de molts professionals que aquí no troben feina.

Això no és internacionalització, és emigració. La internacionalització és la creació de xarxes per a l'intercanvi de metodologies, de conceptes, de tecnologia, per crear mercat a fora. De fet, això que és nou per a nosaltres fa molts anys que ho fan els nostres col·legues d'altres països. Ens hi poden ajudar els joves que han experimentat intensament la mobilitat per estudis i ho viuen amb més naturalitat que les generacions precedents, que ho tenim més difícil.
Tradicionalment, els col·legis han tingut una actitud més aviat protectora, de mirar cap endins, més que cap enfora, és així?

Els col·legis amb més història solen ser institucions més aviat conservadores i viuen els canvis amb una certa resistència. Jo m'he sentit incomprès quan he intentat promoure aquest procés al meu col·legi.
Més d'un centenar de col·legis parlant d'internacionalització. Fa pensar que ara va de veres.

La idea de la Intercol·legial és crear sinergies en àmbits com la formació, la gestió o el foment de determinades dinàmiques que són compartides. I entre les qüestions transversals hi ha la de la internacionalització com una de les que més ens interessa tractar. El Col·legi d'Advocats de Barcelona fomenta molt la internacionalització i jo, particularment, perquè sóc un convençut que hem d'afrontar aquest repte. I la responsabilitat dels col·legis és facilitar les eines als nostres col·legiats perquè puguin afrontar aquest procés amb més garanties.
Quines eines?

L'aventura de la internacionalització sovint es veu frenada per les nostres pors i demana suport per afrontar aquestes barreres psicològiques. Una de les barreres principals és la de l'idioma. Però si això preocupa, sempre es pot començar per l'Amèrica Llatina. Això no obstant, la meva experiència em diu que el llenguatge dels negocis és força universal i malgrat les limitacions que puguem tenir a l'hora d'expressar-nos en una altra llengua, quan el tracte interessa les dues parts, no hi ha problemes idiomàtics que el condicionin. Després serà important programar el procés o orientar el negoci a l'exterior: tenir un lloc web adequat, participar en congressos internacionals, fer cursos de formació per cobrir els dèficits que podem tenir, etc.
El dèficit en la internacionalització pot estar relacionat amb carències formatives en gestió empresarial?

Els professionals sempre han tingut un dèficit important en gestió d'empreses. Hem de pensar que fins ara les professions estaven molt limitades, fins i tot per llei, –fins fa no tant, els despatxos d'advocats no podien tenir més de quinze llicenciats, una barbaritat!–. A poc a poc, les activitats han anat creixent i s'han anat sofisticant. Per això ara en els col·legis oferim formació en gestió empresarial, màrqueting, comunicació corporativa, que són àmbits que ara tractem en la Intercol·legial. Són aspectes aliens a l'activitat principal que desenvolupa el professional però que són absolutament necessaris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.