19 de gener. Fa cinc anys i mig que les coses no són com eren. Cinc anys i mig durant els quals no hem deixat de sentir, cada sis mesos, que els “brots verds”, la llum al final del túnel, i els senyals ja anunciaven el final d'aquesta situació que sembla interminable.

Hipoteques porqueria. Lehman Brothers. La fi de la bombolla immobiliària. Atur creixent. Deutes. L'adéu a l fet de “si ho vols ho tens”. Cinc anys i mig. I ara?

L'any 2013 serà dolent, veritablement dolent; camuflar-lo amb paraules boniques no arreglarà absolutament res. I, què passarà al llarg d'aquest any?

Serà una continuació. Penso que res no es trencarà més enllà del que ja s'ha trencat, però el que es percebrà serà veritablement dolent perquè serà la conseqüència de la sèrie de mesures que s'han adoptat al llarg de l'any passat i que es prendran al llarg d'aquest. Però el que es percebrà no serà agradable perquè en allò que s'hi albiri no s'hi percebrà cap final.

Un final. El pitjor són les diferències. El fet de no saber què quedar-se. Mentre el govern ha previst un creixement del -0,5% per elaborar el pressupost del 2013, l'OCDE, en el seu últim informe, ho fixa en el -1,4%. No hi ha coincidències entre les xifres del govern i les de l'organisme internacional: pel que fa al consum de les llars: -1,4% diu el govern; -2,3% l'OCDE; quant a l'atur, 24,3% i 26,9%; Respecte al dèficit: -4,5% i -6,3%. Què passarà a partir d'ara?

Tendencialment, l'economia mundial no evolucionarà favorablement almenys fins d'aquí a dos anys, perquè el creixement està col·lapsat pel fet que hi està el que fins ara l'ha impulsat: el consum de tot, basat en un deute que ja no pot augmentar més i que no es pot pagar. S'han adonat del fet que des de fa mesos no es parla de possibilitats de creixement?

Cal que ens comencem a adonar que les coses han de començar a ser d'una altra manera. Això, penso, és el més fonamental que passarà durant l'any 2013.