Un dels temes més can­dents ara mateix és, indub­ta­ble­ment, la dació en paga­ment. Sem­bla que final­ment la qüestió es por­tarà a debat al Congrés dels Dipu­tats. Tinc molts dub­tes sobre el resul­tat de la dis­cussió, però que el tema arribi a les Corts ja és un pas, i un pas impor­tant. I és impor­tant no tant per la pro­posta en con­cret que s'ha sol·lici­tat, sinó perquè em sem­bla un tema vital per al nos­tre país, i de moment s'està enfo­cant molt mala­ment.

En pri­mer lloc, la Cons­ti­tució diu clara­ment que qual­se­vol ciu­tadà espa­nyol té dret a un habi­tatge digne. És un dret, no una obli­gació, cert, però reflec­tit d'aquesta manera en la Carta Magna, les deci­si­ons del govern, de tots els governs, hau­rien d'anar enca­mi­na­des a avançar en direcció a aquest objec­tiu. És més que evi­dent que ara per ara no ho estan, i no té pinta que la cosa hagi de fer un tomb radi­cal.

En segon lloc, és hora que pel que fa a aquest tema, es posin les xifres clares. La demagògia de les dues ban­des és sal­vatge. En un pro­grama de ràdio, l'altre dia es comen­tava de nou que “hem vis­cut per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats” i que “la gent s'ha com­prat el Porsche Cayenne amb els diners de la hipo­teca i ara es quei­xen”. Les ven­des de Porsche Ibèrica l'any 2011 van ser de 2.200 uni­tats, i durant l'any 2010 van ser de 1.900 uni­tats.

Així que, essent gene­ro­sos i assu­mint que tots els que es van com­prar un Porsche són uns maleïts plo­ra­mi­ques, tenim una quan­ti­tat total d'uns 10.000 o com a màxim 20.000 com­pra­dors. És evi­dent que aquest no és el pro­blema de la crisi hipo­tecària.

La demagògia de les pla­ta­for­mes, recol­zada en el ter­ri­ble impacte que està tenint en les famílies i en els suïcidis recents, ve per la sol·lici­tud. El que han dema­nat és invi­a­ble, entre altres motius perquè podria pro­vo­car que mol­tes per­so­nes que poden pagar la seva hipo­teca no ho facin perquè és més barat aco­llir-se a aquesta amnis­tia.

Per aca­bar amb aquest punt, el tracte de pre­ferència que han rebut la banca i les cons­truc­to­res és un dels motius de la cris­pació pública que no podem obli­dar. Final­ment, els motius que van pro­vo­car aquesta crisi no s'han modi­fi­cat. Seguim amb la banca ofe­rint hipo­te­ques a 40 anys, amb la taxació rea­lit­zada per taxa­dors del banc i rea­lit­zant pràcti­ques que, com a mínim, són dub­to­ses.

Hi ha un pro­blema d'asi­me­tria infor­ma­tiva molt gran i una pobra edu­cació finan­cera de la població, com s'ha vist amb les pre­fe­rents. Aquests són temes que cal dis­cu­tir en el Congrés i, pot­ser, abans fa falta un Minis­teri d'Habi­tatge que imple­menti i exe­cuti solu­ci­ons dife­rents per a col·lec­tius dife­rents.

Men­tre res d'això no es rea­litzi, tot el que es faci seran pegats i un atac fla­grant a la Carta Magna.