Un dels temes més candents ara mateix és, indubtablement, la dació en pagament. Sembla que finalment la qüestió es portarà a debat al Congrés dels Diputats. Tinc molts dubtes sobre el resultat de la discussió, però que el tema arribi a les Corts ja és un pas, i un pas important. I és important no tant per la proposta en concret que s'ha sol·licitat, sinó perquè em sembla un tema vital per al nostre país, i de moment s'està enfocant molt malament.

En primer lloc, la Constitució diu clarament que qualsevol ciutadà espanyol té dret a un habitatge digne. És un dret, no una obligació, cert, però reflectit d'aquesta manera en la Carta Magna, les decisions del govern, de tots els governs, haurien d'anar encaminades a avançar en direcció a aquest objectiu. És més que evident que ara per ara no ho estan, i no té pinta que la cosa hagi de fer un tomb radical.

En segon lloc, és hora que pel que fa a aquest tema, es posin les xifres clares. La demagògia de les dues bandes és salvatge. En un programa de ràdio, l'altre dia es comentava de nou que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i que “la gent s'ha comprat el Porsche Cayenne amb els diners de la hipoteca i ara es queixen”. Les vendes de Porsche Ibèrica l'any 2011 van ser de 2.200 unitats, i durant l'any 2010 van ser de 1.900 unitats.

Així que, essent generosos i assumint que tots els que es van comprar un Porsche són uns maleïts ploramiques, tenim una quantitat total d'uns 10.000 o com a màxim 20.000 compradors. És evident que aquest no és el problema de la crisi hipotecària.

La demagògia de les plataformes, recolzada en el terrible impacte que està tenint en les famílies i en els suïcidis recents, ve per la sol·licitud. El que han demanat és inviable, entre altres motius perquè podria provocar que moltes persones que poden pagar la seva hipoteca no ho facin perquè és més barat acollir-se a aquesta amnistia.

Per acabar amb aquest punt, el tracte de preferència que han rebut la banca i les constructores és un dels motius de la crispació pública que no podem oblidar. Finalment, els motius que van provocar aquesta crisi no s'han modificat. Seguim amb la banca oferint hipoteques a 40 anys, amb la taxació realitzada per taxadors del banc i realitzant pràctiques que, com a mínim, són dubtoses.

Hi ha un problema d'asimetria informativa molt gran i una pobra educació financera de la població, com s'ha vist amb les preferents. Aquests són temes que cal discutir en el Congrés i, potser, abans fa falta un Ministeri d'Habitatge que implementi i executi solucions diferents per a col·lectius diferents.

Mentre res d'això no es realitzi, tot el que es faci seran pegats i un atac flagrant a la Carta Magna.