Gran angular

Professionals sanitaris que també gestionen

A Catalunya hi ha un model de gestió de centres de salut dirigit per metges i infermeres amb bons resultats però poca incidència

Qui millor gestiona la factura farmacèutica són els que tenen més autonomia
El Departament de Salut no preveu impulsar les EBA sinó l'autogestió

Entre els dife­rents models de gestió dels ser­veis de salut públic que hi ha actu­al­ment, n'hi ha un de par­ti­cu­lar, poc cone­gut popu­lar­ment, que només es fa ser­vir a Cata­lu­nya i que dis­posa d'un dels millors índex de satis­facció de pro­fes­si­o­nals i d'usu­a­ris. Es tracta de les Enti­tats de Base Asso­ci­a­tiva (EBA), que són la màxima expressió d'auto­no­mia dels pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris.

El model no és més que un grup de met­ges o infer­me­res -majo­ritària­ment- d'un cen­tre d'atenció primària o un altre ser­vei de salut, s'agru­pen, cons­ti­tu­ei­xen una soci­e­tat i opten al con­curs públic de gestió de ser­vei. Si el gua­nyen, fan el pas de pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris de la gestió pública esta­tu­ta­ris de la Segu­re­tat Social o fun­ci­o­na­ris, a la gestió pri­vada, amb una relació labo­ral i com a copro­pi­e­ta­ris de l'enti­tat.

Actu­al­ment a Cata­lu­nya hi ha 9 cen­tres d'atenció primària (CAP) que estan ges­ti­o­nats per aques­tes enti­tats de base asso­ci­a­tiva, que repre­sen­ten a penes el 3% del total de CAP exis­tents. A més, hi ha un altre model simi­lar a l'equip de pedi­a­tria dels Piri­neus, una soci­e­tat coo­pe­ra­tiva que ofe­reix ser­vei d'atenció primària i d'hos­pi­tal a la comarca de l'Alt Urgell i en un cen­tre de reha­bi­li­tació de salut men­tal.

Les soci­e­tats pro­fes­si­o­nals tenen l'obli­gació de comp­tar amb un mínim del 75% de les seves par­ti­ci­pa­ci­ons en mans dels sani­ta­ris.

El model no és nou, fa dis­set anys que es va estre­nar a Vic amb un grup de l'equip de l'atenció primària i seguint l'estel d'un sis­tema simi­lar exis­tent a Gran Bre­ta­nya. La majo­ria de les EBA exis­tents es van crear entre el 1996 i el 2003. Però des d'ales­ho­res ja no n'han sor­git més. I sorprèn tenint en compte els bons resul­tats econòmics, de salut i de satis­facció d'aquests cen­tres. De fet, com explica Albert Ledesma, metge i pro­mo­tor del model EBA a Cata­lu­nya, en un arti­cle que ha publi­cat a Refe­rent, la revista de la Fun­dació Unió, les EBA en con­junt tenen un cost mitjà per habi­tant i any d'un 30% infe­rior res­pecte als cen­tres cata­lans. “Si l'any 2010 el cost mitjà per habi­tant i any de les EBA s'hagués tras­lla­dat a tots els cen­tres d'atenció primària cata­lans, l'estalvi glo­bal per al sis­tema català de salut hau­ria estat de 900 mili­ons d'euros, 300 més de l'ajus­ta­ment pres­su­pos­tari en salut de l'any 2011”, diu Ledesma.

Entre eLS MILLORS.

A més, segons la dar­rera anàlisi de resul­tats que ha fet el Depar­ta­ment de Salut de tots els CAP cata­lans, els sis millors en gestió far­macèutica són ges­ti­o­nats per una EBA, i el CAP amb millor valo­ració dels usu­a­ris de tot Cata­lu­nya és el de Vall­carca, que també el ges­ti­ona un grup de pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris.“A les dues ava­lu­a­ci­ons que s'han fet a Cata­lu­nya en ter­mes de salut, tant en valo­ració clínica com en satis­facció de pro­fes­si­o­nals i població, els resul­tats han estat molt bons”, afe­geix Helena Ris, pre­si­denta de la Unió Cata­lana d'Hos­pi­tals.

I a aquesta bate­ria de bons resul­tats, Joan Maria Are­nalde, el pre­si­dent d'ACEBA, una asso­ci­ació on hi són les EBA cata­la­nes, afe­geix que en temps de bonança els pro­fes­si­o­nals tenen una retri­bució de fins a un 25% més que a la resta de cen­tres. Are­nalde recorda que, tot i trac­tar-se de soci­e­tats mer­can­tils, no repar­tei­xen divi­dends i els bene­fi­cis es rein­ver­tei­xen a millo­rar els ser­veis i incen­ti­var les plan­ti­lles.

La pre­gunta que se'ns plan­teja és per què, mal­grat tots els avan­tat­ges, aquest model no s'ha estès més? Ledesma és molt clar en la seva expo­sició i con­si­dera que al dar­rere d'aquesta minsa presència hi ha hagut una manca de volun­tat política. “El fet de ser enti­tats mer­can­tils amb ànim de lucre ha difi­cul­tat l'accep­tació del model per part d'altres pro­fes­si­o­nals, dels sin­di­cats i dels par­tits polítics d'esquerra”, diu. De fet en les dues legis­la­tu­res del tri­par­tit, que van fer una aposta per la gestió pública, no se'n va crear cap. Ara bé, a més d'incen­tius de l'admi­nis­tració a l'expansió del model també, i pot­ser prin­ci­pal­ment, cal la ini­ci­a­tiva dels pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris que vul­guin fer el pas i auto­ges­ti­o­nar-se. Helena Ris explica que ini­ci­al­ment hi va haver una certa reticència per part dels tre­ba­lla­dors que havien de renun­ciar a les seves pla­ces. “Estic con­vençuda que actu­al­ment el nom­bre de pro­fes­si­o­nals interes­sants ha aug­men­tat d'una manera expo­nen­cial”, avança Ris. Fins al moment, cap dels pro­fes­si­o­nals que s'han sumat a les enti­tats de base asso­ci­a­tiva no ha renun­ciat a ser soci.

En un moment tan crític com l'actual, amb les rei­te­ra­des reta­lla­des, la bai­xada de sous dels pro­fes­si­o­nals i el des­encís de molts sani­ta­ris, els experts con­si­de­ren que és el moment d'afa­vo­rir la major impli­cació dels pro­fes­si­o­nals en la gestió dels cen­tres sani­ta­ris.

MÉS AUTO­GESTIÓ.

En aquest sen­tit, el sots­di­rec­tor del Depar­ta­ment de Salut, Fran­cesc Brosa, reco­neix els avan­tat­ges de les EBA, “tenen uns índexs de satis­facció molt ele­vats dels seus emple­ats i això obvi­a­ment té una tra­ducció directa en el ser­vei als paci­ents”, però explica que la intenció del depar­ta­ment no és tan pro­mo­ci­o­nar les EBA sinó incen­ti­var un model de major auto­gestió dels pro­fes­si­o­nals. “En un con­curs públic de pro­visió de ser­veis només gua­nya qui pre­senta la pro­posta tècnica i econòmica millor”, con­si­dera Fran­cesc Brosa.

El CAP Muralles de Tarragona, el següent que s'hi suma

Després de deu anys de sequera, s'espera que en breu una Entitat de Base Associativa (EBA) acabi gestionant el CAP Muralles de Tarragona.

El passat mes d'agost es va constituir la societat limitada professional Muralles Salut en la qual són accionistes la quasi totalitat dels empleats sanitaris que treballen en aquest centre.

Actualment la gestió d'aquest CAP va a càrrec de l'empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), creada l'any 1992 i adscrita al Servei Català de la Salut.

La Generalitat va obrir a finals de l'any passat un concurs per adjudicar la gestió d'aquest CAP i els únics que van presentar una oferta van ser els mateixos treballadors del centre, agrupats sota una societat limitada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.