Gran angular

La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

Fa mesos, per no dir anys, que par­lem de la reforma de la uni­ver­si­tat i de les nor­mes que gover­nen el seu fun­ci­o­na­ment, les inter­nes i les que ens vénen deter­mi­na­des per les lleis, la cata­lana i, espe­ci­al­ment, l'esta­tal.

A Cata­lu­nya, tant la Secre­ta­ria d'Uni­ver­si­tats i Recerca de la Gene­ra­li­tat com la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona van crear comis­si­ons per infor­mar sobre el model de govern i l'orga­nit­zació de les uni­ver­si­tats. Totes dues van pre­sen­tar fa mesos llurs con­clu­si­ons. Fa molt poc una comissió d'experts uni­ver­si­ta­ris, nome­nada pel minis­tre d'Edu­cació, Cul­tura i Esport, José Igna­cio Wert, va lliu­rar un informe sobre la reforma del sis­tema uni­ver­si­tari que ha ali­men­tat el debat.

En el cas de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, una comissió pro­mo­guda pel seu rec­tor, Dídac Ramírez, estu­dia ara com reor­ga­nit­zar la seva estruc­tura, alhora que adapta els seus esta­tuts per dotar-se de les eines necessàries per ser més eficaç d'acord amb les deman­des de la soci­e­tat. El rec­tor, car­re­gat de raó, ha expli­cat que la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, la pri­mera de l'Estat en els rànquings de pro­ducció científica i l'única que forma part de la pres­ti­gi­osa i selecta xarxa d'uni­ver­si­tats de recerca euro­pees, la LERU, si s'avança en la reforma i aquesta reforma con­du­eix a un model eficaç, deter­mi­narà el model i ser­virà per defen­sar la uni­ver­si­tat pública d'aquells que volen clo­nar models ultra­li­be­rals que estan lluny del con­sens social de l'Europa con­ti­nen­tal.

M'agrada recor­dar que des d'anys abans de la crisi econòmica defenso can­vis estruc­tu­rals. La con­jun­tura econòmica, que ha dei­xat les uni­ver­si­tats amb pocs recur­sos públics, només ha fet més urgents les modi­fi­ca­ci­ons orga­nit­za­ti­ves i legis­la­ti­ves. El model actual és fruit de la reacció, fa més de trenta anys, al model fran­quista. La soci­e­tat i les seves deman­des a la uni­ver­si­tat han can­viat molt. No podem tenir un sis­tema anqui­lo­sat i caduc. La reforma no és només necessària per l'escas­se­tat econòmica. Els diners en un sis­tema ina­de­quat es dilu­ei­xen sense apor­tar el bene­fici que espera obte­nir el qui els posa a les nos­tres mans. Neces­si­tem can­viar per acom­plir millor la missió que la soci­e­tat ens enco­mana.

Refor­mar la uni­ver­si­tat no vol dir posar-la en mans de grups polítics sota el prin­cipi de qui paga mana. No veig ni els polítics ni molts empre­sa­ris amb més encert ni sen­si­bi­li­tat social que els dels diri­gents uni­ver­si­ta­ris. La uni­ver­si­tat pot­ser no res­pon a les deman­des soci­als com voldríem, però em sem­bla que ho fa millor que els que tant ens cri­ti­quen.

La uni­ver­si­tat cata­lana actual, dei­xant de banda els econòmics, té dos pro­ble­mes. Un és la len­ti­tud a adap­tar-se i res­pon­dre a les deman­des ciu­ta­da­nes. El segon és la manca d'un sis­tema ben defi­nit i sis­temàtic de reti­ment de comp­tes a la soci­e­tat. Resolts ambdós pro­ble­mes, la uni­ver­si­tat faria en poc temps un gran canvi per bé. La res­posta a aquests pro­ble­mes pot donar-se amb peti­tes modi­fi­ca­ci­ons de la norma externa i algu­nes de més pro­fun­des en la interna que apor­tin més fle­xi­bi­li­tat i auto­no­mia.

Els can­vis interns no són com­ple­xos, només pati­rien resistències inter­nes. És impres­cin­di­ble sepa­rar par­ti­ci­pació de decisió. Una uni­ver­si­tat neces­sita escol­tar tot­hom, però no tot­hom alhora ha de deci­dir. Una uni­ver­si­tat, tècni­ca­ment par­lant, com un hos­pi­tal, és una burocràcia pro­fes­si­o­nal. Els tre­ba­lla­dors que donem el ser­vei som per­so­nes alta­ment qua­li­fi­ca­des i, en teo­ria, els que més sabem sobre com ense­nyar o fer recerca en el nos­tre àmbit. En un hos­pi­tal, el cardiòleg, per exem­ple, és qui més sap sobre el cor, més que el direc­tor o el gerent, però no és qui ha de deci­dir sobre l'orga­nit­zació i l'opor­tu­ni­tat de deter­mi­nats ser­veis o pres­ta­ci­ons, però sí que ha de ser escol­tat.

ESCOL­TAR O DECI­DIR.

La uni­ver­si­tat està basada en un sis­tema en què escol­tar es con­fon amb deci­dir. La reforma no pot obviar la par­ti­ci­pació, però sí que ha de millo­rar la presa de deci­si­ons. És per això que cal defi­nir molt bé quins són els pro­ces­sos de pres­tació de ser­veis i de suport i, un cop dibui­xats, deci­dir la norma i l'assig­nació de res­pon­sa­bi­li­tats. Sense dis­po­sar d'aquest esquema no es poden fer lleis. L'error del legis­la­dor és con­fon­dre lleis i regla­ments. Els regla­ments ja els ela­bo­ra­ran les uni­ver­si­tats. Les lleis han de mar­car els prin­ci­pis gene­rals. La capa­ci­tat d'auto­or­ga­nit­zar-se ha de que­dar en mans de les uni­ver­si­tats i són les lleis les que han de deter­mi­nar com i quan cal retre comp­tes de com els recur­sos han ser­vit per com­plir els objec­tius que la soci­e­tat ha deter­mi­nat a través dels seus repre­sen­tants.

Finançament i reti­ment de comp­tes són dues cares de la mateixa moneda. Jo no puc com­pren­dre tants debats sobre pres­su­post públic, de l'àmbit que sigui, i cap debat sobre com s'ha exe­cu­tat aquest pres­su­post i a què ha donat res­posta la seva exe­cució.

Neces­si­tem can­viar per millo­rar, a través del pacte i no de la reacció.

La missió

La universitat té encomanat crear, preservar, impartir i transferir el coneixement. El transfereix mitjançant les relacions amb empreses i entitats socials i, especialment, aportant a la societat titulats ben qualificats, així com graduats i doctors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.