El Pallars Jussà, una comarca amb uns 14.000 habitants, queda allunyada de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la ciutat de Lleida, dos indrets on es concentra bona part de la massa crítica que pot tenir un paper important en la reactivació econòmica d'aquesta contrada prepirinenca. Enmig de la forta recessió que viu Catalunya i l'Estat espanyol, empresaris, professionals i l'administració pública local van apostar per unificar esforços amb l'objectiu de crear projectes empresarials per redreçar l'economia comarcal fent èmfasi en els productes de la terra i les possibilitats “enormes” que brinda una de les comarques més grans en extensió de Catalunya.

Dit i fet. En poc més d'un any s'ha constituït la Societat de Foment del Pallars Jussà, que adquirirà el nom de Jussactiu, amb un capital social de 80.000 euros a partir de l'aportació de 42 empresaris i professionals de la comarca (el 65% del capital), i la resta el conforma el Consell Comarcal i una desena de municipis. En pocs dies tindrà lloc la primera junta constitutiva, en què es ratificaran els càrrecs i l'aprovació dels estatuts. La previsió és que l'actual president de Pimec, Josep González, fill de Llimiana, sigui nomenat president del consell d'administració.

Ha estat un any intents en què caldria ressaltar els més de 200 empresaris que van assistir a la presentació oficial de Jussactiu la tardor passada. L'objectiu de la societat és la promoció i el desenvolupament de projectes que beneficiïn econòmicament la zona. L'organització explica que l'estructura societària serà molt simple i amb un cost de personal pràcticament reduït a la figura d'un gerent “que ha de ser un generador d'idees, coordinador i acompanyador dels projectes”.

Una de les particularitats d'aquesta iniciativa és la creació d'un consell assessor extern format per set empresaris i professionals que són originaris del Jussà o que hi estan estretament vinculats i que la major part viuen a Barcelona. El seu objectiu és vetllar perquè els projectes presentats arribin a bon port. Antonio Asensio, director de programes de l'Iese, és un dels membres assessors que assegura que amb la fundació de Jussactiu “s'ha creat consciència d'esforç empresarial a la comarca”, però insisteix que “no n'hi ha prou amb tenir una idea, perquè un emprenedor sense formació estarà abocat al fracàs”. En aquest sentit, Asensio diu que el secret de l'èxit rau en el fet que cada projecte que es presenti “ha d'estar ben raonat, tenir un pla de negoci seriós i un bon líder”.

Per la seva part, Josep Cervós, empresari de Tremp amb més de 65 treballadors i soci de Jussactiu, explica que gràcies al naixement del lobby del Pallars els empresaris de la zona “hem entès que en temps de crisi no es pot confiar de les subvencions de l'administració i que cal apostar per la iniciativa privada”. També diu que ha estat una sacsejada útil per a la comarca.

Ara hi ha sis projectes en estudi del sector turístic, agroindustrial, agrícola o mediambiental. Un és el tren dels Cims, en què es voldria recuperar el carrilet de l'Estany Gento. Però faria falta 1,5 milions d'euros. L'alcalde de Torre de Cabdella, Josep M. Dalmau, diu que ja s'està estudiant quina és la millor fórmula per tirar-lo endavant. “Si no es troba el capital privat necessari l'Ajuntament podria assumir-lo sol”, afirma.

Amb el tancament de la mina d'extracció de mineral potàssic de Cardona (Bages) la ciutat va viure als anys 90 la seva crisi particular. A més de la desaparició de la principal empresa de la localitat, l'efecte més determinant va ser la pèrdua progressiva de població, que va passar en poc temps de 6.700 habitants censats a poc més de 5.000 d'avui en dia.

Més d'una dècada després, la davallada d'habitants no s'ha aturat. Cardona té des d'aleshores una diàspora molt important, especialment de gent formada que no troba oportunitats professionals al municipi. El fenomen, adobat amb els efectes de la crisi global, va fer sonar l'alarma entre alguns cardonins, que veien que si seguien a aquest ritme acabarien perdent serveis com el centre d'educació secundària o el CAP.

Així que un grup de sis cardonins de renom, alguns d'ells residents a la població però tots amb la feina fora, després d'unes quantes tertúlies van decidir posar el seu gra de sorra per trencar la tendència. A l'octubre de 2011 van crear Goral, Iniciatives Cardonines, una associació que vol despertar l'esperit emprenedor entre la societat. I per aconseguir-ho han anat a buscar la base de la població, nens i joves. “Volem fer entendre que a més de ser funcionari i assalariat, hi ha una tercera opció que és la de ser emprenedor”, explica Joan Tristany, secretari general d'Amec i un dels promotors.

Goral aspira a afavorir l'emprenedoria local amb la fi que es generi un teixit emprenedor que activi el municipi. “Promovem la creació d'empreses des d'un punt de vista del capitalisme social i des de Cardona”, afegeix Valentí Farràs, director de Caixafòrum i president de Goral.

Entre les diferents accions que han posat en marxa n'hi ha una de conjunta amb els centres educatius que permet als alumnes experimentar en primera persona la creació i el desenvolupament d'una empresa. “Els joves han de triar un producte i l'han de comercialitzar, i a final de curs liquiden l'empresa i destinen els beneficis a una ONG”, explica Tristany. A més volen donar visibilitat a casos d'èxit d'emprenedors nascuts o amb alguna vinculació amb Cardona. Goral vol també posar els peus a terra i saber d'on parteixen per tenir més clar cap on anar, per això estan realitzant el llibre blanc de l'emprenedoria a Cardona, amb entrevistes a més de 200 joves.

Tot i que ara expliquen satisfets la forta resposta social que estan tenint els diferents projectes que han engegat, els dos reconeixen que els inicis no van ser fàcils, que els va costar fer entendre el seu missatge.

A Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), amb una població de 3.400 habitants, la crisi s'ha endut la gran empresa que donava feina a la gent de la localitat i de part de la comarca. La desaparició d'Hormipresa, dedicada als prefabricats de formigó per a la construcció, ha significat també el tancament de tallers mecànics, comerços i negocis de restauració i, fins i tot, de l'hotel del poble; com un castell de cartes que s'ensorra en treure'n una. No és la primera vegada que Santa Coloma viu una situació similar. Anteriors apostes que havia fet la localitat al llarg de la història també van acabar per fracassar deixant un solar en el qual cada vegada ha estat difícil tornar a construir-hi. Ara, un grup de ciutadans del poble s'han unit en una plataforma amb la idea d'anar creant unes estructures econòmiques més resistents a les crisis i menys dependents de l'exterior. Santa Coloma en Transició -que forma part del moviment internacional de localitats que treballen per ser sostenibles- vol ser “una sacsejada” al poble: “Entre tots ens en sortirem!”, afirma Antoni Rius, professor de la UPC i un dels promotors. Conscients del gran potencial turístic que té la zona, han començat a treballar en un projecte per promoure cases rurals i rutes dramatitzades. Però la principal novetat és la recuperació del cultiu del safrà (Santa Coloma havia tingut un mercat medieval de referència). “La producció cerealista actual no té cap valor afegit”, diu Rius. A més els camps de safrà florits són un gran atractiu turístic. “Moltes petites activitats complementàries fan que un territori sigui més resilient”, afirma Rius.

Un fill explica que s'enrabia amb el seu pare cada cop que l'home li recomana que marxi, que abandoni aquella terra en la qual ha crescut i on ara, diuen, sembla que tan sols es pugui aspirar a sobreviure. És una de les escenes de Sègula, el documental emès fa un parell de mesos en l'espai Sense ficció de TV3.

I és que si el cel de l'economia catalana està enteranyinat, a les quatre comarques meridionals del país (Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre) els núvols són espessos i grisos. Però el territori es nega a resignar-se i ha impulsat un moviment per traçar les línies mestres del seu futur econòmic.

L'economista i catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Juan Antonio Duro, és el director del que s'ha batejat com a pla estratègic empresarial i per l'ocupació a les Terres de l'Ebre. Duro explica que l'embrió del pla són els moviments populars de protesta que van irrompre a finals del 2009 amb el tancament de la planta que la multinacional Lear tenia a Roquetes. Més de 500 treballadors van quedar a l'atur, un cop molt dur per a una regió poc industrialitzada i on la crisi de la construcció havia fet estralls.

Aquell punt de partida, incentivat sobretot “pels sindicats”, diu Duro, va revertir en la reclamació d'ajudes per a la reindustrialització i en una reflexió sobre la pertinència de dibuixar “un pla de dinamització del territori. La necessitat de discutir noves fórmules productives”. L'embrió sindical va anar sumant agents del territori (empresaris, associacions, municipis, etc.) i va agafar forma quan la URV es va definir per coordinar-lo. El moviment se solidifica de tal manera que la Generalitat veu amb bons ulls avalar i respectar les conclusions que se'n puguin treure.

Qui traurà les conclusions i redactarà el contingut del pla?

La intenció és comptar amb un ampli espectre de la realitat ebrenca (“és important involucrar-lo perquè és un territori molt sensible a la participació”, diu Duro) i per això s'han creat diverses comissions de treball que han de posar sobre la taula les potencialitats i necessitats de cada sector: turisme, agricultura, infraestructures, serveis, sanitat o formació. El que surti d'aquí passarà pel consell promotor del pla estratègic, que li donarà forma i presentarà, llavors, els resultats en audiències públiques (tràmit previst pel proper estiu).

Duro admet que consensuar interessos no és fàcil i que pot semblar un treball “intel·lectual i poc pràctic”, però també creu que “l'expectació és molt alta”. Per aquí passen, manifesta, les opcions de definir quin ha de ser el model econòmic de les terres on lo riu és vida.