Els fils de La Seda s'enreden
La companyia química catalana arrossega un deute de 235 milions d'euros i està en mans d'un fons d'inversions nord-americà
La companyia té plantes a Tarragona, el Prat de Llobregat i Balaguer
Les disputes entre l'antic president i el fons nord-americà no semblen acabades
El fil de raió (una fibra manufacturada i que deriva de la cel·lulosa) va ser el primer producte que es va posar a fabricar La Seda de Barcelona l'any 1925. Sense pausa, l'empresa va anar engrandint-se a mesura que creixien les necessitats sintètiques del mercat i els polièsters, les poliamides i els plàstics (sobretot el plàstic PET que serveix de base a diversos formats d'envasos i embalatges) van afegir-se al catàleg fins transformar la companyia originària en un potent grup industrial amb 14 plantes repartides per Europa, Turquia i el nord d'Àfrica. Però ara corren temps de forta incertesa per a l'empresa i es deixen sentir les veus que parlen de “risc de viabilitat per a la companyia”. Amb tres plantes a Catalunya (IQA a Tarragona, Astrenius al Prat del Llobregat i la unitat de reciclatge de matèries plàstiques Arterius Green a Balaguer) La Seda de Barcelona deambula fent equilibris per no caure en el concurs de creditors.
El deute que acumula l'empresa química catalana és de 235 milions d'euros i, només l'any 2012, va patir unes pèrdues de 133,7 milions d'euros. La sagnia representa unes pèrdues de gairebé un 169,5% més que les que havien registrat els balanços de l'exercici anterior.
Fonts de la companyia diuen que el procés de negociació obert amb Anchorage Capital (un fons de capital dels Estats Units) posa les bases per garantir la supervivència del que s'autoanomenava “principal grup quimicotèxtil del país”. Les mateixes fonts manifesten que “l'aposta de l'empresa passa per la viabilitat de tot el grup” i, en aquest sentit, diuen que no s'ha plantejat la possibilitat de sacrificar alguna de les plantes per alleugerir de plom les ales.
Esquarterar.
La química barcelonina es troba en una situació econòmica molt delicada, agreujada per la pugna del seu primer accionista, la portuguesa BA Vidro de Carlos Moreira, i el fons especulatiu Anchorage, que va adquirir amb un fort descompte el 40% del deute i que vol capitalitzar-la per aconseguir-ne el control.
Anchorage ha invertit uns 40 milions d'euros en deute de La Seda per, segons que desvetllava fa uns dies El Confidencial, convertir-se en el principal creditor de la companyia. La intenció del fons nord-americà és que siguin els accionistes els qui es facin càrrec de la reestructuració del deute que està enfonsant l'empresa.
Data límit.
Les negociacions que ha de dur a terme el fons nord-americà són un intent de convèncer la resta d'entitats que formaven el sindicat de crèdit (HSBC, Deustche Bank, la portuguesa Caixa Geral i l'Institut Català de Finances). No caldrà unanimitat perquè fonts de la companyia han confirmat que l'acceptació de la reestructuració del crèdit per part del 75% dels creditors ja porta aparellada l'obligació per al 100%.
Caldrà veure, com manifestava aquesta setmana a El Confidencial Juan J. Frutos, president de l'associació d'accionistes minoritaris, “si Moreira té algun pla B, perquè sembla una bogeria que hagi marxat sense més, llençant els 60 milions que té invertits”.
El pla B consistiria a aprofitar la junta d'accionistes per bloquejar l'estratègia d'Anchorage.
La presidència queda vacant a mitges
M.r.cCarlos Moreira da Silva “el salvador d'empreses”. Així definia en portada la revista brasilera Exame (especialitzada en temes d'economia i empresa) l'home que fins fa un parell de setmanes presidia La Seda de Barcelona. Natural de Porto i amb 61 anys d'edat, aquest home que el 2010 va merèixer un premi per la seva activitat emprenedora en ser designat Ernst & Young Entrepreneur of The Year, sembla complicat que es quedi plegat de braços mentre veu com es va reduint a zero la quota de poder que havia aconseguit en la companyia química. La seva dimissió de fa dues setmanes va tenir forma de moció de confiança fallida, en tant que el consell de la companyia havia preferit donar llum verda a l'estratègia planificada pel fons Anchorage Capital, en lloc d'apostar per l'ampliació de capital que Moreira proposava.
Juntament amb l'empresari portuguès també va dimitir el vocal Jorge Alexandre Tavares i, igualment, Miquel Roca Junyent va renunciar a presidir la junta d'accionistes. Roca no ha donat detalls del perquè de la seva dimissió ni si està relacionada amb l'aparició d'Anchorage.
La Seda no ha nomenat de moment cap nou president però sí que hi ha l'aparença que les funcions queden en mans de José Luis Morlanes, vicepresident del consell d'administració. Morlanes, que ja havia estat en el seu moment president de La Seda, és vicepresident econòmic del Real Club Esportiu Espanyol.
Precisament, el mateix Morlanes està essent investigat per un jutjat del Prat de Llobregat pel presumpte desviament de 2,5 milions d'euros a les societats Quat Inversions i Itar Metropolità, en les quals consta com a administrador.