Per sen­tit comú, totes les empre­ses hau­rien d'estar por­ta­des sota el model de l'Eco­no­mia del Bé Comú, que ja exis­tia abans però Chris­tian Fel­ber l'ha con­cep­tu­a­lit­zat. Les empre­ses són el mitjà perquè la gent tin­gui feina, tin­gui riquesa, i que tin­guin un bé social. Des que vam néixer volíem garan­tir que les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual i amb pro­ble­mes men­tal de la Gar­rotxa pogues­sin tre­ba­llar. I ara a més tenim residències i plans de for­mació. El nos­tre no és un pro­jecte empre­sa­rial, sinó un pro­jecte social que a dins en té un empre­sa­rial. Fent iogurts bons i ven­dre'ls amb marge ens ho garan­teix. La Fageda dóna feina a 270 per­so­nes de les quals més del 60% són dis­ca­pa­ci­tats psíquics.

L'èxit de la nos­tra marca està cons­truït a par­tir de dife­rents ele­ments, no és sola­ment el valor social. Quan vam sor­tir al mer­cat, fa vint anys, ningú no conei­xia el nos­tre pro­jecte social, i ara encara hi ha molts con­su­mi­dors que no ho saben. Mai no hem uti­lit­zat l'argu­ment social com a argu­ment de venda. La clau ini­cial que ens ha permès estar i con­ti­nuar en el mer­cat és que som un pro­ducte bo, de pro­xi­mi­tat, fet per uns gran­gers que tenen una indústria i dife­rent al que hi havia. No neguem el que som, i ara, però no cons­truïm la marca en funció del valor social.

Com que hi ha molta gent de fora de Cata­lu­nya interes­sada en el model de La Fageda, hem apro­fi­tat el que vam publi­car per al 25è ani­ver­sari, l'hem traduït i l'hem actu­a­lit­zat amb el que hem vis­cut els dar­rers cinc anys.

Hem seguit con­so­li­dant el pro­jecte en l'àmbit social i com que jo m'apropo al final de la meva vida labo­ral hem deci­dit pre­pa­rar la suc­cessió de la direcció gene­ral. Com que no és una empresa fami­liar ni par­ti­cu­lar no dei­xaré als meus fills l'empresa i per tant hem de posar en marxa un procés intern de reno­vació per faci­li­tar nous lide­rat­ges din­tre de l'orga­nit­zació. Hem fet un pla urbanístic a la finca que ens haurà de per­me­tre actu­a­lit­zar les ins­tal·laci­ons tant assis­ten­ci­als com empre­sa­ri­als per a les pro­pe­res dècades.

Al llarg d'aquests 30 anys hem fra­cas­sat en molts pro­jec­tes, que si te'ls mires des de la mirada de qui té l'èxit estàs començant l'inici del fracàs. De fet, com ges­ti­o­nar l'èxit és una de les meves prin­ci­pals pre­o­cu­pa­ci­ons. Mol­tes empre­ses fra­cas­sen imme­di­a­ta­ment després d'arri­bar a l'èxit, perquè l'èxit genera auto­com­plaença.

Cui­dem molt bé les vaques i una part del seu benes­tar és que escol­tin música.