Aprendre idiomes amb garantia de qualitat
Els promotors de cursos d'idiomes a l'estranger dissenyen un segell de qualitat per generar confiança entre els seus clients i diferenciar-se dels intrusos
Quan en la proximitat de l'estiu s'engega el cicle de cursos d'aprenentatge d'idiomes arreu del món, es torna a suscitar la preocupació sobre quines són les ofertes realment fiables, les que realment poden garantir que es paga per un servei de qualitat i quines no compleixen uns mínims exigibles, en un sector que tradicionalment ha estat afectat per l'intrusisme.
Després d'anys d'afanys per dotar el sector d'empreses que promouen cursos d'uns protocols de rigor i excel·lència, l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos d'Idiomes a l'Estranger (Aseproce), que aplega una setantena d'empreses (el 65%-70% de tot l'Estat), s'ha decidit a dotar-se d'un segell de qualitat, que implantarà LRQUA Bussines Assurance (filial de Lloyd's), un dels grans noms de l'auditoria en sistemes de gestió. Amb aquesta nova eina de distinció, Aseproce cobeja donar més confiança als clients i que els seus associats puguin diferenciar-se de la seva competència.
L'INTRUSISME.
Fa tres anys, en l'àmbit europeu, els actors implicats en l'ensenyament de llengües a l'estranger, com agències de promoció, escoles, agències de viatges i autoritats de protecció de menors, entre d'altres, van elaborar un document de mínims, en què s'establia, per exemple, que un monitor havia de tenir almenys 21 anys i un contracte, una ràtio màxima d'estudiants acollits per una família a l'estranger, una titulació adequada dels docents...Aquest document es va proposar a les administracions espanyola i autonòmiques perquè la fessin seva i la implantessin, però la resposta va ser: “Nosaltres no volem regular, si voleu us autoreguleu.”
El març de l'any passat, Aseproce va aprovar en assemblea general un codi deontològic que és, de fet, la base sobre la qual es dissenya el segell de qualitat, el compliment del qual serà controlat per una auditora independent.
L'ensenyament d'idiomes a l'estranger és una activitat que malauradament convida a la informalitat. Com relata Ignasi Mas de Xaxàs, “sempre hi ha hagut intrusos, perquè és relativament senzill que una escola munti un programa d'ensenyament d'idiomes, comprometi un professor a l'estranger i li enviï quaranta alumnes.” Són variades les incidències que es poden esdevenir quan el curs ofert s'ha dissenyat d'aquella manera. Pot passar que una companyia aèria et deixi penjat, i ningú se'n faci responsable. Que t'ofereixin a la setmana menys hores lectives de les que s'havien acordat en el moment de contractar el curs. Hi poden haver-hi a l'aula més estudiants dels que estaven previstos en el moment d'oferir el curs. Un estudiant, pel simple fet de ser natiu, dóna les classes, quan s'escauria que el seu lloc l'ocupés un diplomat en l'ensenyament de llengües. Cal fer avinent, com remarca el president d'Aseproce, que pagar-se una estada arreu del món per aprendre una llengua és una inversió no gens menyspreable, que pot pujar, en un curs de tres setmanes, a 2.500 euros, 500 menys en les ofertes dels intrusos. És per això que tota la cautela per garantir que tot es faci correctament és poca.
Cal pensar que en els països de destinació, la llei només s'ocupa de les seves empreses, no s'hi planteja cap incidència que pugui procedir d'iniciatives organitzades més enllà de les seves fronteres. Només podríem fer esment, com a exemple de rigor, el cas de França, que a través del seu cos de lleis sempre ha mostrat preocupació per regularitzar aquesta activitat.
Una altra prova que la normativa no acaba d'adir-se a les necessitats del sector la dóna l'IVA. Equiparats a les agències de viatges, els promotors de cursos d'idiomes a l'estranger paguen el 21%, en una conjuntura com l'actual, de retracció de la demanda, i en un clar greuge comparatiu amb les escoles que informalment organitzen cursos, que no el paguen perquè pertanyen a l'àmbit de l'educació. Així doncs, “els que estem dins de la legalitat, ens veiem penalitzats.” Els promotors de cursos d'idiomes sempre han reivindicat que pertanyen al sector de l'educació. El que és cert és que aquestes empreses han navegat per un territori d'indefinició, en què unes paguen l'IVA del 21% i les altres, no. Finalment, Aseproce, tot i la convicció que les seves empreses són establiments d'educació, han preferit adequar-se al que marca la directiva europea de turisme, que considera que tota empresa que organitzi un viatge combinat automàticament rep la condició d'agència de viatge. El president d'Aseproce argumenta que “tot i que no podem obligar les empreses del nostre sector a ser agència de viatges, creiem que cal tributar aquest IVA perquè tots competeixin en les mateixes condicions i, al mateix temps, hi hagi un procés de selecció entre els que treballen amb rigor i els que no ho fan.”
Els que organitzen cursos d'idiomes a l'estranger s'han mogut en els darrers anys en un pla que uns poden interpretar d'estabilitat, i altres, d'estancament: el 2009 va ser un any de baixada, d'un 4% a un 8%. L'any següent hi va haver recuperació i la situació es va mantenir el 2011. En els dos darrers anys, en canvi, s'ha experimentat un lleuger retrocés, del 5%. Per Mas de Xaxàs, “hi ha una crisi brutal, però alhora mai hi havia hagut tanta conscienciació de la importància d'aprendre anglès.”
La llengua anglesa és la reina absoluta
Amb un 97% de la demanda, la llengua anglesa no admet gaires alternatives entre els prop de 30.000 alumnes que cada any marxen fora a fer el seu aprenentatge idiomàtic. L'aprenentatge de l'alemany, sol·licitat sobretot pels universitaris, té una demanda estable, mentre que el francès experimenta alts i baixos, com assenyala Mas de Xaxàs. El sector ara es distingeix per fer vestits a mida: cursos per a gent gran o per als qui dominen l'anglès professional però no el del carrer. Irlanda i el Regne Unit continuen sent les grans destinacions, tot i que a partir dels 15 o 16 anys d'edat, l'atracció cultural que exerceixen els Estats Units es fa irresistible, i per això en aquesta franja d'edat molts nois demanen poder travessar l'Atlàntic.