Filipines posa les bases per ser el següent ‘tigre'
El país asiàtic basa el seu creixement econòmic en el consum intern, gràcies a l'augment de les remeses dels seus emigrats i l'impuls al sector turístic i agropecuari
Els ingressos dels 11 milions de filipins emigrats representen
el 13% del PIB
Les indústries tradicionals estan controlades per unes poques famílies
Filipines havia d'haver entrat en la segona fornada de tigres asiàtics, juntament amb Malàisia, Tailàndia i Vietnam, a mitjans dels anys noranta, però no va acabar de reeixir. Ara bé, en els darrers dos anys, està vivint un procés d'actualització que li permet posar-se al dia i començar a prendre el cognom del següent tigre asiàtic. El director de l'oficina d'ACC1Ó a Singapur, Jordi Maluquer, explica que els motius que porten aquest arxipèlag a créixer econòmicament són un xic diferents respecte als altres emergents del sud-est asiàtic.
Mentre Tailàndia i Vietnam, i abans Corea o Taiwan, tenen un model de creixement basat en la indústria orientada a l'exportació, aprofitant els costos de mà d'obra més baixos, a Filipines el creixement està fonamentat en les remeses dels fons d'emigrants. De fet, ara com ara, representen un 13% del PIB filipí, que han crescut fins i tot en els moments més crus de la crisi internacional i és el que més està contribuint al creixement del consum domèstic.
A més a més, finalment comença a despuntar el sector turisme, una activitat econòmica que havia estat pràcticament inexistent a Filipines.
Però, paral·lelament, hi ha noves indústries de serveis, aquestes sí amb un tarannà exportador, que són empreses TIC i de serveis a empreses. Maluquer explica que es tracta principalment d'empreses de països anglosaxons que contracten a Filipines call centers.
Fins a l'any 2007, el país va registrar un creixement del PIB del 6%, gràcies en gran mesura a la contribució dels onze milions de filipins que treballen fora del país; l'any 2008, es va marcar el punt d'inflexió motivat principalment pel canvi de conjuntura econòmica global, que va donar lloc a un estancament dels fluxos, tant a escala nacional com internacional.
Ara bé, a partir de l'any 2010 la taxa de creixement del PIB filipí es va situar en el 7,3%, com a resultat del fort creixement de les exportacions de béns, fonamentalment de components electrònics.
SECTORS.
El sector turisme és l'altra àrea econòmica que pot resultar més atractiva per a l'empresa catalana. Maluquer recorda que el país disposa d'una oferta natural molt interessant, tant de platges com de turisme d'aventura, que ha estat poc desenvolupada.
Per una banda, perquè les infraestructures són encara deficients i per l'altra, per la inseguretat al sud del país, arran del conflicte bèl·lic que arrosseguen des de fa temps i que darrerament està en procés de negociació per via pacífica.
A més a més, una de les vies que fa servir el govern per millorar i construir infraestructures ha estat fer servir les col·laboracions publicoprivades, i d'aquesta manera, evitar un augment de la despesa pública.
Com a qüestions pràctiques per a una empresa interessada a fer el salt allà, haurà de saber que tot i que en els sectors més nous, com el de les TIC o serveis a les empreses, ja estan bastant oberts, les indústries més tradicionals estan monopolitzades per les elits filipines.
Recentment, Cielito F. Habito, un economista filipí, desvelava que en el període 2010-2011 l'augment de riquesa de les 40 famílies més riques del país equivalia al 76% de l'augment del PIB nacional en aquell mateix període. Per això mateix, Maluquer recomana que qualsevol empresa hauria de fer un primer examen previ de com està el seu sector al país, perquè pot ser serà necessari que busqui una aliança amb un grup local que ja estigui establert ja que, del contrari, per si sol serà molt difícil.
Els atractius de Filipines radiquen doncs que és el segon major mercat de la regió després d' Indonèsia, amb l'elit de gran poder adquisitiu però també una emergent classe mitjana que suposa aproximadament el 20% de la població. Representa l'11,5% del PIB d'ASEAN.
Amb una població de 97 milions de persones, la concentració urbana és molt alta (en torn al 65%), principalment per les disparitats socioeconòmiques entre el món rural i urbà i les oportunitats d'ocupació associades a les ciutats.
Manila registra el grau més alt de densitat urbana. La població en la coneguda com National Capital Region (NCR) supera els 11,6 milions d'habitants, aproximadament el 12,5% de la població total del país. De fet, la ciutat de Manila té la densitat més alta del país, amb unes 18.081 persones por km², i altres ciutats en importància són Davao o Cebú.
Aquesta setmana, casualment, la Cambra de Comerç de Sabadell ha organitzat una missió comercial conjunta a Vietnam, Tailàndia i Filipines.