Eines

Noves regles per al mercat immobiliari

Tècnics en fluxos d'habitatge proposen un ventall més ampli que lloguer o propietat

“L'habi­tatge sem­pre és un pro­blema.” La sentència és de Ser­gio Nasarre, catedràtic a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV) i inves­ti­ga­dor en cap d'un grup de recerca, pio­ner i de referència a l'Estat espa­nyol, sobre el dret de les per­so­nes a viure sota un sos­tre. Nasarre ha estat un dels ponents (vin­guts de 37 països dife­rents) que aquesta set­mana han par­ti­ci­pat en l'Euro­pean Network for Hou­sing Rese­arch, un congrés que, finançat per la Comissió Euro­pea, s'ha cele­brat a Tar­ra­gona amb ànim d'ana­lit­zar les pro­blemàtiques que hi ha en cada país a l'hora de garan­tir el dret a l'habi­tatge.

Quan asse­gura que de pro­ble­mes n'hi ha sem­pre, Ser­gio Nasarre ho jus­ti­fica que “pot haver-hi moments en què sem­bli que no n'hi hagi perquè les coses van bé però, lla­vors, a curt ter­mini la cosa aca­barà petant”. El grup d'inves­ti­gació que lidera, igual com fan els més de 400 espe­ci­a­lis­tes en la matèria que han estat citats en el congrés, es marca la fita d'anti­ci­par-se als desa­jus­tos del mer­cat i a fenòmens com, per exem­ple, l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària. Per això, apunta que no es tracta només de tro­bar vies per resol­dre “els actu­als pro­ble­mes que té la gent amb l'habi­tatge, com puguin ser els impa­ga­ments, els des­no­na­ments o els abu­sos ban­ca­ris” sinó també de pro­cu­rar “tenir una visió estruc­tu­ral del sis­tema i saber diagnos­ti­car que, per exem­ple, sem­pre s'ha d'evi­tar el sobre­en­deu­ta­ment”.

Com­pra o llo­guer?

El mer­cat immo­bi­li­ari viatja en una mun­ta­nya russa i es fa com­pli­cat pre­dir una tendència esta­ble (ja sigui en posi­tiu o en nega­tiu) a curt o mitjà ter­mini. En aques­tes cir­cumstàncies, doncs, no és estrany que hi hagi dub­tes a l'hora de deci­dir, per exem­ple, si val més la pena optar per una residència de com­pra o per una de llo­guer.

Quan se li pre­gunta quina opció és més segura per no patir una engan­xada de dits, Ser­gio Nasarre mani­festa que “abans de la crisi, qui llo­gava sí que ho feia pràcti­ca­ment més per pura con­vicció per­so­nal que no pas per altra cosa, perquè els bene­fi­cis del llo­guer eren nuls, en com­pa­ració amb tots els avan­tat­ges fis­cals i la segu­re­tat que envol­tava la com­pra, amb la inter­venció d'un notari, el regis­tre i tot el pro­to­col”. Matisa, però, que avui dia les diferències no estan tan clares: “De mit­jana, la quota d'un préstec deri­vat d'una hipo­teca està en els 640 euros i la renda mit­jana de llo­guer està en els 620 euros.”

En aquest sen­tit, des­taca que encara “no tenim un mer­cat de llo­guer eficaç, segueix essent car”, i mani­festa que això no ha de sor­pren­dre ningú perquè els guanys de posar un pis a llo­gar són prac­ti­ca­ment irri­so­ris: “El bene­fici net del llo­guer oscil·la entre el 3% i el 3,5% del valor, fins i tot els interes­sos ban­ca­ris estan més alts. Et com­pensa més dei­xar els diners al compte cor­rent al banc que no pas com­prar un pis i cobrar un llo­guer.”

La refor­mu­lació de les con­di­ci­ons del con­tracte de llo­guer és, a cri­teri dels estu­di­o­sos, necessària i, com a prova, Ser­gio Nasarre alerta que “un 55% del total de llo­guers que es fan a l'Estat espa­nyol són llo­guers en negre”.

Des­blo­que­jar.

El mer­cat de pro­pi­e­tat està més para­lit­zat encara i una de les cau­ses és que “els bancs tenen pro­ble­mes de liqui­di­tat i els tras­lla­den a les pimes i als par­ti­cu­lars, impe­dint el seu accés al crèdit. Si a un preu car de l'habi­tatge s'hi afe­geix manca de finançament, ja m'expli­caràs”.

El catedràtic avisa que “la fina­li­tat de l'habi­tatge no és espe­cu­lar”, però sí hi ha d'haver uns mínims al·lici­ents per reac­ti­var el mer­cat immo­bi­li­ari.

Un dels eixos sobre els quals ha girat el congrés de Tar­ra­gona ha estat la vali­desa de pos­si­bles fórmu­les intermèdies. A par­tir de l'experiència de països on ja s'estan apli­cant (Regne Unit, Països Bai­xos o Malta, per exem­ple) s'ava­lua com fun­ci­o­nen els models de “pro­pi­e­tat com­par­tida i pro­pi­e­tat tem­po­ral”.

La pro­pi­e­tat tem­po­ral con­sis­teix en l'adqui­sició d'un habi­tatge però, en lloc de fer-ho per temps inde­fi­nit, per una durada con­creta: “Ima­gina que vaig a una ciu­tat a tre­ba­llar i que quan em jubili vull tor­nar al meu poble. Per què haig de com­prar un pis per sem­pre? El com­pro per 50 o 60 anys o el que em con­vin­gui.” El preu de venda, automàtica­ment, baixa. La pro­pi­e­tat com­par­tida con­sis­teix que el vene­dor con­serva, per exem­ple, un 75% de la pro­pi­e­tat del pis (per la qual cobra una renda) i el llo­ga­ter és amo del 25% res­tant.

Es tracta d'ampliar el ven­tall de fórmu­les actu­als i les pro­pos­tes no que­den només en el ter­reny teòric sinó que, asse­gura, s'inclou­ran en l'avant­pro­jecte de llei que està tra­mi­tant el Par­la­ment. No gene­ren recels aques­tes fórmu­les? “Més recels dels que hi ha ara? Si ara no es ven res.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.