L'avant­pro­jecte de reforma del Codi Penal publi­cat el mes d'abril fa un pas enda­vant en la res­pon­sa­bi­li­tat de les per­so­nes jurídiques en l'àmbit penal. Si la reforma de l'any 2010 va intro­duir la res­pon­sa­bi­li­tat penal de les per­so­nes jurídiques, ara es pre­veu l'obli­gació de les empre­ses de col·labo­rar acti­va­ment en la lluita con­tra la cor­rupció, és a dir, les empre­ses han d'esta­blir meca­nis­mes de con­trol per evi­tar que els seus emple­ats puguin come­tre pràcti­ques cor­rup­tes en nom de les soci­e­tats i en pro­fit d'aques­tes. Ens refe­rim, per exem­ple, al sub­orn de fun­ci­o­na­ris o al paga­ment de comis­si­ons, pràcti­ques molt este­ses i que, per desgràcia, per­ju­di­quen el crei­xe­ment de la nos­tra eco­no­mia i també la imatge del país. El con­junt d'aquests pro­ces­sos de con­trol és el que es coneix com a cor­po­rate com­pli­ance, és a dir, la llei obliga les empre­ses a com­plir uns pro­to­cols que en cas que aquesta empresa es vegi immersa en un cas de cor­rupció, en podria arri­bar a que­dar exo­ne­rada si es demos­tra que l'empresa ha seguit els pro­to­cols però ha estat l'empleat o direc­tiu qui els ha obviat per acció o per omissió. Doncs bé, en aquest cas la res­pon­sa­bi­li­tat es que­darà en l'àmbit per­so­nal de l'empleat o direc­tiu sense tras­pas­sar a la soci­e­tat, ja que s'entén que l'acte s'ha comès a esquena d'aquesta i sense el seu conei­xe­ment.

És essen­ci­al­ment l'arti­cle 31 el que esta­bleix quins són els requi­sits pro­ce­di­men­tals que han de seguir les empre­ses per tal de que­dar exo­ne­ra­des, que vénen a ser els següents: 1)Que l'òrgan d'admi­nis­tració ha adop­tat i exe­cu­tat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d'orga­nit­zació i gestió que inclo­uen mesu­res de vigilància i con­trol per pre­ve­nir aquests delic­tes; 2)La super­visió del pro­ce­di­ment de con­trol s'ha encar­re­gat a un orga­nisme inde­pen­dent de la per­sona jurídica amb poders autònoms d'ini­ci­a­tiva i con­trol; 3)Que els autors indi­vi­du­als del delicte hagin elu­dit els models d'orga­nit­zació i pre­venció, i; 4) No s'han produït omis­si­ons o exer­cici insu­fi­ci­ent en les fun­ci­ons de vigilància per part de l'orga­nisme inde­pen­dent al qual fa referència aquest arti­cle. Si els requi­sits ante­ri­ors es tenen en compte par­ci­al­ment, es podrà valo­rar com un ate­nu­ant però no exi­ment de la res­pon­sa­bi­li­tat. S'ha de tenir en compte que, per tal de no incre­men­tar els cos­tos, les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses no és neces­sari que encar­re­guin la vigilància a un orga­nisme inde­pen­dent ja que pot exe­cu­tar-ho el mateix òrgan d'admi­nis­tració. La ini­ci­a­tiva cal valo­rar-la posi­ti­va­ment en tant que amb aques­tes mesu­res es fomen­tarà la cul­tura de la trans­parència, però ja exis­tei­xen veus que ano­me­nen la ini­ci­a­tiva com a make up com­pli­ance, perquè no tan sols és neces­sari que les fir­mes inclo­guin pro­ce­di­ments de con­trol sinó que els imple­men­tin i els apli­quin. Caldrà veure a la pràctica, ja que és tor­nar a tras­pas­sar una càrrega a les empre­ses quan aques­tes ja tenen prou difi­cul­tats per poder man­te­nir-se en l'actual esce­nari.