L'atur no fa vacances
L'evolució d'alguns dels principals indicadors macroeconòmics durant els darrers mesos ha estat força positiva. La prima de risc continua sota control, les exportacions creixen a bon ritme (de fet, ens trobem molt a prop d'assolir l'equilibri en la nostra balança comercial), els turistes estrangers continuen arribant al nostre país (tot i que gràcies, en part, als problemes d'altres destins competidors) i la inversió en béns d'equipament creix per sobre del 5% des del principi d'any.
Davant aquesta conjuntura, el govern de l'Estat és força optimista, ha revisat a l'alça les seves previsions de creixement i espera finalitzar el 2013 amb taxes de creixement intertrimestrals positives. Fins i tot les darreres dades disponibles sobre l'evolució de l'ocupació segons l'enquesta de població activa (EPA) corresponent al segon trimestre de l'any o les estadístiques sobre atur registrat del Servei Públic d'Ocupació publicades la setmana passada s'han interpretat com un signe clar que el punt d'inflexió pel que fa a la destrucció d'ocupació ja havia arribat. Ara bé, tot i que és cert que sembla que l'activitat econòmica està millorant en relació als darrers anys, crec que cal ser molt prudent a l'hora d'interpretar aquestes dades i valorar quina podria ser l'evolució futura del nostre mercat de treball.
Des del principi de la crisi, el nombre d'aturats a l'Estat espanyol ha augmentat en més de 4 milions de persones i la taxa d'atur dels joves ha augmentat fins a nivells mai vistos per sobre del 50%. Davant aquesta situació, molts joves s'han refugiat en el sistema educatiu, però molts altres ni s'estan formant ni estan buscant feina activament. La persistència d'aquesta situació per a molts d'aquests joves representa una clara amenaça per al seu futur, no només en el terreny laboral, sinó també en l'àmbit més personal.
Aquesta manca d'expectatives associades a l'atur de llarga durada no és, però, exclusiu dels joves: el percentatge que representen les persones en situació d'atur durant més d'un any sobre el total d'aturats ha augmentat des del 25% a meitat del 2007 fins a gairebé el 60%, segons les darreres dades disponibles. Dels gairebé sis milions d'aturats, tres milions i mig van perdre la seva ocupació fa més d'un any. Lamentablement, un nombre important d'aquestes persones (les d'edat més avançada i amb nivells d'estudi menors) no podran tornar a la feina mai i de mica en mica aniran, fins i tot, sortint de les estadístiques i passaran a ser considerats inactius i no aturats.
TASSA D'ATUR MASSA ALTA.
Si ens fixem en les darreres previsions de les principals institucions internacionals, no s'espera, però, que el ritme de creixement de l'economia espanyola superi aquests valors fins a finals de la dècada. Només per posar un exemple, la predicció del Fons Monetari Internacional d'abril del 2013 situa el creixement de l'economia espanyola per al període 2015-2018 al voltant de l'1,5%. Ara bé, cal destacar també que alguns estudis recents argumenten que les reformes realitzades en l'última dècada, tant en el mercat de treball com en els nostres mercats de productes, podrien afavorir una creació neta d'ocupació amb ritmes de creixement inferiors al 2%. Esperem que tinguin raó.
La importància de l'estacionalitat
Des de principis d'enguany, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) publica les sèries desestacionalitzades de les principals variables de l'enquesta de població activa (EPA). La creació d'ocupació de gairebé 150.000 llocs de treball observada durant el segon trimestre del 2013, amb una taxa de variació intertrimestral del 0,9%, s'esvaeix quan s'elimina de la sèrie la part estacional. Segons l'INE, si es descompta l'efecte calendari, en aquest període encara es va destruir ocupació amb una variació intertrimestral del -0,3%. Aquestes dades mostren que, a l'hora d'avaluar quina serà la tendència del mercat de treball, és a dir, la seva evolució a mitjà i llarg termini, no sembla que la recuperació sigui tan sòlida com aparentment mostren alguns dels darrers indicadors de conjuntura disponibles. De fet, caldrà esperar, doncs, a les dades del tercer trimestre d'enguany, però sobretot del quart trimestre, per poder valorar adequadament la intensitat de la creació d'ocupació.
