Les auto­ri­tats ins­ti­tu­ci­o­nals de la Unió Euro­pea no hau­rien de con­si­de­rar el procés sobi­ra­nista català (i escocès) de manera aïllada. Avui, la UE pateix una forta crisi ins­ti­tu­ci­o­nal que ha reforçat els movi­ments euro­escèptics al llarg del con­ti­nent. Bons exem­ples són la quasi entrada d'un par­tit ale­many d'aques­tes carac­terísti­ques al Bun­des­tag, el suport que obté l'opció de sor­tir de la UE a les enques­tes del Regne Unit o el rebuig crei­xent del sud d'Europa deri­vat de les polítiques d'aus­te­ri­tat. Les dades del think tank Euro­pean Coun­cil on Foreign Rela­ti­ons mos­tren com els ciu­ta­dans de 12 països han reduït sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la con­fiança en la Unió Euro­pea des del 2007, entre ells el Regne Unit, Ale­ma­nya, França, Itàlia i Holanda. Espa­nya és la que pre­senta la segona menor con­fiança en la Unió, només al dar­rere de Grècia. Cata­lu­nya, en canvi, s'ha carac­te­rit­zat sem­pre pel seu euro­pe­isme, ente­nent que la via euro­pea per­me­tia la moder­nit­zació i demo­cra­tit­zació cul­tu­ral d'Espa­nya. L'espe­rança era i és acon­se­guir un millor encaix dins de la nova Europa que aquell asso­lit – o per asso­lir- dins d'Espa­nya. Pot­ser seguint la màxima d'Ortega y Gas­set, “Espa­nya és el pro­blema i Europa la solució”, frase que aviat com­plirà cent anys.

Sem­bla clar que la coor­di­nació de mis­sat­ges de la Comissió i altres mem­bres ins­ti­tu­ci­o­nals de la Unió plan­te­gen d'entrada que els trac­tats dona­rien l'esquena a un poble que vol deci­dir democràtica­ment el seu futur per la via de les urnes. Sense més matís, sense argu­men­tar fins a quin punt això és con­tra­dic­tori amb els prin­ci­pis de la Unió, ni valo­rar qui­nes vies podrien superar aquest obs­ta­cle que expul­sa­ria més de set mili­ons de ciu­ta­dans euro­peus. Cop de porta. Torni vostè demà, quan sigui un estat, que això és un sin­di­cat d'interes­sos dels estats nació.

No és l'objec­tiu d'aquest arti­cle valo­rar ara si per a Cata­lu­nya és vital seguir essent mem­bre de la Unió Euro­pea, tot i que algu­nes pre­gun­tes podrien enri­quir el debat. Podria ser sufi­ci­ent (1) ser mem­bre de l'EFTA per garan­tir el movi­ment lliure de mer­ca­de­ries i (2) man­te­nir el pas­sa­port espa­nyol per a la mobi­li­tat de les per­so­nes men­tre es nego­cia el retorn en un marc legis­la­tiu i regu­la­tori que reproduís el de la Unió? Aquest arti­cle, però, pretén asse­nya­lar que la UE hau­ria d'ado­nar-se del risc de donar l'esquena als euro­peis­tes cata­lans, obrint la porta de sor­tida i donant opor­tu­ni­tat a mos­trar que fora de la Unió s'hi pot viure molt bé. Voldrà la Unió Euro­pea esta­blir aquest pre­ce­dent? S'arris­carà a con­ver­tir Cata­lu­nya en el refe­rent dels euro­escèptics? La inde­pendència pot sor­tir bé o mala­ment en ter­mes mate­ri­als. Ja ho sé, sabem que no és només l'eco­no­mia el que ens ha por­tat fins aquí. Quina pèrdua seria no apro­fi­tar l'opor­tu­ni­tat de fer un país nou i millor si només ens mogués l'interès mate­rial! Però si Cata­lu­nya se'n surt, també en l'àmbit econòmic, pot­ser hi haurà cua a la porta de sor­tida de la Unió Euro­pea per aga­far més aviat que tard la via cata­lana.