Competències específiques dels emprenedors

Calen més empre­ne­dors, però empren­dre no és gens fàcil. La prova és que d'acord amb el Glo­bal Entre­pe­neurs­hip Moni­tor al nos­tre país només una de cada cent per­so­nes acon­se­gueix crear una empresa que viu més de tres anys. Això té mol­tes cau­ses i entre elles la burocràcia exces­siva que com­plica i enca­reix l'empre­ne­do­ria i les difi­cul­tats per acon­se­guir el finançament neces­sari.

Ana­lit­zant el per­fil de la majo­ria dels empre­ne­dors que se'n sur­ten es pot com­pro­var que tenen entre 35 i 40 anys i un nivell d'edu­cació mitjà o alt. Hi ha d'altres fac­tors que poden con­tri­buir a l'èxit. Molts d'aquests fac­tors són comuns a qual­se­vol líder, com pot ser la capa­ci­tat de tre­ball, la per­se­ve­rança o l'ètica. Però si ens refe­rim con­cre­ta­ment als empre­ne­dors, cal con­si­de­rar unes com­petències específiques. Així, l'empre­ne­dor ha d'acon­se­guir la con­fiança dels finançadors, els pri­mers emple­ats, proveïdors, cli­ents i socis. Aquesta con­fiança no és fàcil de gua­nyar i, per fer-ho, l'empre­ne­dor ha de tenir la capa­ci­tat de convèncer i entu­si­as­mar. També és molt útil dis­po­sar d'experiència empre­sa­rial prèvia. A més, hau­ria de tenir una sèrie de qua­li­tats que fomen­ten la cul­tura empre­ne­dora. Per exem­ple, l'ambició de crear un pro­jecte propi. Són per­so­nes que volen acon­se­guir una cosa tan difícil com la cre­ació d'una empresa que creix i és capaç de gene­rar riquesa. Molts estu­dis han demos­trat que aquesta acti­tud és més comuna en per­so­nes que tenen els pares o fami­li­ars amb empresa pròpia. En canvi, és menys freqüent empren­dre quan a la família pre­do­mi­nen els fun­ci­o­na­ris. Són per­so­nes que tenen un desig d'inde­pendència econòmica i pro­fes­si­o­nal. Tenen l'habi­li­tat de saber iden­ti­fi­car i apro­fi­tar opor­tu­ni­tats. Així, el seu conei­xe­ment del negoci i la passió pel seu pro­jecte expli­quen que no per­din les opor­tu­ni­tats que sor­gei­xen. Per altra banda, la prudència els pot aju­dar a mini­mit­zar els ris­cos que s'ani­ran pro­duint. Aquesta prudència també es reflec­teix en la inversió ini­cial per evi­tar llençar la casa per la fines­tra. Podem recor­dar, per exem­ple, que als Estats Units, el 52% de les empre­ses comen­cen a la llar de l'empre­ne­dor. Com que els empre­ne­dors acos­tu­men a ser per­so­nes opti­mis­tes, els va bé una certa dosi de rea­lisme per evi­tar deci­si­ons basa­des en hipòtesi que no es com­pli­ran. Un altre fac­tor que ajuda es l'habi­li­tat per selec­ci­o­nar els socis i els emple­ats apro­pi­ats. És fona­men­tal que els emple­ats siguin molt entu­si­as­tes, i fle­xi­bles per desen­vo­lu­par tas­ques molt dife­rents, amb llar­gues jor­na­des de tre­ball i sala­ris ajus­tats. Fina­ment, és molt impor­tant la capa­ci­tat d'apre­nen­tatge. Sens dubte, per crear un nou pro­jecte cal estar molt atent a les noves tendències. Segu­ra­ment hi ha més trets que poden ser deci­sius, però els esmen­tats són freqüents en els empre­ne­dors que acon­se­guei­xen crear empre­ses d'èxit.