He, he, he (Riu). El llibre utilitza un fet real, però hi ha un esforç literari al voltant d'aquella primera experiència. Tampoc no sé si es pot denominar empresa perquè en aquell moment no sabia que estava muntant, només volia sobreviure.

Sí, sense ser-ne conscient estava aplicant els patrons d'innovació que després acabaria plantejant la resta de la meva vida.

És clar que no ho sabem, tot i que per tenir criteri, per aprendre i per innovar hem d'observar de forma meticulosa i hem de ser capaços d'envoltar-nos de gent més llesta que nosaltres i al final hem de ser capaços d'integrar-ho tot. L'innovador és algú que s'arrisca però que va trobant cada cop menys elements de fricció i de por en aquests factors.

Primer, el que no entenc és la gent que no vol aprendre idiomes, quan és un estímul per a la ment, és cultura i és un punt de partida de possibilitats. Jo dic que no parlar un idioma no ha de ser un fre, però en realitat parlo de ser valent. A la vida de tant en tant has de saltar d'una muntanya; hi ha gent que decideix no fer-ho, gent que escull el moment i altres que ho fem constantment.

El millor entorn per a l'emprenedoria és la bonança, el que passa és que a casa nostra la bonança s'aprofita per especular amb models de creixement ineficient. Després de molts anys de creixement continuat a Catalunya i Espanya el que ens ha quedat és un munt de totxos que no serveixen per res, en comptes d'haver deixat tot un teixit productiu vinculat a la tecnologia i a la innovació. Això no ha passat i ara és molt difícil que això passi quan no hi ha diners. De tant en tant apareixen bombolles, i jo crec que ara estem sota una bombolla conceptual al voltant de la emprenedoria.

La llei d'emprenedoria és paper mullat, és una espècie de document publicitari que parla d'intencions, que no els posa xifres ni model de gestió. És una llei que s'ha quedat molt curta, que em fa pensar que s'ha fet perquè tocava, perquè l'emprenedoria és moda o per quedar bé.

En el món anglosaxó és la mateixa paraula i això vol dir molt d'una societat que és incapaç de veure com a veritables herois empresaris que com jo cada matí em jugo tot el meu patrimoni perquè m'agrada innovar i fer progressar el meu entorn. I això a vegades no ho pots fer al teu país.

Fa vint anys el Barça quan començava la temporada es fixava la fita de guanyar la lliga o la copa del Rei. Ara aspira a aconseguir sis competicions. El que ha canviat és el plantejament inicial: ara es veuen capaços de guanyar sis lligues. A Espanya mai ningú ha aspirat a guanyar sis lligues en el món empresarial.