Hi hem hagut de posar més ima­gi­nació. Estem subs­ti­tuint l'ajut econòmic per l'humà, i subs­ti­tuint sub­venció per talent i per donar ser­veis d'asses­so­ra­ment a cost mínim a l'empresa, és el que ens toca ara. Posar la gent a tre­ba­llar en lloc de ges­ti­o­nar línies d'ajut.

Empre­ses amb una mit­jana de 21 tre­ba­lla­dors i 19 anys de vida, una fac­tu­ració de mit­jana de 4 mili­ons d'euros i que el pes de l'expor­tació sobre el total de la fac­tu­ració és d'un 3,26%.

En els últims exer­ci­cis hem detec­tat que la inter­na­ci­o­na­lit­zació s'ha mul­ti­pli­cat en ser­veis tècnics d'arqui­tec­tura i engi­nye­ria, en el sec­tor de les TIC i en pro­duc­tes ali­men­ta­ris, fins i tot en el sec­tor de la fleca. I tenim casos curi­o­sos com el d'una empresa giro­nina que exporta a França crois­sants de gamma alta, des­ti­nats a hotels de luxe.

És cert que França, Ale­ma­nya i el Regne Unit con­ti­nuen essent les des­ti­na­ci­ons estel·lars, però cada cop més estan anant a països emer­gents, sobre­tot els ano­me­nats BRIC (Bra­sil, Rússia, Índia i Xina). De fet, les expor­ta­ci­ons cata­la­nes han cres­cut un 20% en aquests mer­cats. Hi ha una tendència molt recent i és que està crei­xent molt l'interès pels EUA, tant per ven­dre pro­ducte d'alt valor afe­git com de baix valor afe­git.

Hi ha influït en gran part el fet que els EUA hagin recu­pe­rat el crei­xe­ment de la seva eco­no­mia i a més que es tro­bin ara en un procés d'acord de lliure comerç amb la Unió Euro­pea. I hi ha un ter­cer tema, que és més una qüestió interna i és que cada cop hi ha més ober­tura lingüística i men­tal de l'empre­sa­riat català. Tra­di­ci­o­nal­ment ten­dien a anar a Lla­ti­noamèrica, que no tenia gaire més interès que altres mer­cats, però venien allà per una qüestió de faci­li­tats idiomàtiques i cul­tu­rals. Però això està can­vi­ant. Notem, espe­ci­al­ment en els nous expor­ta­dors, que tenen més habi­li­tats lingüísti­ques i més volun­tat de fer el salt a d'altres mer­cats, ja que se sen­ten més segurs i més còmodes amb la inter­na­ci­o­na­lit­zació del seu pro­ducte.

Des d'ACCIÓ estem tre­ba­llant molt el tema de les bar­re­res no aran­zelàries, és a dir, aquells impe­di­ments que hi ha als mer­cats estran­gers fins i tot dins de la UE, i que són del tipus de segu­re­tat en el pro­ducte, gus­tos del con­su­mi­dor, eti­que­tatge, etc. que s'han d'enten­dre molt bé perquè el pro­ducte no sigui rebut­jat i els EUA feia molta por per aques­tes bar­re­res. És una infor­mació molt can­vi­ant que es fa difícil fer arri­bar a tot­hom.

Sí, és clar que la manca de demanda i les poques pers­pec­ti­ves de recu­pe­ració han estat l'impuls clau. Però hi ha influït també una oferta de molta qua­li­tat. El cas de l'arqui­tec­tura és para­digmàtic, tenen una acti­vi­tat molt baixa aquí, però es tracta d'una de les pro­fes­si­ons cata­la­nes més reco­ne­gu­des a àmbit mun­dial i, per tant, són molt fàcil­ment expor­ta­bles. Rússia, Mèxic, Colòmbia i Xile és on aquest tipus de ser­veis cata­lans estan sent millor rebuts i s'estan expor­tant molts pro­jec­tes. I en l'engi­nye­ria civil ha pas­sat una mica el mateix. Té també un ele­vat reco­nei­xe­ment per la capa­ci­tat de gestió poste­rior de les infra­es­truc­tu­res. I a més comp­tem amb engi­nye­ries amb nivells tècnics molt ele­vats.

És cert, però són empre­ses amb un alt nivell tec­nològic que els ha gene­rat molta neces­si­tat d'expor­tar. El sec­tor del procés ali­men­tari català és un dels clústers més potents que tenim. Han acon­se­guit espe­ci­a­lit­zar-se molt en el seu pro­ducte. Per exem­ple, el tema de les sal­sit­xes de pollas­tre o conill per als països àrabs està fun­ci­o­nant molt bé. Han fet un esforç inno­va­dor molt impor­tant perquè el que anava bé aquí fos expor­ta­ble.

Sem­pre havia estat latent com a sec­tor expor­ta­dor, però ara s'han ado­nat que els grans mer­cats estan fora d'aquí. L'únic pro­blema que tenien era una certa por i hi ha hagut un canvi de men­ta­li­tat. Per exem­ple, empre­ses d'apli­ca­ci­ons d'intel·ligència emo­ci­o­nal estan tenint molta sor­tida al Bra­sil, els EUA, Mèxic i Rússia. Hi ha un sub­sec­tor dins de les TIC en què Cata­lu­nya és pio­nera i és tot el tema rela­ci­o­nat amb les smart cities. Hi ha tec­no­lo­gies fetes aquí sobre gestió de cen­tres de con­trol a les ciu­tats que s'estan implan­tant a les prin­ci­pals metròpolis del món. A Cata­lu­nya no partíem de zero, i per això en el moment que s'ha pres la decisió de fer el salt ha estat més àgil. Hem vis­cut uns anys que per la como­di­tat d'estar al mer­cat local no hem estat cons­ci­ents de com d'avançats estàvem en les noves tec­no­lo­gies. Ara el que està pas­sant és que els cen­tres tec­nològics cata­lans també estan començant a expor­tar.

Els cen­tres més grans com Bdi­gi­tal, Lei­tat, Ascamm, i el cen­tre tec­nològic de Man­resa estan pla­ne­jant repli­car-se a d'altres països. Alguns d'ells han gene­rat spin-off que les han adqui­rit empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals. En la dar­rera missió comer­cial que ha fet el govern a Colòmbia, per exem­ple, els cen­tres tec­nològics, Ascamm i Bar­ce­lona Media també van ser-hi. No és el pri­mer cop. No obs­tant, es vol pro­moure la par­ti­ci­pació d'aquests en les mis­si­ons perquè cer­quin socis i esta­blei­xin acords de col·labo­ració a àmbit inter­na­ci­o­nal. Una altra cosa en què s'està inci­dint molt és en l'expor­tació de ser­veis tec­nològics d'infra­es­truc­tu­res que tenim a Cata­lu­nya, com el sin­crotró Alba i el super­com­pu­ta­dor, que aspi­ren a ven­dre més a fora que al mer­cat local. El dos ja van nàixer amb aquesta volun­tat inter­na­ci­o­nal d'atreure grups de recerca i empre­ses pri­va­des com ara far­macèuti­ques o petro­li­e­res que neces­si­ten sis­te­mes de com­pu­tació molt avançada.

E

l 2012 ha estat el millor exer­cici i a més con­ti­nuem en aquesta tendència. Fins al mes de juliol han aug­men­tat les expor­ta­ci­ons cata­la­nes un 1,3%, per sobre de la zona euro. Tot i això, com més expor­tem millor, nosal­tres som una eco­no­mia petita amb un mer­cat petit depri­mit, si expor­tem no depe­nem de cri­sis inter­nes. A més l'expor­tació sig­ni­fica que cada cop ets més com­pe­ti­tiu, i es tra­du­eix en llocs de tre­ball esta­bles amb més valor afe­git, és el que neces­si­tem en un país com el nos­tre. Ara bé, el gran rècord històric més impor­tant que hem acon­se­guit és el de les empre­ses expor­ta­do­res regu­lars.

L'any 2008 hi va haver un rècord històric i aquest any ja s'ha superat, fins al juliol del 2013 tenim un total de 14.000 empre­ses expor­ta­do­res regu­lars que supo­sen un 6,4% més que en el mateix període del 2012, sig­ni­fi­quen el 36% de tot l'Estat. I té molt valor perquè són les que fa més de 4 anys seguits que venen a fora i ser­vei­xen de trac­tor per a la resta d'empre­ses.

No, són prin­ci­pal­ment empre­ses indus­tri­als i manu­fac­tu­re­res, i mol­tes són mul­ti­na­ci­o­nals. N'hi ha de cata­la­nes, però la gran majo­ria de les implan­ta­des aquí des de fa anys venen tota la seva pro­ducció a fora. Per donar algu­nes dades, el 85,8% de les empre­ses japo­ne­ses ins­tal·lades a l'Estat són a Cata­lu­nya, el 67% de les ita­li­a­nes, el 63% de les d'Estats Units o el 61,9% de les fran­ce­ses. I el 90% dels direc­tius japo­ne­sos.

Cap d'aques­tes empre­ses ni cap direc­tiu han mos­trat cap dubte sobre seguir inver­tint a Cata­lu­nya, perquè el seu mer­cat no és Espa­nya, sinó l'euro­peu o sud del Medi­ter­rani. De fet, totes les inver­si­ons estran­ge­res que estan aug­men­tant a Cata­lu­nya no és perquè el mer­cat espa­nyol sigui més atrac­tiu, més aviat al con­trari. El soroll que ve de Madrid prové de veus pro­pe­res a un par­tit con­cret que par­len en repre­sen­tació d'enti­tats inter­na­ci­o­nals quan no ho són.

Quan par­lem amb els empre­sa­ris estran­gers ins­tal·lats ens demos­tren la volun­tat d'aug­men­tar les inver­si­ons. En el pri­mer semes­tre d'enguany les inver­si­ons estran­ge­res pro­duc­ti­ves a Cata­lu­nya s'han incre­men­tat en un 42,2% res­pecte a l'any pas­sat. A la resta de l'Estat espa­nyol han bai­xat un 0,2%. Són xifres del FDI Foreign Direct Inves­tors Report de Finan­cial Times i demos­tren que som un dels ter­ri­to­ris que més han cres­cut en inversió estran­gera d'Europa i el segon semes­tre les xifres seran igual­ment bones. Curi­o­sa­ment els prin­ci­pals països inver­sors és allà on més expor­ten les empre­ses cata­la­nes, com Ale­ma­nya, etc. Una altra cosa que ha can­viat és que ara ja venem més a la resta del món que a l'Estat. A Espa­nya expor­tem un 45,8% i a la resta del món, en canvi, un 54,2%; aquest canvi es va pro­duir al llarg del 2011 i segueix la tendència.