Alternatives al concurs de creditors
Renegociar a temps pot aportar millors resultats que la via judicial
Els administradors poden acabar responent amb el seu patrimoni
El 96% dels concursos no acaben en conveni sinó en liquidació
El concurs de creditors està pensat per intentar garantir la continuïtat de les empreses en dificultats i a la vegada intentar que els creditors recuperin el màxim possible. El deutor pot obtenir la paralització de totes les accions individuals dels creditors per cobrar -fins i tot les execucions hipotecàries-, un refinançament fins a cinc anys sense interessos del deute total i una quitança de fins al 50% del que deu. A la pràctica, això no funciona, perquè el 96% dels concursos no acaben amb un conveni amb els creditors sinó amb la liquidació de l'empresa, amb el resultat que desapareixen tots els llocs de treball i a més els creditors acaben sense cobrar.
La causa d'aquests tancaments és la majoria de les empreses que presenten concurs ho fan quan “estan exhaustes i ja no hi ha res a fer”, assenyala Iñaki Frade, soci director del despatx juridicoeconòmic Frade Gobeo i responsable de reestructuracions concursals de la patronal Pimec. Frade i l'advocat en especialitat mercantil Carles Deutú van presentar la setmana passada a la Cambra de Comerç de Girona un model per ajudar les empreses a prendre les decisions correctes davant “els primers símptomes de dificultat en les empreses”. Segons ells, si una empresa en dificultats vol aixecar el cap només ha de recórrer al concurs si continua tenint capacitat de generar tresoreria, perquè si no es va cap a la liquidació.
El concurs de creditors s'ha de presentar com més aviat millor. La llei concursal assenyala que les empreses han de presentar-lo en el termini de dos mesos des que tenen coneixement o haurien de tenir coneixement de l'estat d'insolvència, però al marge del que diu la llei Frade assenyala que quant més aviat es detecta la insolvència “millor es podrà fer el vestit a mida per a l'empresa, l'empresari i els creditors”. Un vestit a mida que no té per què ser el concurs, “del qual l'empresari queda esclau, amb poc marge de maniobra per guanyar-se la vida, mentre que els proveïdors no cobren. Frade i Deutú expliquen que moltes vegades s'aconsegueixen resultats més satisfactoris per a totes les parts negociant la reestructuració dels deutes al marge del jutjat. Per exemple, pactant amb els proveïdors que continuïn servint i que vagin cobrant poc a poc els deutes vells, o venent actius per uns preus millors dels que s'aconseguirien amb una liquidació judicial.
Una segona alternativa per als que no tenen futur és tancar la barraca amb una liquidació no concursal i muntar un altre negoci similar. Mètode molt habitual segons les dades de Pimec: només una de cada deu empreses que es donen de baixa d'aquesta patronal han presentat concurs, les altres nou tanquen directament.
ELS SÍMPTOMES.
Una de les causes que les empreses no presentin concurs quan toca és la por de ser mal vist. “La llei és perversa. La figura del concurs criminalitza l'empresari, i l'administrador concursal investiga l'empresa com si fos una policia paral·lela”, assegura Frade. I si això passa amb els concursos voluntaris, la possibilitat que l'empresari hagi de respondre amb el seu patrimoni particular augmenta si el concurs és declarat culpable per no haver-se presentat dins els terminis. La llei concursal assenyala que la insolvència es dóna per entesa quan hi ha incompliment generalitzat de les obligacions tributàries, laborals o de seguretat social durant tres mesos, liquidació precipitada o ruïnosa de béns, existència d'embargaments que afectin de manera generalitzada el patrimoni del deutor o incompliment general en el pagament de les obligacions. La no presentació del concurs de creditors pot portar responsabilitats per als administradors en considerar-se aquesta omissió una negligència de l'administrador: la inhabilitació de 2 a 15 anys per administrar béns d'altres, la pèrdua de qualsevol dret de crèdit enfront de la concursada, la devolució de béns o drets econòmics indegudament obtinguts i una condemna a indemnitzar els danys i perjudicis causats per la seva actuació a la concursada. Fins i tot, si s'arribés a obrir la fase de liquidació de l'empresa, el jutge podria condemnar els administradors, amb càrrec al seu patrimoni personal, al pagament del dèficit patrimonial resultant, una vegada liquidats tots els béns de l'empresa, de tots els crèdits que no s'haguessin pogut atendre amb la massa patrimonial del concurs.
Rècord de feina als jutjats mercantils
Segons el registre del Consell General del Poder Judicial, durant els set primers mesos de 2013 es van presentar 5.713 concursos, amb un creixement del 27,3 % en relació al mateix període de l'any anterior. Només al juliol es van registrar 756 nous concursos, la pitjor dada des que va entrar en vigor la llei concursal de 2004. Frade destaca que “el pitjor encara ha d'arribar”-les previsions indiquen que aquest any es clourà amb una xifra rècord de 9.500 concursos, que equivaldria a un increment del 27%- i atribueix bona part de culpa a la manca de crèdit bancari. Un estudi recent del BCE revela que les pimes de la zona euro han vist empitjorar el seu accés al crèdit en els últims sis mesos,