Cada cop que el PP es refe­reix a la Cons­ti­tució sem­bla que hagi de venir a la memòria l'intèrpret d'aque­lla enso­pida cançó d'una cone­guda marca sueca que, amb un megàfon a la mà, ento­nava: “Ésto no se toca, quita! Con ésto no se juega, dale!...” És evi­dent que l'estratègia de màrque­ting con­sis­teix a anar-ho repe­tint fins que el des­ti­na­tari –fart i avor­rit de tant sen­tir la mateixa tonada– o bé es deci­deix a moblar el pis sen­cer o fuig a corre-cuita per no escol­tar-la mai més. I avui que el Congrés obre les por­tes per com­me­mo­rar l'ani­ver­sari d'una com­po­sició que molts con­si­de­ren que neces­sita adap­tar-se a les melo­dies actu­als, els visi­tants podran tre­pit­jar la catifa de sem­pre: “Ben­vin­guts a la República inde­pen­dent d'aquesta casa.”