Eines

Saps escoltar?

Com s'ha dit tantes vegades, la innovació comença amb el lideratge. Una empresa no innovarà mai si la propietat o la direcció s'hi posen d'esquenes. Però si aquesta propietat no sap escoltar, quin futur espera a la innovació? Com ha dit sàviament Luis Racionero fa pocs dies, a les empreses catalanes encara impera massa l'esperit del capatàs, que simplement dicta als altres el que han de fer i poca cosa més

El famós divulgador Daniel Goleman ens diu al seu magnífic llibre Focus: desarrollar la atención para alcanzar la excelencia que quant més amunt se situa una persona en l'escala del poder menys tendència té a escoltar els altres i a respondre adequadament les seves preguntes. Un president o un director general, per exemple, triguen molt més temps a contestar inquisicions dels seus col·laboradors que quan les preguntes i respostes tenen lloc entre gent de nivells similars (i més baixos) de responsabilitat. La Universitat de Columbia ha desenvolupat una eina (detecció de la jerarquia social automatitzada) que permet mesurar el temps que algú triga a respondre una pregunta. S'estableix un rati preocupant: a major estatus i poder, menys mirada, menys escolta, menys atenció i més temps (a vegades dies, setmanes, mesos, anys...) emprat a donar una resposta. Dit d'una altra manera: els directius sovint menyspreen qualsevol iniciativa que vingui d'esferes allunyades de la seva petita parcel·la de poder i estatus.

Democràcia.

Sens dubte tot això és preocupant. Si vivim en una democràcia hauríem d'escoltar, més que mai, els altres. El govern d'Espanya, per exemple, s'ha caracteritzat en els darrers temps per no escoltar res ni ningú. Ni les moltes manifestacions massives que hi ha hagut en els darrers temps han servit per fer moure ni un mil·límetre el govern de les seves conviccions. Curiós exercici de la democràcia.

Però anem al nostre terreny. Una empresa, gran o petita, que vulgui innovar, ha d'escoltar necessàriament la veu dels seus treballadors i també –sobretot- la dels clients. Com diuen els germans Tom i Dave Kelley, fundadors d'IDEO, ens cal una human centered innovation, una innovació centrada en les necessitats i els problemes reals de les persones.

Com s'ha dit tantes vegades, la innovació comença amb el lideratge. Una empresa no innovarà mai si la propietat o la direcció s'hi posen d'esquenes. Però si aquesta propietat no sap escoltar, quin futur espera a la innovació? Com ha dit sàviament Luis Racionero fa pocs dies, a les empreses catalanes encara impera massa l'esperit del capatàs, que simplement dicta als altres el que han de fer i poca cosa més. No necessitem directius capatassos, fan falta dones i homes al front de les organitzacions que entenguin que les millors idees vénen de tot arreu. Que cal escoltar qualsevol persona que cregui que té coses interessants a aportar. I cal fer-ho sistemàticament.

Explotar i explorar.

Goleman també ha estudiat el famós dilema dels innovadors de Clayton Christensen. Ja sabeu, la tensió que hi ha sempre en una empresa entre explotar (destinar els recursos a fer el que sabem fer i que ha anat bé) i explorar (assignar recursos a descobrir camins nous i potencialment disruptius). Doncs resulta que un estudi (escàners cerebrals a 63 individus) posa de manifest que hi ha persones que tenen els circuits cerebrals adaptats a l'exploració (obrir nous camins) i d'altres a l'explotació (seguir rutines). Què passa quan, en una empresa, gairebé tots els directius tenen el cervell formatejat per a la rutina i no per al descobriment? I què passa si, a més a més, es tracta de directius acostumats a escoltar poc? Em sembla que no és gaire difícil imaginar les respostes, tots experimentem sovint els seus efectes, per desgràcia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.