Dimarts passat 60 directius, la majoria d'ells alemanys i alguns amb connexions amb el PP, van presentar una declaració contrària a la independència de Catalunya. Passaré per alt les sempre ofensives i infundades comparacions entre el sobiranisme català i els nacionalismes totalitaris. Resulta que els que porten la llufa a sobre ara ens la volen col·locar a nosaltres amb un cert aire de superioritat moral.

Si acceptéssim que la declaració és sincera i no connectada amb l'estratègia política del PP, aquesta optaria per la solució més fàcil al conflicte polític actual. Evitar la independència. Encara que això impliqui anteposar els seus interessos corporatius a la voluntat política del poble que els acull. I, a més, fer-ho simplement amb un text de 154 paraules que no aporta res nou al debat.

Ja que la identificació del problema –les nefastes conseqüències econòmiques- feta per la declaració és la possible sortida de Catalunya de la Unió Europea, dels tractats de lliure circulació i de l'euro (diuen ells), hauria estat més estimulant que aquesta declaració, en lloc de dirigir-se a l'independentisme, hagués tingut dos destinataris ben diferents. Primer, un missatge dirigit a la Unió Europea (o inclús a Merkel) demanant l'ingrés automàtic de Catalunya a la Unió o en el període més curt possible; i segon, un missatge a l'Estat espanyol demanant que no exerceixi el dret de veto a aquesta entrada ni compliqui qualsevol iniciativa d'integració catalana als fòrums, institucions i acords internacionals en cas de secessió. Aquesta solució, que eliminaria les pors expressades de la mateixa manera que el no a la independència, és potser massa imaginativa i esforçada per a unes elits poc donades que els distreguin dels seus camps de golf i de les seves connexions polítiques. És més fàcil propagar el missatge de la por del PP sense cap elaboració pròpia que no pas repetir els arguments àmpliament rebatuts o qüestionats per acadèmics sobiranistes. Tanmateix, sabem que aquests missatges seran repetits fins a la sacietat perquè, tal com mostren les enquestes de la Generalitat, és només la sortida de la Unió Europea el que limita el creixement de l'independentisme.

Aquests directius semblen creure que la política i l'economia s'exclouen necessàriament. Amb una reflexió addicional advertirien que existeix la possibilitat de compatibilitzar la voluntat política dels ciutadans de Catalunya i la minimització de les incerteses i costos econòmics. Però això només serà possible si opten per qüestionar les rigideses i l'immobilisme institucional espanyol i europeu en lloc de qüestionar la voluntat política dels catalans. Si opten, doncs, per una complexitat que permeti respectar la voluntat democràtica en lloc d'optar per la senzillesa del missatge de la por. Si donen suport a la plena consideració del dret a decidir i a l'acomodament de les institucions i regles europees a l'eventual nova situació política. Per això els animo a reconsiderar el seu missatge simple i un pèl gandul, i que sobretot l'encertin amb els destinataris. Però això és demanar massa si ells, al cap i a la fi, són els alemanys del PP.