Aquesta crisi econòmica es podria explicar també en clau de ruptura sentimental en la relació que els ciutadans mantenen amb els seus cotxes. En pocs anys s'ha passat d'un extrem a l'altre: d'adorar-los a abandonar-los i de mimar-los a descuidar-los. La raó és que les famílies han hagut de prioritzar els seus recursos limitats i el vehicle privat n'ha sortit perdent. També hi ha raons de tipus més estructural, perquè els joves els han reemplaçat com una icona de llibertat pel mòbil o la tauleta.

Així les vendes dels vehicles nous s'han ensorrat i el parc automobilístic ha vist com augmentava progressivament la seva edat fins als deu anys de mitjana, segons es calcula. Les llars estan optant per estirar la vida útil dels seus cotxes però negligint alhora de mantenir-los i reparar-los, també per raons econòmiques. “Si abans una ratllada en la pintura era raó suficient per anar al mecànic ara només es repara l'imprescindible”, explica Lluís Camarassa, secretari general de Cetraa Barcelona, que agrupa els tallers mecànics de la demarcació.

I el mateix es podria dir del mercat de les peces de recanvi de segona mà. Tot i que a l'inici de la crisi les plantes de desballestament es fregaven les mans, la realitat és que ara també es queixen: “Les vendes han caigut d'un vint a un trenta per cent en aquest període; i això que nosaltres pensàvem que en sortiríem beneficiats”, explica Laura Adelantado, secretària del Gremi de Recuperació de Catalunya.

Un estudi de l'Observatori Cetelem sobre el mercat de l'automòbil a Espanya publicat l'any passat posava xifres a la tendència a reduir la factura del manteniment del vehicle a tota costa. El 81% dels enquestats es mostrava favorable -amb diferents graus d'intensitat- de segregar la factura dels recanvis i la de la mà d'obra del mecànic per tal d'estalviar el màxim possible acudint al lloc que li proporcionés millor preu en cada cas. “Dissociar el cost dels recanvis i el cost de la mà d'obra és conseqüència d'una racionalització dels costos”, apunta l'estudi.

Adelantado no nega que la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies hagi desplaçat una part dels propietaris de cotxes del mercat de recanvis de primera mà al de segona mà, però, en conjunt, la clientela s'ha reduït perquè la tendència general és a fer el mínim de tasques de reparacions i de manteniment al vehicle.

Així, tot i que les prop de vuitanta plantes de desballestament que hi ha a Catalunya -en molts casos de segona i tercera generació- han invertit molt els darrers anys per modernitzar-se i potenciar el comerç electrònic, en la pràctica el ventall de peces que tenen sortida s'ha reduït a les d'il·luminació, motor d'engegada i alternador. En canvi els components relacionats amb la xapa del vehicle i el motor han caigut considerablement, els primers perquè l'estètica ja no és la prioritat i els segons perquè molts descarten reparar-ho perquè és massa car.

La reducció de la demanda ha vingut acompanyada de caiguda de l'oferta. Com que la vida del vehicle s'allarga i es compren menys cotxes nous, se'n desballesten menys unitats i per tant el volum i la varietat de l'estoc cauen. No cal dir que hi ha menys material per vendre, si bé ingressen més quan entra en vigor un pla PIVE. Això afecta les vendes domèstiques però també les exportacions, que poden ser el 35%.

En tot aquest escenari la competència entre les desballestadores per aconseguir els pocs cotxes relinquits augmenta, i fa més mal la proliferació de plantes pirata que treballen fora de la llei i poden oferir preus més ajustats. “Crisi? Estàvem molt millor en l'època de bonança”, es lamenta Adelantado.

De la competència deslleial també se'n queixen els tallers mecànics. Part dels treballadors expulsats del sector -per tancaments o reduccions de plantilla- han muntat el negoci pel seu compte, i una part ho ha fet de manera il·legal i oferint preus per hora més baixos.

Lluís Camarassa explica que el consum dels serveis mecànics ha patit una gran metamorfosi. D'entrada el descens dels cotxes nous en circulació ha reduït un mercat molt important per als garatges: el de les revisions dels primers anys. Tot i que pugui semblar el contrari, els quatre primers anys de vida d'un cotxe és quan més revisions se'n fan. També és quan més es cuida.

D'altra banda, també s'han minimitzat les revisions abans de vacances -abans molt freqüents i que ara pràcticament han desaparegut- i les prèvies a la ITV -que ja no són tan exhaustives com abans de la crisi-. Si a tot això s'afegeixen els problemes d'impagaments i d'abandonament de vehicles reparats, la conseqüència és que molts tallers han hagut d'abaixar la persiana, especialment els més grans vinculats als serveis postvenda de les grans marques. “Han caigut els serveis però també la qualitat”, diu Camarassa, que explica el fenomen de la substitució dels pneumàtics gastats per altres de segona mà: “Això mai no havia passat”, diu.