Gran angular

El ciment manté l'amenaça de nous tancaments

El sector mira de reajustar una producció per a un mercat que a Catalunya va vorejar els 7 milions de tones en els anys més alts del ‘boom' i que avui no passa del milió i mig, i no descarta deixar inoperants més plantes després d'haver-ne aturat dues de les sis existents

Totes les plantes, amb números vermells per la caiguda
del consum
Ciments Molins va adquirir la planta de Cemex a Sant Feliu el novembre passat
El sector confia recuperar un volum de mercat de 3 tones per sobreviure

“La situ­ació és dramàtica”, explica el direc­tor gene­ral de Lafarge, Isi­doro Miranda. Ho és perquè el sec­tor del ciment acu­mula, com explica el catedràtic de l'escola uni­ver­sitària de la UPC i col·labo­ra­dor de Ciment Català Ale­jan­dro Josa, “sis anys de cai­gu­des dràsti­ques de més del 20%, i fins tot algun exer­cici de fins el 30%”. Cai­gu­des que han dei­xat els nivells de con­sum en mínims.

A Cata­lu­nya s'ha pas­sat d'un con­sum que en els anys del boom de l'acti­vi­tat cons­truc­tora (2006 i 2007) pas­sa­ven dels 7 mili­ons de tones a unes ven­des que el pas­sat 2013 es van que­dar en el milió i mig de tones. Un ajus­ta­ment molt brusc que a més s'ha fet en molt poc temps i que va aga­far les plan­tes cimen­te­res amb inver­si­ons milionàries aca­ba­des de fer jus­ta­ment per donar res­posta a la demanda dels anys dau­rats de la cons­trucció.

“L'any 2000 el con­junt de les fàbri­ques de ciment a Espa­nya podien assu­mir una pro­ducció de 25 mili­ons de tones i en poc temps tant la soci­e­tat com les admi­nis­tra­ci­ons ens van arri­bar a dema­nar 57 mili­ons de tones i per això el sec­tor va fer inver­si­ons a les plan­tes per un total de 2.500 mili­ons d'euros”, explica Isi­doro Miranda.

L'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària així com la poste­rior brusca cai­guda de les lici­ta­ci­ons per part de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques ha llas­tat els resul­tats de les cimen­te­res -avui totes pre­sen­ten números ver­mells- i ha obli­gat a pla­ni­fi­car ajus­ta­ments i reduc­ci­ons de plan­ti­lla a totes les plan­tes. A més la cai­guda del mer­cat i per tant de la pro­ducció ha forçat a atu­rar l'acti­vi­tat en part del sec­tor a Cata­lu­nya. Així la planta de Vall­carca, al Gar­raf, de Port­land Val­der­ri­bas, fa ben bé dos anys que està atu­rada i el grup FCC, on està inte­grada la cimen­tera, busca opci­ons per desin­ver­tir-hi. “Ven­dre és una opció que con­tem­plem, pen­sem que és una fàbrica atrac­tiva per les ins­tal·laci­ons i la seva ubi­cació i que podria interes­sar a algun grup amb plan­tes no tan ben posi­ci­o­na­des”, expli­quen fonts de Port­land Val­der­ri­bas.

El que té clar ara per ara la com­pa­nyia és que no té intenció de reac­ti­var l'acti­vi­tat a Vall­carca. “La nos­tra pre­visió és que aquest 2014 el mer­cat local segueixi caient”, apun­ten aques­tes matei­xes fonts. Port­land Val­der­riba pos­se­eix una altra fac­to­ria a Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos (Baix Penedès) que, com les altres que es man­te­nen ober­tes, tre­ba­lla molt per sota de la seva capa­ci­tat de pro­duir fins a 1,8 mili­ons de tones.

De fet l'any pas­sat la planta va gene­rar mig milió de tones per al mer­cat intern i mig milió més per al mer­cat inter­na­ci­o­nal, és a dir, el 50% del que hau­ria pogut pro­duir. De fet, segons dades de Ciment Català aquesta és la mit­jana del coe­fi­ci­ent d'uti­lit­zació del sec­tor a Cata­lu­nya, si bé alguna de les plan­tes encara n'està per sota.

Les expor­ta­ci­ons van ser una bona porta de sor­tida a la cai­guda del mer­cat intern durant els pri­mers anys de crisi, però la seva capa­ci­tat com­pen­satòria resulta limi­tada per dife­rents motius. “Ara les expor­ta­ci­ons no donen el mateix nivell de ren­di­bi­li­tat que dona­ven fa anys”, explica Josa. El preu del ciment està baix, els països expor­ta­dors són molts i els cos­tos logístics, ele­vats.

Però a més els pro­duc­tors locals tenen un des­a­van­tatge afe­git sobre els seus com­pe­ti­dors, els ele­vats cos­tos energètics que han enca­rit sig­ni­fi­ca­ti­va­ment els cos­tos de pro­ducció. “La part fixa de la fac­tura energètica s'ha més que dupli­cat en els dar­rers anys”, afe­geix Josa.

No n'hi ha prou.

Al sec­tor hi ha con­sens per afir­mar que les expor­ta­ci­ons no jus­ti­fi­quen ni de bon tros la per­manència de les plan­tes tot i que a curt ter­mini apor­ten un cert oxi­gen. En aquest sen­tit el direc­tor gene­ral de Ciments Molins, Àngel Cercós, des­taca que “a pesar que les expor­ta­ci­ons no ens donen guanys i per si soles no poden jus­ti­fi­car les fàbri­ques, ens per­met sos­te­nir certa capa­ci­tat de pro­ducció”. Ciments Molins dis­posa d'una planta a Sant Vin­cenç dels Horts (Baix Llo­bre­gat) on tre­ba­llen unes 170 per­so­nes. La com­pa­nyia ha fet rea­jus­ta­ments pac­tats els dar­rers anys per adap­tar-se a la cai­guda de la demanda, però ha estat l'única que ha aguan­tat sense pre­sen­tar un ERO.

El novem­bre pas­sat la com­pa­nyia va fer un pas enda­vant en els movi­ments de con­cen­tració al sec­tor i va adqui­rir la planta que la mexi­cana Cemex tenia a Sant Feliu, també al Baix Llo­bre­gat, i que man­te­nia atu­rada. “De moment no tenim plans per posar-la en marxa”, declara Cercós. L'interès de Ciments Molins en com­prar la planta de Cemex resi­dia sobre­tot a que­dar-se amb la seva car­tera de cli­ents, i que ha ser­vit per donar nova pro­ducció a la planta de Sant Vicenç dels Horts.

Cemex té una altra planta a Cata­lu­nya, a Alca­nar (Montsià), que ha tin­gut mesos atu­rada i que encara avui no té asse­gu­rada la seva con­tinuïtat. Així, real­ment acti­ves ara com ara només que­den tres de les sis plan­tes pre­sents a Cata­lu­nya, la de Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts, la de Port­land Val­der­ri­bas a Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos i la de Lafarge a Mont­cada i Rei­xac. I tot i que de moment els tan­ca­ments són tem­po­rals el sec­tor admet que si el mer­cat no repunta l'esce­nari deri­varà irre­me­di­a­ble­ment en més tan­ca­ments. “Amb un con­sum tan baix com l'actual quasi que amb una sola fàbrica es podria pro­duir tot el que neces­sita el mer­cat local”, explica Àngel Cercós.

Futur imme­diat incert.

I de moment els brots verds no es veuen per enlloc. El 50% del mer­cat inte­rior es con­cen­tra en l'obra pública i les lici­ta­ci­ons són ara com ara més aviat ine­xis­tents. “El nos­tre sec­tor encara no ha pas­sat el cap d'Hor­nos”, diu Miranda en referència a les parau­les del pre­si­dent espa­nyol Mari­ano Rajoy en el pas­sat debat sobre l'estat de la nació en refe­rir-se als símpto­mes de recu­pe­ració de l'eco­no­mia. “Sí estem obser­vant alguna acti­vi­tat per part de l'admi­nis­tració local en ciu­tats com per exem­ple Bar­ce­lona, però ni l'Estat ni la Gene­ra­li­tat no estan per la feina de reac­ti­var els seus pres­su­pos­tos en obra pública.” Amb tot, el direc­tor gene­ral de Lafarge creu que Cata­lu­nya “no es pot per­me­tre el luxe d'estar molt més temps així perquè la gran quan­ti­tat de turisme que rep reclama noves infra­es­truc­tu­res”.

Miranda con­fia poder recu­pe­rar un volum nor­ma­lit­zat -allu­nyat, això sí, de l'esplen­dor dels millors anys del boom- i posi­ci­o­nar el con­sum intern a Cata­lu­nya al vol­tant dels tres mili­ons de tones. Des de Ciment Català també s'aposta per un volum nor­ma­lit­zat entre 2,5 mili­ons i 4 mili­ons de tones a Cata­lu­nya. “Una de les coses que han que­dat clares és que els pics que vam obser­var el 2006 i 2007 no són desit­ja­bles”, des­taca Ale­jan­dro Josa. En aquells anys en què no hi havia espai per al pes­si­misme el con­sum de ciment a Cata­lu­nya era tan desor­bi­tat que vore­java els 1.200 qui­los per habi­tant i any, quan la mit­jana euro­pea se situa als 400 qui­los per habi­tant i any.

Des­car­tat en tot cas que es puguin repe­tir quan­ti­tats tan fora de sen­tit el sec­tor viu amb impaciència una ago­nia que no sem­bla tro­bar terra i que en el cas de Cata­lu­nya podria afe­gir fins i tot un nou ele­ment de des­a­van­tatge. Es tracta del nou impost sobre emis­si­ons que està estu­di­ant el govern català i que cau­ria com una nova llosa sobre un sec­tor que ja no sap ben bé com parar els cops. “En un moment en què les admi­nis­tra­ci­ons hau­rien de bus­car reduir l'ele­vat atur no aca­bem d'enten­dre mesu­res que només faran que afa­vo­rir el tan­ca­ment de noves plan­tes”, cri­tica el direc­tor gene­ral de Ciments Molins. La queixa s'eleva més pel fet que el sec­tor con­si­dera que la nova taxa res­pon a cri­te­ris pura­ment recap­ta­to­ris. “I tot i que el seu pes en el total dels cos­tos de pro­ducció no seria molt sig­ni­fi­ca­tiu estem en un moment tan deli­cat que cada petita cosa compta”, afe­geix.

Per això Ciment Català ja alerta de pos­si­bles des­lo­ca­lit­za­ci­ons dins els grups que bene­ficiïn plan­tes de fora de Cata­lu­nya. De fet, per exem­ple en el cas de la mexi­cana Cemex l'atu­rada de la seva planta de Sant Feliu es va pro­duir en con­tra­po­sició al reforçament de la fàbrica que té a Sara­gossa.

Cata­lu­nya repre­senta apro­xi­ma­da­ment el 15% del total del mer­cat de l'Estat espa­nyol i històrica­ment ha jugat un paper molt des­ta­cat en el sec­tor. Grups com Lafarge, amb fàbri­ques en altres parts de l'Estat, adme­ten que en aquest sen­tit la seva presència a Cata­lu­nya “es con­si­dera estratègica i per això no tenim ara com ara cap intenció de reduir la nos­tra acti­vi­tat a la planta de Mont­cada”, des­taca Isi­doro Miranda. Lafarge pos­se­eix també amb tres pedre­res i vuit plan­tes més de for­migó al Prin­ci­pat.

Des de Ciments Molins es des­carta també ara com ara qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d'optar per atu­rar la planta de Sant Vicenç, “tot i que segui­rem aquest 2014 fent els rea­jus­ta­ments que cal­gui”, diu Cercós. Pel que fa a Port­land Val­der­ri­bas -amb una de les dues plan­tes ja atu­ra­des-, l'estratègia de la matriu FCC passa més aviat per la desin­versió i Cemex ja té mig peu fora després d'haver venut la planta de Sant Feliu a Ciments Molins i de man­te­nir la planta d'Alca­nar atu­rada i sense pers­pec­ti­ves de reo­brir-la a curt ter­mini. Com quedi el tau­ler final dependrà en bona part que la recu­pe­ració del mer­cat intern no tri­gui gaire a donar senyals de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.