Gran angular

Ucraïna, Rússia i Crimea: economia i política

Mal­grat que els Estats Units i els països de la UE van trac­tar d'impe­dir el referèndum de sepa­ració de Cri­mea d'Ucraïna pel fet de ser con­trari a la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal ucraïnesa i ser un atemp­tat con­tra el prin­cipi d'inte­gri­tat ter­ri­to­rial dels estats que la Carta de les Naci­ons Uni­des con­sa­gra, Cri­mea se segrega d'Ucraïna i s'inte­gra a la Fede­ració Russa. Això es pro­du­eix després del vot del Par­la­ment de Cri­mea a Sim­fe­ro­pol després d'un referèndum en què el 95,5% dels ucraïnesos van accep­tar rein­te­grar-se a Rússia i després que Putin i el Par­la­ment rus han accep­tat Cri­mea en el seu si. Recor­dem que Rússia és l'estat suc­ces­sor de l'antiga Unió Soviètica que va tras­pas­sar Cri­mea de la dependència de Mos­cou a la de Kíev al febrer del 1954 per una curi­osa donació de Khrus­xov i el Pre­si­dium soviètic de lla­vors en favor d'Ucraïna.

La rein­te­gració de Cri­mea a Rússia és per tot això una piru­eta que evita que Cri­mea quedi en el buit com els casos de Kosovo, Soma­lilàndia i altres ter­ri­to­ris que no han estat reco­ne­guts per l'orga­nit­zació inter­na­ci­o­nal després de fer decla­ra­ci­ons uni­la­te­rals d'inde­pendència.

Putin ha jugat la carta del seu dret de veto al Con­sell de Segu­re­tat de les Naci­ons Uni­des per evi­tar una con­demna inter­na­ci­o­nal per rein­cor­po­rar Cri­mea a la Fede­ració Russa i per demos­trar-se a si mateix i a tots que és el líder capaç d'aixe­car la moral col·lec­tiva russa després del tri­omf espor­tiu rus als recents Jocs Olímpics d'hivern a Sotxi o del tri­omf de les seves idees d'evi­tar la cai­guda del règim d'Al-Assad a Síria en con­tra del que opi­na­ven els nord-ame­ri­cans i els euro­peus.

Con­fiem que l'ope­ració quedi aquí i que la UE i els Estats Units, que no han reac­ci­o­nat més que amb unes timo­ra­tes san­ci­ons a cer­tes per­so­na­li­tats -que recor­den com Cham­ber­lain es va doble­gar davant Hit­ler a Munic-, no hagin de con­tem­plar com un Putin enva­len­tit faci més recla­ma­ci­ons ter­ri­to­ri­als per la via de la força con­tra la inte­gri­tat de la resta d'Ucraïna apro­fi­tant la con­fusió de pobla­ci­ons rus­ses i no rus­ses que exis­teix a la zona fron­te­rera.

Pri­me­res ten­si­ons.

Ja fa deu anys Ucraïna va ser a les pri­me­res pàgines dels dia­ris com a con­seqüència de la que lla­vors es va veure com una impor­tant tensió entre els que volien l'acos­ta­ment a Rússia o els que volien l'acos­ta­ment a Occi­dent.

Deu anys després estem igual però amb una sèrie d'ele­ments nous que han fet que d'ençà que l'expre­si­dent ucraïnès Víktor Ianukóvitx renunciés a sig­nar l'acord -que s'havia anat pre­pa­rant des del 2009- amb la UE, el dia 21 de novem­bre del 2013, Ucraïna hagi estat gai­rebé tots els dies a les pri­me­res pàgines dels dia­ris de tot el món amb impor­tants desor­dres públics a la seva capi­tal, Kíev.

Ucraïna és un estat impor­tant que abans de la pèrdua de Cri­mea tenia 603.000 quilòmetres qua­drats i 52 mili­ons d'habi­tants, amb impor­tants recur­sos natu­rals i amb els cor­re­dors de pas d'una part impor­tant de la pro­ducció russa de petroli i de gas. Els seus habi­tants dis­po­sen d'una renda per càpita de 4.200 dòlars o el doble en ter­mes de poder de com­pra com­pa­rat amb Occi­dent.

Per altra banda, Ucraïna ha estat fes­te­jada per Occi­dent per inte­grar-se a l'OTAN i qui sap si -un dia- per entrar a la Unió Euro­pea, men­tre que Putin ha vol­gut des del seu retorn a la pre­sidència de Rússia al 2012 que Ucraïna entri a l'esquema de coo­pe­ració Euroàsia que es va crear al novem­bre del 2011 i en el qual ja hi ha Bie­lorússia i Kazakhs­tan, a més de la mateixa Rússia, cons­ti­tuint-se, així, en l'embrió del retorn a l'antiga Unió Soviètica tan enyo­rada per l'actual man­da­tari rus.

Una Ucraïna dèbil.

Ucraïna està pas­sant ara seri­o­sos pro­ble­mes econòmics que han fet que el govern que va depo­sar el del pre­si­dent Ianukóvitx, i que no ha estat reco­ne­gut per Rússia, hagi fet mani­o­bres per acon­se­guir suport finan­cer per part del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal i de la Unió Euro­pea.

Veu­rem de quina manera l'eco­no­mia d'Ucraïna podrà renor­ma­lit­zar-se després de per­dre Cri­mea i de per­dre les aju­des que li havia promès Putin. El seu gran pro­blema és la cor­rupció. Pen­sem que el país ocupa el lloc 144 de la llista de 177 països coberts per l'índex de Trans­pa­rency Inter­na­ti­o­nal.

L'altre gran pro­blema ha estat la seva dependència energètica de Rússia, que li ha cobrat el gas al preu que ha vol­gut. La República de Cri­mea és, per la seva part, un ter­ri­tori de 26.000 quilòmetres qua­drats i 2 mili­ons d'habi­tants que s'haurà d'asse­gu­rar el sub­mi­nis­tra­ment d'aigua que fins ara rebia d'Ucraïna i que està molt ben situ­ada turísti­ca­ment entre els mars Negre i d'Azov, amb indústria agro­a­li­mentària, química, metal·lúrgica, pro­ducció de sal, 148 bal­ne­a­ris a la seva costa i llocs d'oci tan impor­tants per a les elits rus­ses com Ialta i pro­duc­ci­ons molt interes­sants de vi, frui­tes, pesca, mine­ria, olis essen­ci­als i bones pers­pec­ti­ves, ara ana­lit­za­des per l'energètica ita­li­ana ENI i la fran­cesa EDF, de tro­bar petroli i gas a la seva pla­ta­forma del mar Negre.

Cri­mea haurà de dur a terme trans­for­ma­ci­ons per crear una eco­no­mia pròpia, pas­sant, per exem­ple, de la uni­tat monetària ucraïnesa al ruble rus en una ope­ració que reque­rirà períodes de tran­sició per evi­tar des­ga­vells mone­ta­ris com el que va afec­tar la RDA quan es va inte­grar a la RFA a un tipus de canvi irre­a­lista d'un marc de l'est per un marc de l'oest.

De la mateixa manera que el can­ce­ller Hel­mut Kohl va apro­fi­tar un moment de des­con­cert polític després de la cai­guda del Mur de Berlín per acon­se­guir recu­pe­rar l'Ale­ma­nya de l'Est per la República Fede­ral Ale­ma­nya, el pre­si­dent Putin ha apro­fi­tat, ara, el des­con­cert polític entre pro­rus­sos i pro­oc­ci­den­tals a Kíev per acon­se­guir anne­xi­o­nar-se Cri­mea.

Haurà estat una ope­ració més política que econòmica i una ope­ració que can­via els equi­li­bris entre Rússia i Occi­dent en uns ter­mes que ani­rem veient els pro­pers mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.