La mirada creativa

Saber mirar, aquesta és la qüestió. Diuen que les per­so­nes cre­a­ti­ves ho són perquè veuen el que veu tot­hom però que d'allò que veuen en tre­uen con­clu­si­ons dife­rents, cre­a­do­res. Algú veu un ras­pall de dents i després un torn que gira i és capaç de crear el ras­pall de dents elèctric. D'exem­ples com aquest hi ha els que l'amic lec­tor vul­gui.

Apren­dre a cul­ti­var la mirada no és fàcil, però tam­poc massa difícil. Cal mirar els núvols en una tarda de pri­ma­vera i ima­gi­nar for­mes inno­va­do­res. Pot­ser hi tro­ba­rem alguna cosa interes­sant. O taques d'humi­tat en una paret. Quan vaig a casa d'una amiga meva a Eivissa m'encanta recrear-me en les for­mes fan­ta­si­o­ses dels nusos de les bigues de fusta de pi. Un full de paper arru­gat i des­ple­gat pot sug­ge­rir mol­tes coses, igual que jugar amb les línies de la mà, tot arru­gant-les poc a poc.

Dei­xar la ment en blanc i fer gar­gots caòtics en un full de paper pot ser una bona estratègia per fer entrar la nos­tra ment cre­a­tiva en una zona cre­pus­cu­lar (els neu­ro­ci­entífics en diuen desin­hi­bició cog­ni­tiva) i fer aparèixer idees insos­pi­ta­des. Fer esquit­xos amb pin­tura i bus­car-hi tot seguit for­mes cre­a­ti­ves és també una bona idea.

Aquests petits trucs no només ser­vei­xen per tro­bar idees en el món de l'art o del dis­seny. Poden ins­pi­rar-nos en qual­se­vol altra tasca en què neces­si­tem pen­sar més enllà de les pau­tes nor­mals. Només hem de saber tro­bar ana­lo­gies entre el nos­tre pro­blema i els resul­tats obtin­guts amb alguna d'aques­tes peti­tes eines que aca­bem de deta­llar. Hi ha, però, un pro­blema: les dones i els homes de negoci sovint no gosen per­dre el seu temps amb exer­ci­cis d'aquest tipus. I per què no? Esteu bus­cant for­mes nove­do­ses d'orga­nit­zar la vos­tra empresa? Neces­si­teu un canvi radi­cal en l'emba­latge del vos­tre pro­ducte estre­lla? Cal tro­bar una manera més engi­nyosa d'aten­dre els vos­tres cli­ents a la botiga? Prac­ti­queu amb calma i espe­rit lúdic amb les tècni­ques esmen­ta­des i, amb una mica de pràctica i un bon guiatge, acon­se­gui­reu bons resul­tats. Recor­deu que per tro­bar idees a vega­des no cal obses­si­o­nar-se sinó explo­rar i diver­tir-se. Aquests exer­ci­cis pro­po­sats poden fer-se en equip. De fet és molt millor fer-los amb gent que no un tot sol. Cal pri­mer expo­sar el repte cre­a­tiu o el pro­blema que cal resol­dre. A con­ti­nu­ació, durant un mínim de mitja hora, l'equip comença a jugar desen­fa­da­da­ment amb una de les tècni­ques. Taques de pin­tura o frot­tage, per exem­ple. Cadascú va ano­tant en una pis­sarra les idees que li pas­sen pel cap, encara que siguin boges o estra­nyes. Al final del procés es tracta d'esta­blir ana­lo­gies entre el pro­blema i els comen­ta­ris de la pis­sarra. És una pràctica que per­met pen­sar dife­rent, diver­tir-se i actuar fora dels esque­mes habi­tu­als. Les neu­rociències ens diuen que a vega­des tro­bem coses quan no les bus­quem. O que tro­bem idees d'un àmbit deter­mi­nat quan les bus­quem en un altre. Per això acos­tu­mar-se a fer exer­ci­cis d'aquest tipus pot ser molt potent per a un equip cre­a­tiu, un equip de pro­jecte o un comitè de direcció. Això sí: cal treure's la por al ridícul del damunt i atre­vir-se a jugar, a com­bi­nar, a bus­car sen­tit en allò que sem­bla no tenir-ne.