Saber mirar, aquesta és la qüestió. Diuen que les persones creatives ho són perquè veuen el que veu tothom però que d'allò que veuen en treuen conclusions diferents, creadores. Algú veu un raspall de dents i després un torn que gira i és capaç de crear el raspall de dents elèctric. D'exemples com aquest hi ha els que l'amic lector vulgui.

Aprendre a cultivar la mirada no és fàcil, però tampoc massa difícil. Cal mirar els núvols en una tarda de primavera i imaginar formes innovadores. Potser hi trobarem alguna cosa interessant. O taques d'humitat en una paret. Quan vaig a casa d'una amiga meva a Eivissa m'encanta recrear-me en les formes fantasioses dels nusos de les bigues de fusta de pi. Un full de paper arrugat i desplegat pot suggerir moltes coses, igual que jugar amb les línies de la mà, tot arrugant-les poc a poc.

Deixar la ment en blanc i fer gargots caòtics en un full de paper pot ser una bona estratègia per fer entrar la nostra ment creativa en una zona crepuscular (els neurocientífics en diuen desinhibició cognitiva) i fer aparèixer idees insospitades. Fer esquitxos amb pintura i buscar-hi tot seguit formes creatives és també una bona idea.

Aquests petits trucs no només serveixen per trobar idees en el món de l'art o del disseny. Poden inspirar-nos en qualsevol altra tasca en què necessitem pensar més enllà de les pautes normals. Només hem de saber trobar analogies entre el nostre problema i els resultats obtinguts amb alguna d'aquestes petites eines que acabem de detallar. Hi ha, però, un problema: les dones i els homes de negoci sovint no gosen perdre el seu temps amb exercicis d'aquest tipus. I per què no? Esteu buscant formes novedoses d'organitzar la vostra empresa? Necessiteu un canvi radical en l'embalatge del vostre producte estrella? Cal trobar una manera més enginyosa d'atendre els vostres clients a la botiga? Practiqueu amb calma i esperit lúdic amb les tècniques esmentades i, amb una mica de pràctica i un bon guiatge, aconseguireu bons resultats. Recordeu que per trobar idees a vegades no cal obsessionar-se sinó explorar i divertir-se. Aquests exercicis proposats poden fer-se en equip. De fet és molt millor fer-los amb gent que no un tot sol. Cal primer exposar el repte creatiu o el problema que cal resoldre. A continuació, durant un mínim de mitja hora, l'equip comença a jugar desenfadadament amb una de les tècniques. Taques de pintura o frottage, per exemple. Cadascú va anotant en una pissarra les idees que li passen pel cap, encara que siguin boges o estranyes. Al final del procés es tracta d'establir analogies entre el problema i els comentaris de la pissarra. És una pràctica que permet pensar diferent, divertir-se i actuar fora dels esquemes habituals. Les neurociències ens diuen que a vegades trobem coses quan no les busquem. O que trobem idees d'un àmbit determinat quan les busquem en un altre. Per això acostumar-se a fer exercicis d'aquest tipus pot ser molt potent per a un equip creatiu, un equip de projecte o un comitè de direcció. Això sí: cal treure's la por al ridícul del damunt i atrevir-se a jugar, a combinar, a buscar sentit en allò que sembla no tenir-ne.