Exportació i finançament

Des d'aquesta tri­buna hem insis­tit en dos ele­ments fona­men­tals per con­so­li­dar la recu­pe­ració econòmica. Per una banda, les empre­ses han d'ampliar la seva presència a l'exte­rior, sobre­tot als mer­cats de més crei­xe­ment com són els emer­gents. Per altra banda, aquest procés d'inter­na­ci­o­na­lit­zació demana per força recur­sos finan­cers. El binomi expor­tació i finançament és avui dia el prin­ci­pal repte de mol­tes empre­ses i l'assig­na­tura pen­dent de la nos­tra eco­no­mia.

La set­mana pas­sada dues dinàmiques empre­ses del Bages mani­fes­ta­ven la seva pre­o­cu­pant situ­ació. No són empre­ses en situ­ació finan­cera deli­cada o pre­con­cur­sal, sinó amb plans molt con­crets d'expansió exte­rior i fins i tot amb coman­des fer­mes sobre la taula de cli­ents estran­gers. En un cas, l'èxit d'un pro­ducte inno­va­dor ha des­bor­dat les pre­vi­si­ons i farà doblar la fac­tu­ració a l'exte­rior. L'altra empresa es plan­teja una entrada al mer­cat bra­si­ler amb fàbrica pròpia, gràcies a un impor­tant flux de coman­des de cli­ents ins­tal·lats a aquell país. Després d'una llarga “tra­vessa del desert” per la banca tra­di­ci­o­nal, amb­dues empre­ses cer­quen ara finançament alter­na­tiu.

Arri­bats als set anys de sequera cre­ditícia es fa difícil pen­sar que la banca encara pot apor­tar solu­ci­ons efec­ti­ves, ràpides i sufi­ci­ents a les neces­si­tats del negoci inter­na­ci­o­nal. El crèdit públic, per la seva banda, difícil­ment podrà resol­dre el pro­blema. Els pres­su­pos­tos per a inter­na­ci­o­na­lit­zació estan en mínims històrics a totes les admi­nis­tra­ci­ons i els con­ti­nus escàndols de mal­ver­sació i cor­rupció afa­vo­rei­xen una gestió fei­xuga, plena de pape­rassa, con­trols i retards. La solució al pro­blema de finançar l'expor­tació només pot venir per dues vies: la des­in­ter­me­di­ació finan­cera i la mobi­li­tat del capi­tal a Europa. Pel que fa al pri­mer punt, els “bons d'inter­na­ci­o­na­lit­zació” introduïts a la Llei 14/2013 poden ser una bona via perquè les empre­ses es finan­cin amb petits inver­sors. Els bancs també podrien titu­lit­zar les seves car­te­res de préstecs a l'expor­tació i tor­nar a pres­tar d'altres empre­ses. Aquesta solució exi­geix, però, gene­ro­sos avan­tat­ges fis­cals per als inver­sors par­ti­cu­lars, que fins ara el minis­tre Mon­toro no sem­bla dis­po­sat a ator­gar.

D'altra banda, és ben cone­gut que les empre­ses ale­ma­nyes es finan­cen amb tipus d'interès a la mei­tat de les seves homòlogues espa­nyo­les. A les dife­rents enques­tes del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) sobre accés al crèdit, el per­cen­tatge de pimes ale­ma­nyes amb sol·lici­tuds de préstec rebut­ja­des era ínfim com­pa­rat amb l'espa­nyol. Alguns fons ale­manys ja han visi­tat Cata­lu­nya per conèixer empre­ses i pen­sar a pres­tar-los els diners que no reben de la banca local. Els governs espa­nyol i ale­many havien tre­ba­llat una línia de finançament his­pa­no­a­le­ma­nya, però fins ara no tenim constància de la seva posada en pràctica, com tam­poc s'han desen­vo­lu­pat els “bons d'inter­na­ci­o­na­lit­zació”. A l'inici d'una nova legis­la­tura, l'asso­li­ment d'un mer­cat únic cre­di­tici hau­ria de ser una de les pri­o­ri­tats euro­pees.