opinio

Barcelona, ciutat marítima

Barcelona ha triat un model portuari enfocat al lleure i als contenidors, mentre que Tarragona ha adoptat un model industrial més proper al de Marsella. A tots dos, però, els continua faltant una gran empresa tractora i activitat auxiliar capaç de crear força ocupació. És cert que la política fiscal estatal no ha estat mai gaire favorable a la nàutica, però també han faltat estratègia i ambició

Les vacances estiuenques que tot just han acabat em van permetre fer un agradable recorregut des del mar per algunes ciutats de la Mediterrània Occidental. Concretament, vaig tenir l’ocasió de conèixer Marsella i Gènova, ciutats amb ports importants, que sovint han estat assenyalades com a competidores directes de Barcelona.

Una ràpida ullada al skyline dels dos ports permet, però, observar una important diferència respecte a Barcelona. Mentre a Gènova s’alcen imponents les torres del grup MSC, a Marsella destaca el gratacels de CMA-CGM, totes dues entre les primeres navilieres del món. Barcelona, en canvi, continua destacant a la banda portuària pel turístic monument a Colom i per l’històric edifici d’oficines homònim, construït el 1970 per allotjar seus de negocis relacionats amb el mar.

La relació de Barcelona amb el mar ha estat sempre complexa i sovint convulsa. Ja queden lluny els dies de l’eufòria preolímpica, en què Pasqual Maragall va impulsar l’obertura de la ciutat al mar. En aquell moment, ja es va articular una relació basada sobretot en el lleure, que encara avui persisteix. Al llarg dels anys, però, més enllà del lleure, el Port de Barcelona s’ha consolidat també en el trànsit de contenidors i com a destí de creuers. Les diferències, però, amb Marsella i Gènova són encara evidents.

El port de Marsella.

El port de Marsella és avui dia una combinació dels ports de Barcelona i Tarragona, ja que compagina el trànsit de contenidors i creuers amb una important activitat industrial. La refineria propera de Total, una de les més grans d’Europa, n’és el motor principal, d’on surt un oleoducte cap al nord de França i Alemanya. Alhora, Marsella és seu de la naviliera de contenidors CMA-CGM, la tercera del món, amb una flota de 471 vaixells i 420 destins al arreu del planeta. Així, Marsella acull també un important centre de reparació de motors i altres activitats complementàries a la navegació marítima.

El port de Gènova.

A Gènova, les torres d’MSC sobresurten només atracar al port. La naviliera és de propietat familiar italiana i té la seu social a Suïssa, però Gènova n’acull la seu operativa. Aquesta separació entre seu social i operativa comença precisament a sovintejar també a Catalunya. MSC és la segona operadora de contenidors del món, la primera companyia de creuers a Europa i una de les primeres del món, un cop descomptem els gegants americans que naveguen al Carib. Nascuda de les cendres del malaguanyat Achille Lauro, vaixell segrestat en els anys vuitanta i naufragat en els primers noranta, MSC Creuers és avui un autèntic motor del vibrant sector italià de la construcció naval i moltes altres activitats afins, des d’alimentació fins al turisme. La costa italiana al voltant de Gènova continua farcida de drassanes navals, des de Savona fins al Livorno, i també més al sud a Nàpols i a l’Adriàtic a Ancona. A Catalunya i a la Mediterrània espanyola en general, el sector es troba, en canvi, en vies d’extinció.

Barcelona ha triat un model portuari enfocat al lleure i als contenidors, mentre que Tarragona ha adoptat un model industrial, més proper al de Marsella. A tots dos, però, els continua faltant una gran empresa tractora i activitat auxiliar capaç de crear força ocupació. És cert que la política fiscal estatal no ha estat mai gaire favorable a la nàutica, però també ha faltat estratègia i ambició.

Les successives vendes de Trasmediterrania, per exemple, no han atret mai el capital català, que, en canvi, es va llançar de cap a l’aventura de Spanair. Alhora, els dos grans ports catalans sovint han cercat més la competència que l’especialització i la coordinació. Així, Barcelona s’ha obert també al trànsit d’hidrocarburs de bracet de Lukoil, com Tarragona ha fet el mateix amb els creuers mercès a Costa.

Fa un parell de mesos, la Generalitat publicava l’Estratègia Marítima de Catalunya, que caldria coordinar amb els dos ports catalans i el proper govern de Barcelona. De nosaltres depèn que el mar esdevingui no només un atractiu turístic, sinó també un motor del nostre creixement i ocupació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.