Seguir nedant quan n'hi ha d'altres que fa estona que glopegen aigua multiplica les opcions d'arribar sa i estalvi a la platja. La potent musculatura que té la indústria química li ha permès nedar a contracorrent durant la crisi econòmica i mantenir uns resultats prou acceptables que, no obstant, no han evitat una pèrdua de més de 2 milions de tones de producció en 10 anys (19,4 milions de tones el 2003 i 17,2 milions de tones l'any passat). No hi ha repòs que valgui: “El 2013 vam complir els objectius marcats, però ens podem permetre zero relaxació.” Són declaracions de Teresa Pallarès, directora general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (Aeqt), i van ser fetes durant la presentació de l'informe públic 2013, un informe que és el mesurador més fiable de l'estat de salut de la química a Tarragona i, per extensió, a Catalunya (la química tarragonina suposa la meitat del sector químic del país i fins a una quarta part de tot el negoci que es mou a l'Estat espanyol).

“La química no és aliena a la crisi, però no s'ha arronsat”, destacava el director de comunicació de l'Aeqt, Marc Fargas, i alhora posava de manifest que la fórmula ha estat buscar mercats que no estiguessin ensorrats: les exportacions han absorbit tot allò que no trobava comprador ni pagador en el mercat de la península. Tant és així que les exportacions (amb un 55% del total produït) estan 10 punts per sobre del que es ven al mercat espanyol (45% de la producció).

Per mantenir bons nivells de venda en el mercat exterior “cal millorar la competitivitat”, declarava Jesús Loma-Ossorio, president de l'Aeqt i director general de Bayer Material Science. Es mantindrà aquesta tendència a l'alça de les exportacions?

Sobre aquest punt, Loma-Ossorio no va voler fer gaires pronòstics però sí va insinuar que la balança podria tendir a equilibrar-se perquè es tenen esperances posades en la indústria de l'automòbil. “És un sector demandant de plàstics i polímers”, va exposar, i la química vol aprofitar-se d'un increment quantitatiu i qualitatiu de la demanda que surti de les plantes de fabricació de vehicles.

La teoria amb què treballa la indústria química és que les marques han modificat les línies de producció a l'Estat espanyol i ja no hi fabriquen els vehicles més bàsics sinó que, la possibilitat de fabricar a baix cost a d'altres països de l'est d'Europa o d'Àsia, fa que aquí hi arribin els projectes de gamma mitjana. Això implica que “els interiors estan més treballats i s'equipen amb peces de més valor afegit”. Moltes d'aquestes peces consten de sofisticats plàstics d'alta fiabilitat sortits de les plantes químiques. És per això que el president de l'Aeqt, més que aventurar un increment de la producció per a aquest 2014, valora la importància d'una expectativa que fa preveure “vendes de més valor afegit”.

Amb 6.000 llocs de treball directes i fins a 30.000 d'induïts, la química és un pal de paller de l'economia al sud del país. “La química a Tarragona té futur, però el futur no s'ha d'esperar, s'ha de crear”, apunta Loma-Ossorio. Una de les eines per a crear-lo és el clúster ChemMed, acabat de constituir i que busca ser una arma poderosa per combatre les amenaces que suposen els països emergents i, també, els Estats Units. I és que el cost de l'electricitat que han de pagar les empreses és, segons que denuncia el sector, un dels penalitzadors més grans perquè les grans multinacionals aboquin diners en forma de noves inversions en un territori que, a més, és coix en infraestructures. “El futur depèn d'atendre reclamacions que no responen a capricis”, és el dard que llança l'Aeqt cap a l'administració i cap als polítics que, presumptament, tenen capacitat de maniobra per aconseguir rebaixar els costos de producció.