“Volem facilitar el control perquè no hi hagi sorpreses amb hisenda”

Bàsica­ment, el gremi neix per una neces­si­tat de legis­lar en matèria de cer­vesa arte­sana, perquè el nos­tre és un pro­ducte dife­rent de la cer­vesa indus­trial. En qüestió de quan­ti­tats, de procés de fabri­cació i de manera de tre­ba­llar no té res a veure. A d'altres països hi ha nor­ma­ti­ves pròpies i per això aquí també bus­quem un reco­nei­xe­ment del pro­ducte, com una IGP o una DO.

És que en matèria d'impos­tos espe­ci­als nosal­tres estem sub­jec­tes a les matei­xes regu­la­ci­ons que una fàbrica gran. No vol dir que no vul­guem pagar, però a d'altres països tenen una dis­pensa i una tra­mi­tació més sim­pli­fi­cada. Fer cer­vesa sense pagar l'impost és un delicte i en cer­vesa, de base, es paguen 7,48 euros per hec­to­li­tre, no és gaire. Però el pro­blema el tenim en el con­trol tan estricte que hem de tenir sobre la matèria pri­mera com­prada, la cer­vesa produïda, la venuda, la que està fer­men­tant i la que tenim en estoc. En mol­tes fàbri­ques som una per­sona o dues de plan­ti­lla i el que volem és faci­li­tar el con­trol perquè després no hi hagi sor­pre­ses amb hisenda.

En clau de l'Estat espa­nyol, tot va començar aquí. A Cata­lu­nya és on més microfàbri­ques vam sor­tir de cop i, a par­tir de nosal­tres, van arren­car pro­jec­tes a Madrid, Valla­do­lid i al nord de la península.

Cul­tu­ral­ment estem molt endar­rere pel que fa a cer­vesa arte­sana. Òbvi­a­ment, con­tra les grans cer­ve­se­res no podem com­pe­tir perquè elles fabri­quen milers de litres i per preu són molt com­pe­ti­ti­ves. En canvi, els nos­tres cos­tos de pro­ducció són ele­vats. La nos­tra aposta passa per com­pe­tir amb exclu­si­vi­tat. Cul­tu­ral­ment ens han venut la cer­vesa com un únic pro­ducte, de dues o tres vari­e­tats com a màxim, però el ven­tall és immens. Hi ha cen­te­nars d'estils de cer­vesa; d'alta fer­men­tació, amar­gants, aromàtiques, amb més llúpol, amb tocs de regalèssia, de malta i un llarg etcètera. Aquí és on podem entrar els cer­ve­sers arte­sans.

Hi ha cer­ve­ses indus­tri­als molt bones i n'hi ha d'arte­sa­nes que no ho són gaire. La indústria cer­ve­sera espa­nyola es limita a dos o tres tipus de cer­vesa i, en canvi, l'artesà en fa 5, 6 o 7 de dife­rents, fa cer­ve­ses més per­so­ni­fi­ca­des. Per exem­ple, a Moska ara en fem una d'estiu que és una cer­vesa molt par­ti­cu­lar i això en el ter­reny indus­trial no ho tro­bes. Nosal­tres podem donar un pro­ducte més exclu­siu, un pro­ducte per a res­tau­rant o per a botiga espe­ci­a­lit­zada.

Pel que fa a preus no podem com­pe­tir. Damm en un sol dia fabrica més cer­vesa que tots nosal­tres junts en un any. Mica en mica anem des­plaçant una quota de mer­cat però cal veure si es con­so­lida. Si anem fent les coses ben fetes és pos­si­ble que en 5 o 6 anys sí que tin­guem un pes­sic del sec­tor. Als Estats Units hi ha més de 4.000 arte­sans i no arri­ben al 10% de la pro­ducció. Aquí és un sec­tor que dóna feina i genera ocu­pació però no arri­bem a l'1% de tota la cer­vesa que es fabrica a l'Estat espa­nyol. I hem cres­cut molt, perquè fa 6 anys no arribàvem al 0,1%.