Què s'ensenya als graus d'economia?
Més de 31.000 joves estan encara pendents de conèixer les qualificacions obtingudes a les proves d'accés a la universitat que es van fer l'11, 12 i 13 de juny. Aquestes notes s'utilitzen per prioritzar l'accés a aquells estudis més demanats pels estudiants. L'any 2013 l'estudi més sol·licitat a Catalunya va ser medicina a la Universitat de Barcelona, amb 1.763 estudiants que la van sol·licitar com a primera opció. Com que l'oferta disponible era només de 259 places, la nota de tall va ser de 12,408 sobre 14. Els següents a la llista d'estudis més demanats van ser psicologia i administració i direcció d'empreses, també a la Universitat de Barcelona. Ara bé, com que el desequilibri entre sol·licituds i places no era tan acusat, les notes de tall van ser clarament inferiors (7,940 i 7,400, respectivament).
Els estudis d'economia i empresa tenen una elevada tradició a Catalunya i tant les escoles de negocis com centres de recerca universitaris ubicats al nostre país se situen en les primeres posicions dels rànquings tant internacionals com del conjunt de l'Estat espanyol (vegeu, per exemple, ideas.repec.org/top/top.spain.html o rankinguniversidades.es). Tot i això, si bé la demanda d'estudis d'empresa o empresa internacional es consolida i augmenta any rere any, la demanda d'estudis d'economia no ha experimentat grans variacions en els últims anys. En aquest context i amb una certa dosi d'autocrítica, em vull fer ressò de dues iniciatives clarament interrelacionades: d'una banda, la carta oberta signada per 42 associacions d'estudiants universitaris d'economia de 19 països diferents i que reclama un major pluralisme en la manera com s'ensenya economia (isipe.net/open-letter), i, d'altra banda, el projecte CORE Economics (“Teaching economics as if the last three decades had happened”, ‘Ensenyar economia com si les tres darreres dècades haguessin passat'), en què participen diferents acadèmics i institucions universitàries de prestigi internacional. En tots dos casos, els arguments són similars: hi ha una elevada desconnexió entre les demandes socials en l'àmbit de l'economia i la formació que reben els nostres futurs economistes. Els programes de les assignatures dels primers cursos dels graus en economia de les facultats de tot el món no han variat substancialment en els últims 30 anys, tot i les successives reformes dels plans d'estudis, i sovint es posa més èmfasi perquè els estudiants coneguin els instruments que no pas perquè siguin capaços d'utilitzar-los en situacions reals. Aquesta situació contrasta amb la de les escoles de negocis, on tant la manera en què es transmet el coneixement com la manera de portar-lo a la pràctica han evolucionat en paral·lel.
Potser part del problema és la manca de visibilitat social de la professió d'economista. Mentre que tothom té clar en què consisteix la professió d'un metge, d'un professor o d'un conductor d'autobús, no passa el mateix amb els economistes. Si feu un estudi (no científic) consistent a preguntar a alumnes d'educació infantil i primària a què es volen dedicar quan siguin grans, cap d'ells manifestarà un interès especial per ser economista. Cal, doncs, acostar la professió a la societat i especialment als estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius. No només per fomentar “vocacions”, sinó també per millorar la cultura econòmica i financera dels ciutadans. Per exemple, durant els dos últims cursos, els departaments d'Ensenyament i d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Financers (IEF) i altres entitats col·laboradores, han establert una xarxa de voluntaris. Aquesta xarxa està formada per 386 professionals que han impartit 2.500 tallers sobre diferents aspectes relacionats amb les finances bàsiques a 12.800 alumnes de 4t d'ESO de 210 centres escolars de Catalunya (és a dir, al voltant del 20% de l'alumnat d'aquest nivell). La valoració de totes les parts implicades, tant dels voluntaris com dels centres educatius i dels alumnes, ha estat molt positiva.
Crec, per tant, que si bé és cert que el primer pas per resoldre un problema és ser conscient de la seva existència, aquest pas ja s'ha fet i, per tant, és només qüestió de temps que la docència en economia s'ajusti millor a les demandes de la societat.
Els temes clau
Algunes de les qüestions que qualsevol estudiant d'economia hauria de ser capaç de respondre segons els experts de CORE (core-econ.org/vision):
-Per què hi ha nacions i individus que són més rics i d'altres que són més pobres?
-Limita el medi ambient el desenvolupament econòmic?
-Per què el mercat de treball o el mercat de crèdit són diferents al mercat de les camises?
-Per què la inflació és un problema?
-Com afecten els organismes reguladors de la competència al comportament de les empreses?