Febleses de l'economia catalana
Fa unes setmanes, en aquesta mateixa tribuna destacava alguns punts forts de l'economia catalana, com la situació geogràfica, la qualitat de vida, la diversificació amb un pes important de l'indústria i els serveis, i la internacionalització, entre d'altres.
Aquesta anàlisi seria incompleta si no hi afegim la part negativa, ja que també hi ha febleses importants. En primer lloc, manca un Estat que hi jugui a favor. El dèficit fiscal i d'infraestructures fa difícil que Catalunya es pugui desenvolupar com mereixeria per la riquesa que genera. Que l'Estat tingui les prioritats de despesa i d'inversió en d'altres regions genera molts problemes a Catalunya, igualment com al País Valencià i les Illes. Com a exemples d'aquests dèficits podem recordar els retards de projectes com el corredor mediterrani o les connexions ferroviàries amb els ports de Barcelona i Tarragona. Per altra banda, el dèficit fiscal provoca un nivell de deute important i la impossibilitat d'accedir directament als mercats financers. Un segon aspecte rellevant és el boicot comercial que des de sempre ha afectat moltes empreses catalanes, i no solament les del vi i cava, per part de consumidors i empreses de la resta de l'Estat. Això s'ha fet més evident des de les negociacions de l'Estatut i actualment amb el debat sobiranista actual.
En tercer lloc, el sector públic català i espanyol generen un ambient poc amigable per als negocis. Hi ha problemes importants d'eficiència i transparència. L'excés de burocràcia ho complica tot molt. Informes internacionals posen de manifest que Espanya está molt avall en el rànquing de facilitats per crear empreses, per tramitar llicències de construcció i similars. Per exemple, en les facilitats per a l'obertura de negocis de 2013 a 2014, s'ha passat del lloc 136 al lloc 142 d'un total de 189 països, segons el rànquing Doing Business del Banc Mundial.
En quart lloc cal fer referència a l'oferta de finançament per a les persones i empreses. L'oferta actual està poc diversificada, per l'excessiva concentració en unes poques entitats de crèdit i, a més, és insuficient. Aquest és un altre coll d'ampolla.
En cinquè lloc hi ha mancances en educació i recerca. En educació hi ha un desajustament significatiu entre la demanda i l'oferta de formació professional i universitària. En recerca, la inversió de l'1,6% del PIB està per sota de la mitjana europea. Tot i així, Catalunya, que té el 0,1% de la població mundial, produeix l'1% dels articles científics del món. Però l'impacte de la investigació en l'economia productiva és reduït, com ho demostren les dades de registre de patents.
En resum, tot i que l'economia catalana és competitiva i genera una renda per càpita superior a la mitjana de la Unió Europea, té febleses importants que no podem passar per alt i que requereixen mesures per millorar-ho.
