Gran angular

Febleses de l'economia catalana

Fa unes set­ma­nes, en aquesta mateixa tri­buna des­ta­cava alguns punts forts de l'eco­no­mia cata­lana, com la situ­ació geogràfica, la qua­li­tat de vida, la diver­si­fi­cació amb un pes impor­tant de l'indústria i els ser­veis, i la inter­na­ci­o­na­lit­zació, entre d'altres.

Aquesta anàlisi seria incom­pleta si no hi afe­gim la part nega­tiva, ja que també hi ha feble­ses impor­tants. En pri­mer lloc, manca un Estat que hi jugui a favor. El dèficit fis­cal i d'infra­es­truc­tu­res fa difícil que Cata­lu­nya es pugui desen­vo­lu­par com merei­xe­ria per la riquesa que genera. Que l'Estat tin­gui les pri­o­ri­tats de des­pesa i d'inversió en d'altres regi­ons genera molts pro­ble­mes a Cata­lu­nya, igual­ment com al País Valencià i les Illes. Com a exem­ples d'aquests dèficits podem recor­dar els retards de pro­jec­tes com el cor­re­dor medi­ter­rani o les con­ne­xi­ons fer­roviàries amb els ports de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona. Per altra banda, el dèficit fis­cal pro­voca un nivell de deute impor­tant i la impos­si­bi­li­tat d'acce­dir direc­ta­ment als mer­cats finan­cers. Un segon aspecte relle­vant és el boi­cot comer­cial que des de sem­pre ha afec­tat mol­tes empre­ses cata­la­nes, i no sola­ment les del vi i cava, per part de con­su­mi­dors i empre­ses de la resta de l'Estat. Això s'ha fet més evi­dent des de les nego­ci­a­ci­ons de l'Esta­tut i actu­al­ment amb el debat sobi­ra­nista actual.

En ter­cer lloc, el sec­tor públic català i espa­nyol gene­ren un ambi­ent poc ami­ga­ble per als nego­cis. Hi ha pro­ble­mes impor­tants d'eficiència i trans­parència. L'excés de burocràcia ho com­plica tot molt. Infor­mes inter­na­ci­o­nals posen de mani­fest que Espa­nya está molt avall en el rànquing de faci­li­tats per crear empre­ses, per tra­mi­tar llicències de cons­trucció i simi­lars. Per exem­ple, en les faci­li­tats per a l'ober­tura de nego­cis de 2013 a 2014, s'ha pas­sat del lloc 136 al lloc 142 d'un total de 189 països, segons el rànquing Doing Busi­ness del Banc Mun­dial.

En quart lloc cal fer referència a l'oferta de finançament per a les per­so­nes i empre­ses. L'oferta actual està poc diver­si­fi­cada, per l'exces­siva con­cen­tració en unes poques enti­tats de crèdit i, a més, és insu­fi­ci­ent. Aquest és un altre coll d'ampo­lla.

En cinquè lloc hi ha man­can­ces en edu­cació i recerca. En edu­cació hi ha un desa­jus­ta­ment sig­ni­fi­ca­tiu entre la demanda i l'oferta de for­mació pro­fes­si­o­nal i uni­ver­sitària. En recerca, la inversió de l'1,6% del PIB està per sota de la mit­jana euro­pea. Tot i així, Cata­lu­nya, que té el 0,1% de la població mun­dial, pro­du­eix l'1% dels arti­cles científics del món. Però l'impacte de la inves­ti­gació en l'eco­no­mia pro­duc­tiva és reduït, com ho demos­tren les dades de regis­tre de patents.

En resum, tot i que l'eco­no­mia cata­lana és com­pe­ti­tiva i genera una renda per càpita supe­rior a la mit­jana de la Unió Euro­pea, té feble­ses impor­tants que no podem pas­sar per alt i que reque­rei­xen mesu­res per millo­rar-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.