Fa unes setmanes, en aquesta mateixa tribuna destacava alguns punts forts de l'economia catalana, com la situació geogràfica, la qualitat de vida, la diversificació amb un pes important de l'indústria i els serveis, i la internacionalització, entre d'altres.

Aquesta anàlisi seria incompleta si no hi afegim la part negativa, ja que també hi ha febleses importants. En primer lloc, manca un Estat que hi jugui a favor. El dèficit fiscal i d'infraestructures fa difícil que Catalunya es pugui desenvolupar com mereixeria per la riquesa que genera. Que l'Estat tingui les prioritats de despesa i d'inversió en d'altres regions genera molts problemes a Catalunya, igualment com al País Valencià i les Illes. Com a exemples d'aquests dèficits podem recordar els retards de projectes com el corredor mediterrani o les connexions ferroviàries amb els ports de Barcelona i Tarragona. Per altra banda, el dèficit fiscal provoca un nivell de deute important i la impossibilitat d'accedir directament als mercats financers. Un segon aspecte rellevant és el boicot comercial que des de sempre ha afectat moltes empreses catalanes, i no solament les del vi i cava, per part de consumidors i empreses de la resta de l'Estat. Això s'ha fet més evident des de les negociacions de l'Estatut i actualment amb el debat sobiranista actual.

En tercer lloc, el sector públic català i espanyol generen un ambient poc amigable per als negocis. Hi ha problemes importants d'eficiència i transparència. L'excés de burocràcia ho complica tot molt. Informes internacionals posen de manifest que Espanya está molt avall en el rànquing de facilitats per crear empreses, per tramitar llicències de construcció i similars. Per exemple, en les facilitats per a l'obertura de negocis de 2013 a 2014, s'ha passat del lloc 136 al lloc 142 d'un total de 189 països, segons el rànquing Doing Business del Banc Mundial.

En quart lloc cal fer referència a l'oferta de finançament per a les persones i empreses. L'oferta actual està poc diversificada, per l'excessiva concentració en unes poques entitats de crèdit i, a més, és insuficient. Aquest és un altre coll d'ampolla.

En cinquè lloc hi ha mancances en educació i recerca. En educació hi ha un desajustament significatiu entre la demanda i l'oferta de formació professional i universitària. En recerca, la inversió de l'1,6% del PIB està per sota de la mitjana europea. Tot i així, Catalunya, que té el 0,1% de la població mundial, produeix l'1% dels articles científics del món. Però l'impacte de la investigació en l'economia productiva és reduït, com ho demostren les dades de registre de patents.

En resum, tot i que l'economia catalana és competitiva i genera una renda per càpita superior a la mitjana de la Unió Europea, té febleses importants que no podem passar per alt i que requereixen mesures per millorar-ho.