Urbanisme

Onze mil pisos al calaix

La crisi ha afectat diversos plans urbanístics al Baix Llobregat i l'Hospitalet

Alguns s'han descartat completament mentre que d'altres s'estan executant a un ritme inferior a l'inicialment previst

Any 2006: en plena eufòria immobiliària, l'Ajuntament de Gavà va aprovar el pla de Ponent, que preveia que el 2012 s'haurien construït 3.149 pisos i el 2020, 1.747 més. Any 2014: a l'últim trimestre d'enguany es començarà el primer bloc de pisos del pla, 143 habitatges públics a càrrec de l'Impsol. Ben lluny, doncs, d'aquella idea de crear 4 barris nous al sector de Ponent i que ara l'Ajuntament relativitza lleugerament. “És un planejament urbanístic molt ambiciós que no s'ha modificat. Sí que és cert que es preveia començar a un ritme que s'ha alentit”, diu Fidel Vázquez, director del Servei d'Urbanisme i Planificació Estratègica de l'Ajuntament de Gavà. Ara que han passat 8 anys, i amb una crisi que ha fet trontollar el model urbanístic a tot arreu, Vázquez diu que llavors “no parlàvem de temporalitat d'urbanització, sinó de garantir la construcció”.

El pla de Ponent no és sinó un exemple –potser el més cridaner per l'alt nombre de pisos que preveia – del que la crisi ha fet amb els plans urbanístics del Baix Llobregat i l'Hospitalet. El sotrac econòmic ha deixat al calaix la construcció de prop d'11.000 pisos en aquesta zona metropolitana, si comptem els plans urbanístics que es van aprovar: 4.895 pisos al pla de Ponent (Gavà); 2.000 pisos al pla de Llevant (Viladecans); 709 pisos al pla Caufec (Esplugues); 1.983 pisos a la caserna militar (Sant Boi); 1.150 pisos a Can Rigal (l'Hospitalet). En total, 10.737 pisos previstos que, en alguns casos, han estat totalment descartats i en d'altres, es preveu que es construeixin en part i a un ritme molt més lent. Els únics projectes que sí que s'estan movent són les àrees residencials estratègiques (ARE) –impulsades per la Generalitat el 2007– de la Remunta, a l'Hospitalet, i el Prat Sud. A l'Hospitalet s'hi havien projectat un màxim de 797 pisos al sector de l'antiga caserna militar, 300 dels quals, protegits, ja estan en marxa –200 s'acabaran enguany–. Al Prat, l'ARE Sud permet fer fins a 2.666 habitatges. Segons Sergi Alegre, regidor d'Urbanisme, “el ritme de construcció és molt correcte, s'estan fent 100 pisos cada any”. Al Prat hi ha 3 blocs en marxa, un dels quals ja habitat, “i tot i que encara falta molt, estem contents”, diu Alegre. L'Eixample Nord del Prat, en canvi, no va passar d'un document de directrius i estratègies en què es dibuixava un barri on es podrien fer 7.000 pisos. “Això està en standby”, assenyala Alegre.

Pla aturat, a Viladecans

A Viladecans el 2006 també es va aprovar el pla de Llevant, en aquest cas amb una previsió d'uns 2.000 pisos. Igual que el de Gavà, preveia fer un important percentatge d'habitatge protegit, un 50% –un 40% al pla de Ponent–. “El planejament estava aprovat per començar a urbanitzar, però està aturat”, explica l'alcalde, Carles Ruiz, que hi afegeix que tot i així, no s'ha descartat. “Hi ha converses amb els propietaris [l'Incasòl, l'Ajuntament i altres de petits] perquè hi ha interès a millorar aspectes com les zones verdes i una major flexibilitat en la superfície dels habitatges”, assenyala l'alcalde, que defensa la necessitat de fer pisos perquè “del Garraf a Tiana no hi ha gaires excedents”.

El pla Caufec, a Esplugues, tampoc sembla descartat. Ha estat el més controvertit per la forta oposició que ha aixecat entre col·lectius d'Esplugues i perquè la promotora dels 709 pisos i el centre comercial, Sacresa, va presentar concurs de creditors. La urbanització dels carrers va quedar a mitges i a la falda de Collserola hi ha un paisatge lamentable de carrers abandonats i malmesos. “Ara s'ha aixecat el concurs de creditors i Caufec SA, participada al 100% per Sacresa, ha presentat un programa a l'Ajuntament per acabar la urbanització”, explica Enric Giner, regidor de Territori d'Esplugues. La promotora invertirà 1,5 milions d'euros per refer els defectes del paviment, l'enllumenat i les voreres, afectats pel pas del temps i els robatoris de material. “Quan rebem les obres d'urbanització en prefecte estat donarem les llicències per construir els edificis”, afirma Giner.

El projecte que sí que sembla definitivament enterrat és el de la construcció de 1.983 pisos a l'espai de la caserna militar i la subestació elèctrica al centre de Sant Boi. L'impediment més important és l'alt cost de traslladar aquest dos equipaments, un trasllat que s'havia de sufragar amb la venda dels pisos. I les previsions no indiquen cap moviment en aquest sentit.

LES FRASES

A l'àrea metropolitana hi ha dèficit d'habitatge. Del Garraf a Tiana no hi ha gaires excedents
Carles Ruiz
Alcalde de Viladecans
El ritme de l'ARE del Prat Sud és molt correcte. S'hi estan fent 100 pisos cada any, estem contents
Sergi Alegre
Regidor d'Urbanisme del Prat
El pla de Ponent no s'ha modificat. Sí que és cert que es preveia començar a un ritme que s'ha alentit
Fidel Vázquez
Director d'Urbanisme de Gavà


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.