Suposo que alguna cosa he fet, però em costa una mica entrar en aquest tema.

Sí, però es tracta d'un mèrit d'equip, no d'un mèrit només meu. Si m'agafen com a representant d'una empresa sí que m'hi sento més còmode, però, com a mèrit personal, no ho acabo de veure. A Roca Salvatella no som una consultoria tecnològica, som una consultoria de negoci. Creiem que la clau per fer créixer els negocis i tirar-los endavant és entendre correctament què és tot això digital que està passant. Presumim de saber acompanyar les empreses i els seus directius en aquest aprenentatge i en la presa de decisions que demana el món digital. Ens hem de fer el càrrec que el territori digital és un territori jove i fins i tot friqueja una mica. Nosaltres vam apostar per presentar-nos en aquest entorn digital amb una visió d'experiència i formalitat, que fes estar als empresaris un xic més còmodes. Perquè al final això és molt disruptiu i els empresaris necessiten tenir confiança en aquell que els està explicant que tot canvia.

Sempre hem dit que no cal usar anglicismes per explicar el que estem fent: es pot explicar en català i amb un llenguatge entenedor. Sovint el tema digital i tecnològic s'amaga sota sigles i argot i això crea una barrera a l'hora de comunicar-ho i de ser entès. Per què hem de parlar d'engagement si el que vols dir és que el client s'impliqui més en alguna causa?

Els professionals del sector digital i tecnològic, igual que els publicistes, sempre hem anat una mica eufòrics per l'última novetat i això atabala i estressa a qui té la missió de prendre decisions que afecten un grup d'empleats. Per això s'agraeix trobar algú del món digital que et sàpiga acompanyar en la presa de decisions, que ho faci amb naturalitat i explicant indicadors de negocis. A nosaltres ens funciona molt treballar així i la millor floreta que rebem és quan ens diuen: “És la primera vegada que parlo amb algú del teu ofici i ho entenc tot.”

Quan encara t'ho diuen en anglès, vol dir que allò tot just està començant. Anem tirant en anglès perquè al principi és un concepte i el concepte es tradueix en un terme que fa de marca. Per exemple, parles de smart cities per parlar d'una nova capa de serveis a les ciutats. Quan ho desenvolupes ja no en fas prou amb un terme, ja has d'explicar en què consisteix. L'altre aspecte important és la mètrica. Els professionals digitals són experts a incorporar nova mètrica als negocis.

Els negocis sempre han tingut una mètrica i no per l'arribada del digital s'ha de canviar. Quan tu treballes per a una companyia aèria, el teu indicador vàlid no pot ser el nombre de fans o de seguidors que tens a les xarxes socials, sinó que l'indicador del teu negoci serà el nombre de maletes perdudes o el nombre de bitllets venuts. No hi ha cap motiu per canviar la mètrica i el teu indicador de negoci és l'indicador de sempre. Que no vinguin a canviar-te'l.

El paradigma no canvia. Nosaltres diem que a les empreses les acompanyem en la transformació del negoci sense variar el quadre d'indicadors. Si el quadre d'indicadors és el nombre de caixes de cervesa venudes, aquest és el que s'ha de preservar perquè és amb això amb el que es paguen les nòmines a final de mes. Hi ha molt de professional digital que per justificar la seva feina s'inventa una nova mètrica i afegeix indicadors al negoci. Si es busca l'eficiència del negoci, la mètrica ha de ser del negoci. O augment de venda o reducció de despesa, indicadors de tota la vida.

Poder no són fum, però en l'últim extrem hi ha un directiu que té una responsabilitat i que no està obligat a entendre aquests indicadors. Imagina que estàs en una fàbrica de calçat esportiu. Que el responsable de xarxes socials tingui com a objectiu aconseguir un nombre de fans elevat és innegable, però el director general de la companyia l'indicador que vol i que valora és notorietat de la marca, reputació de la marca o nombre d'unitats venudes. Si ets capaç d'aconseguir un augment del nombre de fans i un augment de les vendes o del prestigi de la marca, fantàstic. Però el nombre de fans és un indicador intermedi. A mi no m'expliquis l'indicador intermedi, a mi explica'm la teva contribució a l'indicador de negoci.

No em sembla raonable. Un negoci, sigui multinacional, sigui pime o microempresa, té tres o quatre indicadors clars: nombre de vendes, nivell de despesa, nivell de coneixement de la marca i atributs que transmet la marca. Sempre hem d'anar a repercutir en favor d'un d'aquests vectors. I si en sacrifiquem un serà a costa de maximitzar-ne un dels altres, però no pas per beneficiar un nou vector digital que ens hem acabat d'inventar. Per exemple, una empresa pot renunciar a beneficis a canvi de millorar els atributs de la marca i pot optar per fer donacions a causes socials. Però reduir els beneficis per tenir més fans a les xarxes socials?

El món digital ha vingut per potenciar els negocis, s'instal·la al damunt d'allò que l'empresa ja estava fent. El digital és una oportunitat però no és un territori nou. El digital potencia allò que ets o vols ser. Si tu ets ruc, amb el digital pots ser superruc, i si ets un delinqüent, pots ser un gran delinqüent. Si ets bona persona, amb el digital pots ser molt bona persona perquè, si t'agrada ajudar, amb les eines digitals pots ajudar un munt de gent.

Sí.

Molta gent confon el digital amb les xarxes socials, però no té res a veure. El taller Pere, el Facebook poder no el necessita, però, si aquell mecànic busca un recanvi per a un Seat 600 de l'any 64 o una bugia d'un Simca 1000 de l'any 69, sense internet no sé com se'n sortirà. El digital no és només un canal per vendre, és un canal on trobar nous proveïdors i nous materials, és un canal on aprendre i pot ser un canal per finançar-te.

Té avantatge qui hi entra havent entès molt bé la tecnologia, qui s'ha format ja adaptat a aquesta tecnologia. El que arriba nou a un negoci i té una base tecnològica actualitzada tindrà avantatge.

Només coneixem les històries d'èxit, però de gent que va començar en un garatge n'hi ha milions i només quatre van tenir èxit.

Volum, perquè només funciona bé si hi ha escales. La tecnologia demana escalabilitat: si sou 10 usuaris no és rendible.

Dubto que la tecnologia sigui crítica. La tecnologia té avantatge competitiu en l'escalabilitat.

La universitat, entesa com a centre de formació, pot seguir tot el que temps que calgui, però se li acabarà l'exclusiva de la certificació. Tu ets periodista perquè la universitat ho reconeix o ets periodista perquè has estat uns anys treballant i el col·legi professional t'acredita? A l'hora d'expedir títols la universitat té un monopoli concedit per l'Estat, i això em sembla medieval.

Quins?

Jo no dic que puguis actuar sense certificar, dic que és un error que només pugui certificar la universitat. Si l'hospital de Sant Joan de Déu em diu que ets un bon oncòleg poder m'ho crec. Regulem qui pot certificar, però que només ho pugui fer la universitat sembla dubtós.