“No entenc per què en diuen emprenedors si volen dir autònoms”

És un exem­ple d'aques­tes grans cor­po­ra­ci­ons que han sor­git en els països emer­gents o en vies de desen­vo­lu­pa­ment que han assu­mit la pro­ducció indus­trial de les grans fir­mes del món occi­den­tal. És una firma core­ana esta­blerta a la Xina i altres països amb dos mili­ons de tre­ba­lla­dors i que acon­se­gueix pro­duir a uns cos­tos irri­so­ris, entre altres per a Apple.

Aquest és el tema. És un sis­tema de pro­ducció que es basa en la demanda, i el fac­tor temps és fona­men­tal. En el cas de la moda és claríssim: des que Zara deci­deix un dis­seny i la peça de roba arriba a la botiga sols pas­sen deu dies. Només és pos­si­ble si es força a l'extrem la cadena de pro­ducció: jor­na­des inter­mi­na­bles sense des­cans, abu­sos, con­di­ci­ons de segu­re­tat que es rela­xen...

Sí, per això quan a la Fox­conn de la Xina es van enca­de­nar un seguit de suïcidis de tre­ba­lla­dors o quan a Ban­gla­desh es va ensor­rar l'edi­fici Rana Plaza amb 1.125 vícti­mes i van començar a sor­tir eti­que­tes de roba, mol­tes mar­ques es van posar ner­vi­o­ses perquè la seva repu­tació podia resul­tar afec­tada. Hi ha una doble moral claríssima, perquè fan veure que no ho saben quan ho saben per­fec­ta­ment. Qual­se­vol per­sona que es dedica a la gestió empre­sa­rial sap que si pres­si­o­nes sobre els cos­tos acaba rebent la mà d'obra.

Sovint diem que tant de bo hi hagués aquí cor­po­ra­ci­ons com Apple. Però si gra­tem una mica, els bene­fi­cis no són tan clars. Des del punt de vista fis­cal, són cor­po­ra­ci­ons que tenen una capa­ci­tat bru­tal d'influir en els estats per elu­dir pagar impos­tos o bé se situen en para­di­sos fis­cals. Això sí, són una càrrega per a l'Estat i en el cas de Wal-Mart és claríssim, perquè molts dels seus tre­ba­lla­dors no tenen asse­gu­rança de salut. En el cas d'Apple, part de la recerca de què es bene­fi­cia ve de desen­vo­lu­pa­ment finançat pel sec­tor públic. Per tant, els bene­fi­cis són mati­sa­bles. A més al tras­lla­dar la pro­ducció fora aca­ben pres­si­o­nant les con­di­ci­ons labo­rals domèsti­ques: els nos­tres sala­ris i les pres­ta­ci­ons soci­als bai­xen, els con­trac­tes es pre­ca­rit­zen... És l'eco­no­mia de l'absurd.

Em nego a res­pon­sa­bi­lit­zar-nos a nosal­tres matei­xos. Si el nos­tre salari cau, és lògic que anem a Zara.

El pro­blema va més enllà. És la falta de regu­lació econòmica, de capa­ci­tat de con­trol dels estats de l'eco­no­mia real. La revo­lució libe­ral con­ser­va­dora imposa la idea que cal des­re­gu­lar per a l'eficiència del lliure mer­cat. I això ens ha por­tat aquí.

L'empre­ne­do­ria s'ha vul­ga­rit­zat molt. No sé per què en diuen empre­ne­dors si volen dir autònoms. S'ha impo­sat la cul­tura que les empre­ses no tenen tre­ba­lla­dors. La idea ultra­li­be­ral és que les per­so­nes ens hem de resol­dre els pro­ble­mes nosal­tres matei­xes. Es crea la ficció que amb una idea pots mun­tar una empresa, però molts fra­cas­sen i aca­ben atra­pats en deu­tes o en una mena de sub­con­trac­tació absurda.